“Hauria preferit que el nou conseller de Salut fos una dona”

Terrassa / BarcelonaNo ens enganyem, les fotos fan mal a la vista. Mostren de forma crua el que suposa un càncer de mama, sense embuts ni símbols de color rosa. Però això és el que volen l’Ester, la Sara, l’Angi i la Cari: ensenyar la realitat tal com és, perquè ja estan fartes de promeses i que la Generalitat continuï venent fum sense que arribi la solució al problema. Perquè Alba Vergés ja va anunciar el 2019 que ho resoldria, i Josep Maria Argimon va dir el mateix fa tan sols unes setmanes. Però tots dos van marxar de la conselleria de Salut sense posar-hi solució: les dones a qui se'ls practica una mastectomia i no se'ls pot reconstruir el pit en la mateixa operació en què se'ls extirpa el tumor, després han d'esperar anys perquè els reconstrueixin la mama a la sanitat pública. O sigui, s'han de veure amputades, deformades, durant dos, tres, quatre, cinc anys. I d’aquesta manera és impossible girar full. Què passarà ara amb el nou conseller de Salut, Manel Balcells?

Cinc anys. Això és el que va haver d'esperar l'Ester perquè li reconstruïssin la mama. Tres va ser el particular calvari de la Sara. Quatre anys i vuit mesos va esperar la Cari, i encara li han de fer una segona intervenció tot i que en fa més de set que li van amputar el pit. I l’Angi continua a la llista d'espera un any i tres mesos després de la mastectomia, i no té data per a la reconstrucció. “Hauria preferit que el nou conseller de Salut fos una dona”, confessa. Creu que, d'aquesta manera, potser es posaria a la seva pell i entendria que no vol que la deixin així durant més temps: a l'Angi li van tallar els dos pits.

“A mi m'és igual qui sigui el conseller. No poden jugar amb un tema tan seriós”, diu la Cari. Perquè aquesta és la sensació que tenen aquestes dones, que estan jugant amb elles. Per això, malgrat el dolor i la vergonya, es van deixar retratar per a un reportatge de denúncia de l'ARA al maig, i ara, coincidint amb el fet que aquesta setmana s'ha celebrat el Dia Mundial contra el Càncer de Mama, s'han tornat a posar davant la càmera perquè volen mostrar la crueltat de l'amputació, però també l'alliberament de la reconstrucció. Aquesta operació, asseguren, els ha canviat la vida.

Una nova vida

Ester Lizandra Artigas –aquest és el seu nom complet– ha anat a banyar-se a la piscina aquest estiu per primera vegada en cinc anys. També per primera vegada en tot aquest temps s'ha tornat a posar samarretes que li marquen la forma del pit i fins i tot, assegura, ha corregit la postura corporal: ara camina dreta. Abans ho feia encorbada perquè no es notés que li faltava un pit.

Té 47 anys, viu a Terrassa i la van intervenir el 20 de desembre de l'any passat amb la denominada tècnica DIEP, que consisteix a reconstruir la mama amb pell i greix de l'abdomen mitjançant microcirurgia. Aquesta tècnica només la fan nou dels 68 hospitals de la xarxa pública de Catalunya i, de fet, és la que necessiten moltes de les dones que estan a la llista d'espera per a la reconstrucció. “Semblo un Picasso de tantes cicatrius que tinc al cos, però jo em sento divina”, diu eufòrica.

A la Sara també la van operar amb la tècnica DIEP el 22 de juny passat. Continua sense voler que es publiqui el seu nom real ni la seva cara, tot i que l'expressió del rostre li ha canviat completament. Abans es posava a plorar tan bon punt parlava del tema. Ara se la veu radiant, alegre. “Estic desitjant que no arribi l'hivern per no haver de tapar-me”, diu divertida. Vesteix una brusa entreoberta que deixa veure un top que marca la forma del pit. Encara continua en tractament psiquiàtric, perquè superar el trauma del càncer no és tan fàcil. Però si abans prenia onze pastilles al dia, ara en pren nou des que la van operar. Les tiroides també se li han regulat. “Potser és casualitat, però ja no les tinc descompensades. Des que m'han fet la reconstrucció, estic perfecta”, assegura.

