“Ens han ofert tenir parada a la Boqueria i no al mig de la Rambla ”

Està disposada a arribar on sigui per no haver de deixar el que és, assegura, “l’amor” de la seva vida: la Rambla. Mònica Trias va heretar del seu pare la passió per una forma de vida que ell mateix li advertia que és dura i que no està feta per a tothom. És la quarta generació de la família que regenta una de les antigues parades d’animals a la Rambla de Barcelona. A ella, però, li ha tocat viure una època convulsa: la de la reconversió dels ocellaires en venedors d’artesania, menjar, objectes de regal... Des de finals del 2010 -ja a les acaballes de l’últim govern socialista-, a més, les parades viuen amb l’espasa de Dàmocles al damunt. L’Ajuntament té clar que les vol eliminar.

Per començar, una pregunta directa: l’any que ve seràs a la Rambla?

I tant. He sentit a dir moltes vegades que marxarem, però jo de la Rambla me n’aniré quan vulgui, no me’n traurà un polític. A nosaltres ens van obligar a deixar de ser ocellaires i vam batallar fins al final per impedir-ho i ara, fins i tot, un jutge ens ha donat la raó, però continuem amenaçats. Això, en el fons, és una guerra entre els interessos dels establiments del lateral i la gent que donem vida a la part central. Els del lateral no volen que els tapem la façana, però que no oblidin que, quan ells van venir, ja hi érem.

Però quin sentit tenen les noves parades si ja no venen animals?

És que nosaltres no vam demanar deixar de vendre animals. Va ser un pas obligat i ens hem adaptat a l’entorn, com tots els comerciants i, per això, venem moltes coses pensant en els turistes, però també en els barcelonins. Tot plegat ha sigut per culpa dels polítics, perquè a mi el senyor Trias em va reconèixer que s’havien equivocat canviant la llei de protecció d’animals [l’ordenança que impedeix que els ocellaires mantinguin l’activitat]. Tots hi van votar a favor guiats pel bonisme i sense pensar en el cas concret de la Rambla. CiU, a l’oposició, ens defensava i ara, tot i la bona relació que tinc amb la regidora del districte, Mercè Homs, estic decebuda amb el que està passant.

Com està la negociació?

No hi he volgut entrar. Ens han demanat que proposem emplaçaments alternatius. Sé que s’ha ofert, per exemple, deixar la Rambla i tenir parada a la Boqueria, però no m’interessa i hi veig una falta de respecte cap a la professionalitat perquè no tothom es pot dedicar a l’alimentació. A mi no se’m compra ni amb diners ni amb ubicació: la meva vida té sentit a la Rambla. Assumim que les noves parades són molt lletges. Estem disposats a parlar tant de la forma com del producte que venem, però jugar a l’extermini és lleig.

Però ja esteu sentenciats. Si parlen de vosaltres és per dir que marxareu...

Això ja ho veurem. Hi ha unes eleccions pel mig. No sé per què els polítics prioritzen els interessos dels laterals als de la part central de la Rambla.

L’objectiu, diuen, és oxigenar la Rambla, que sigui agradable passejar-hi.

Sí, ells parlen d’alliberar espai, però això té sentit si es fa a tots els trams: si es treuen, per exemple, tres terrasses, tres floristes, tres ocellaires... Això em semblaria una manera d’actuar coherent, però aniquilar un sol col·lectiu no és just. Qui diu que prefereix que no hi siguem no coneix la Rambla: aquí l’espai lliure no l’acostuma a ocupar la bona gent. Val més que estigui plena de persones que cuidem el territori que de trilers, venedors de ninotets...

El 2010 en una entrevista a l’ARA deies que sense vosaltres la Rambla perdria humanitat. ¿En queda?

A la part central, sí. Som ramblers. El que jo defenso és que la Rambla ha de ser un bulevard canalla on hi càpiga tothom. I fer-ho possible seria tan senzill com fer-la tota per a vianants i, així, la gent ja podria passejar davant de les botigues del lateral.

Amics de la Rambla diu que és inevitable que se us expulsi.

Sí, però el president d’aquesta associació [Joan Oliveras Bagués] diu que no té sentit mantenir-nos i ell ha canviat la joieria per un hotel. La diferència és que a mi m’han obligat a canviar i ell ho ha escollit.

Com se salva la Rambla?

Si volem que hi vingui el barceloní, donem-li un comerç diferenciador.