El Hard Rock, pendent d’un acord pel preu dels terrenys

BarcelonaEl controvertit macroprojecte d’oci i casinos de Hard Rock entre Salou i Vila-seca s'enfronta encara a tres esculls. Un d’ells és el preu dels terrenys on s’ha de situar. Segons ha pogut saber l’ARA, Criteria, el braç industrial de la Fundació La Caixa, ha mantingut reunions amb el Govern i amb Hard Rock per discutir el preu dels terrenys. El 2019 s’havia arribat a un acord: la Generalitat (a través de l’Incasòl, dependent de la conselleria de Territori) pagaria a Criteria 120 milions pels terrenys. De fet, aquesta quantitat havia arribat a aparèixer als pressupostos.

Però malgrat aquest compromís, la pandèmia va canviar les coses. Fonts coneixedores de l’operació expliquen que Criteria ha acabat demanant una xifra superior als 130 milions per actualitzar els preus dels terrenys, especialment en un context d’inflació. Tot i que portaveus del hòlding industrial de La Caixa han preferit no fer declaracions al respecte, el cert és que el Govern i l’empresa privada ja tenen coneixement del nou posicionament de Criteria i algunes veus apunten que l’acord podria ser imminent.

Fonts del Govern recorden que l’acord assolit recull que la Generalitat faria el pagament a Criteria, que automàticament vendria els terrenys pel mateix preu a Hard Rock, amb la qual cosa no es gastaria “ni un euro” de diners públics. Això ha fet que en aquests últims dies la negociació l’hagin mantingut representants del hòlding de La Caixa amb executius de Hard Rock deixant-ne l’executiu al marge. Les conselleries implicades són Economia i Territori, però per la magnitud del projecte, el president Pere Aragonès n’està al corrent.

Si hi ha acord entre Criteria i Hard Rock, el projecte quedarà pendent de les llicències mediambientals. Tal com va avançar l’ARA, Acció Climàtica va dictaminar el 2022 que el projecte no compleix els requisits ambientals, mentre que Empresa ha avisat recentment que algunes de les parcel·les continuen afectades pel risc químic per la seva proximitat a la planta d’Ercros a Vila-seca. L’informe és un aval condicionat al fet que Ercros implementi unes millores previstes.

L'informe de medi ambient, continua pendent

I és que per poder tirar endavant, el Hard Rock necessita tenir aprovat el Pla Director Urbanístic (PDU) perquè comencin les obres i, per ara, res sembla indicar que això hagi de passar. Abans que la proposta del PDU arribi sobre la taula de la Comissió d’Urbanisme del Camp de Tarragona, que és l’òrgan que tindrà l’última paraula, el projecte ha de comptar amb l'aval de l'informe mediambiental.

Tal com va avançar el diari ARA, l'informe del departament d’Empresa va determinar que dues de les quatre parcel·les on es vol aixecar el Hard Rock estan prou allunyades del polígon petroquímic i, per tant, no suposa cap risc omplir-les de turistes. Les altres dues, però, només van obtenir un sí "condicionat", ja que caldria prèviament que la planta química que l’empresa Ercros té a Vila-seca per a la producció de clor-sosa fes una sèrie d’obres per millorar la seva seguretat. "N'informem favorablement, però condicionat al fet que Ercros hagi implementat prèviament tots els canvis i millores projectades per l'empresa", deia l'informe. Sense aquestes actuacions, en cas d’accident es podria generar un núvol químic que posés en risc la seguretat dels turistes. Consultada per aquest diari, l’empresa Ercros explica que té previst dur a terme aquestes millores, però que no seran immediates.

L’altre informe que el projecte encara té pendent és el de Medi Ambient, que el setembre de l’any passat va advertir que no complia els requisits ambientals. Entre les mancances, el departament denunciava que la infraestructura entorpirà "la connectivitat ecològica". També denunciava que no s’havia previst l’arribada en transport públic i que calia concretar unes compensacions ambientals. Fonts del departament d’Acció Climàtica asseguren desconèixer si els interessats ja han presentat un nou pla on s’intentin esmenar aquestes deficiències.

La singladura d’aquest projecte mai no ha estat plàcida. El 2012, en plena crisi, la Generalitat i el magnat nord-americà Sheldon Adelson van anunciar el projecte d’Eurovegas, que va ser molt criticat per basar-se en el joc i les feines d’escàs valor afegit del sector serveis. Finalment, el projecte va fer aigües i es va passar a parlar de BCN World i, després, de Hard Rock, que preveu la construcció d’un casino, dos hotels (un d’ells en forma de guitarra) i una zona comercial. La plataforma No Juguem, Aturem el Hard Rock va portar als tribunals el primer PDU i el 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va determinar que calia modificar el projecte perquè s’havia previst "en una zona de risc d’accidents greus, provinents de la indústria petroquímica". Aquestes modificacions es van començar a fer el 2022, però encara no tenen el vistiplau del Govern.

Un projecte incòmode per a Esquerra

En l'àmbit polític, la història del projecte també ha estat plena de girs de guió. "Jo, personalment, prohibiria el joc", deia el 2013 el líder d'ERC, Oriol Junqueras, per defensar la seva oposició al macrocomplex. Deu anys més tard, el seu partit governa en solitari i és qui l'està impulsant. Encara no està clar si la conjuntura política pot arribar a ser un obstacle per al Hard Rock, però en cada negociació dels pressupostos o per formar govern ha sigut protagonista. Els comuns, per exemple, sempre que negocien els comptes exigeixen (de moment, sense sort) que caigui el projecte, i ara comencen les converses per als pressupostos del 2024. No deixa de ser un tema que genera incomoditat a alguns sectors d'Esquerra i aquesta és una bala que els principals opositors, com els comuns o la CUP, jugaran en un futur. Tot just fa un any, per exemple, diversos càrrecs republicans van firmar el manifest Aturem Hard Rock. Ho van fer dos diputats d'ERC (Ruben Wagensberg i Jenn Díaz) i el president de l'energètica pública, Ferran Civit.

Aquest manifest va sortir just després que l'ARA avancés que l'informe de risc climàtic era desfavorable i hi va haver personalitats polítiques que ara tenen càrrecs importants al departament d'Acció Climàtica que feien córrer el manifest per diversos grups perquè la gent el signés, segons fonts consultades per aquest diari. En els mesos vinents, segons fonts parlamentàries, hi haurà partits que buscaran que ERC es posicioni de forma clara sobre el projecte amb diverses iniciatives. Una de les que podria arribar és un projecte de llei dels comuns per tornar a apujar l'impost al joc després de la rebaixa de l'any 2013, quan es va passar del 55% al 10%. Llavors, Esquerra hi va votar en contra i ara s'hauria de tornar a posicionar. Precisament, per aprovar la rebaixa de l'impost CiU es va haver d'aliar amb el PSC tot i que llavors tenia un pacte d'estabilitat amb els republicans. Un cop com a vicepresident, però, Junqueras va liderar la reformulació de BCN World, que va reduir la mida. Al final, es va mantenir l'impost al joc: Junqueras va argumentar que sense aquesta rebaixa era “molt difícil” atraure inversors.