En canvi, Maria Àngels Afonso Vergés continua esperant. Té 46 anys, viu a Figueres i tothom la coneix amb el nom d'Angi. Quan li van amputar els dos pits, el 7 de juliol de l'any passat, li van dir que estigués tranquil·la perquè li farien la reconstrucció aquest novembre o, a tot estirar, el maig del 2023. Ara, en canvi, no li donen data per a l'operació. A principis de setembre li van detectar una metàstasi als ossos de la columna i la seva oncòloga li ha donat a entendre amb bones paraules que, de moment, s'oblidi de la reconstrucció. Però com se'n pot oblidar? “Setmanes enrere vaig treure de l'armari tota la roba cenyida que tinc i la vaig ficar en una caixa –explica–. Només he deixat jerseis amples perquè no es noti que no tinc pit”. Dues amigues la van ajudar. Fer-ho sola era massa dur, massa dolorós.

Per a Cari Nicolàs Curti també és dolorós no tenir una data per a l'operació. Té 57 anys, viu a Terrassa, li van fer una primera intervenció de reconstrucció el 9 de març del 2020 i li van dir que n'hi haurien de fer una altra. Però d'això ja fa dos anys i set mesos i, de moment, continua esperant. A ella li van fer la mastectomia el 9 de juliol del 2015. Això vol dir que fa més de set anys que arrossega el tema. Per això es planteja quedar-se així, a mitges, i no operar-se més perquè, reconeix, el que necessita és “girar full d'una vegada”.

L'anunci de Salut

El 3 d'octubre, el departament de Salut va anunciar que el llavors conseller Josep Maria Argimon modificaria al desembre la normativa vigent perquè les intervencions de reconstrucció mamària es facin en un termini màxim de sis mesos. Amb tot, aquest termini només s'aplicaria per a la primera operació de reconstrucció. És a dir, el cas de la Cari en quedaria fora. Quatre dies més tard, Argimon cessava del càrrec arran de la crisi de govern. Quines garanties hi ha ara que la normativa es modifiqui?

Salut va reiterar dimarts en un comunicat que, efectivament, la normativa canviarà abans de final d'any i entrarà en vigor a partir de l'1 de gener. El nou conseller, Manel Balcells, també va confirmar en una entrevista a l'ARA que manté aquest compromís en les dates previstes. “No faré res perquè no sigui així. Quan [Argimon] ho va dir, m'imagino que tenia les dades per poder-ho fer. Hi ha molts llocs on fem la reconstrucció de forma immediata”, van ser les seves paraules exactes.

A Catalunya es fan unes 6.000 intervencions de càncer de mama a l'any, el 25% de les quals consisteixen en una mastectomia total. En el 60% d'aquests casos, és cert que la reconstrucció es fa de forma immediata, però en el 40% restant no és possible per raons mèdiques, perquè a l'hospital no hi ha els recursos necessaris o perquè simplement sorgeix alguna complicació imprevista. És una loteria. I aquí és on està el problema: les dones a les quals no se'ls pot reconstruir el pit en la mateixa operació en què se'ls extirpa el tumor entren en una llista d'espera d'anys.

El doctor Josep Prat, que fins fa poc era president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, explica que Salut va crear un grup de treball al maig, precisament per abordar aquest problema, just després que l'ARA publiqués el reportatge denunciant la situació. També aleshores, a la cambra catalana, la diputada socialista Assumpta Escarp va recriminar al llavors conseller de Salut, en una pregunta parlamentària, que aquestes dones haguessin de passar per aquest trauma.

El doctor Prat assegura que dilluns passat el van tornar a convocar a una reunió al departament de Salut per tractar aquest tema, cosa que seria un bon senyal. “Soc optimista”, afirma. Amb tot, reconeix que es continua sense saber quantes dones estan en llista d'espera per a la reconstrucció, perquè no hi ha una estadística específica al respecte. Totes les intervencions de mama —encara que es tracti d'un quist o una reducció de pit— es fiquen dins del mateix sac.

De fet, el 17 de maig, el diputat d'En Comú Podem David Cid va presentar una bateria de preguntes a la mesa del Parlament sol·licitant al Govern dades tan bàsiques com aquesta, per exemple, o quants hospitals tenen cirurgians plàstics. Després de cinc mesos, encara no ha rebut resposta. “És una de les vegades que estan tardant més”, afirma el parlamentari, que ha demanat empara a la mesa de la cambra i denuncia que “més enllà del compromís, cal passar als fets”. Precisament, això és el que volen les dones: fets.