Què han complert (i què no) els Mossos de l'últim mandat del Parlament

Barcelona"Gairebé nou anys després del mandat contingut a la resolució 476/X, la majoria de les seves 48 conclusions mai no s’han implementat". "Es constata que no s’han implementat encara totes les conclusions aprovades a la comissió 476/X". Són dos punts de les conclusions de Ciutadans i JxCat a la comissió d'estudi sobre el model policial que ha acabat aquesta setmana. Dient que la resolució 476/X no s'ha complert es refereixen als acords de l'última comissió d'estudi sobre el model policial, que es va celebrar el 2013 i va eliminar les pilotes de goma. Els membres d'aquella comissió i els successius consellers d'Interior admeten que moltes coses han quedat al tinter. Què hi diu, però, la policia?

Que algunes conclusions no s'hagin complert no ha impedit que es formés una nova comissió. En aquest nou espai va comparèixer el director general de la Policia, Pere Ferrer, per explicar les mesures preses els darrers anys. Per posar-ho negre sobre blanc, el seu equip ha elaborat un document, al qual ha tingut accés l'ARA, en què justifica, mesura per mesura, el compliment de les conclusions del 2013. Ha sigut parcial i gran part de les mesures han arribat tard.

Les conclusions del 2013 estan dividides en 48 punts. Algunes són molt generals –cosa que dificulta fer una auditoria exacta sobre el compliment–, però d'altres són més concretes. Una de les primeres ho era: elaborar una nova llei catalana de l'espai públic. No s'ha fet. L'informe, però, s'escuda en la nova llei de la policia que el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha promès tirar endavant. Si acaba arribant, serà 10 anys tard. També ha arribat tard –però ha arribat– la demanda que el número policial dels agents fos visible. El 2013, després de les conclusions, el llavors conseller, Ramon Espadaler, va anunciar un nou número d’operatiu policial (NOP) que els agents portarien a l'esquena. La mesura, però, no es va aplicar sempre i no va ser fins al 2020 que es va crear un número més curt i es va incorporar a la part davantera i als dos laterals del casc.

La comissió del 2013 també reclamava aconseguir que els organitzadors comuniquin més al departament d'Interior les manifestacions. En aquest sentit, l'auditoria assenyala que ara el tràmit ja es pot fer online i que el 2016 es va crear l'oficina de manifestacions. En canvi, encara no s'ha aplicat la revisió del protocol que han de seguir els periodistes que cobreixen una manifestació. L'informe admet que ara mateix no n'hi ha cap de vigent, però sí que des de l'arribada d'Elena hi ha hagut reunions amb associacions i sindicats per acordar el nou protocol.

En l'auditoria, la direcció de la policia també descarta d'entrada algunes recomanacions: per exemple, la comissió l'instava a redactar un protocol d'actuació que defineixi les funcions de cada cos policial en actuacions conjuntes. "Resultaria contraproduent delimitar les funcions en un protocol conjunt perquè limitaria la capacitat d'adaptació", contesta l'informe.

L’impacte d’una pilota de goma que va fer perdre un ull a Ester Quintana durant la vaga general del 2012 va desembocar en la prohibició del Parlament perquè els Mossos continuessin fent servir aquest tipus de projectils. Aleshores va prendre protagonisme el foam –que ara torna a estar al centre del debat–. Però les conclusions de la comissió del 2013 anaven més enllà: demanaven un protocol de dotació i especificació dels mitjans tècnics que l'auditoria assegura que ja es va fer el novembre del 2014 amb una nova normativa. El Parlament instava el cos a revisar els protocols d'ús de les diverses armes policials seguint les recomanacions europees. L'auditoria afirma que s'han fet 13 revisions.

La comissió també va demanar un recompte efectiu dels projectils de foam i l'informe respon que no és fàcil. Afirma que el sistema de control vigent ofereix "garanties", però que encara no existeix la tecnologia per determinar el lloc i l'hora que s'ha disparat un projectil. Sí que l'auditoria destaca les noves tecnologies que s'han anat incorporant al cos, com les càmeres unipersonals, el sistema de geolocalització de les furgonetes, la creació de la unitat de drons o la compra de dos helicòpters d'última generació.

En canvi, per millorar els uniformes –tal com exigia la comissió– encara queda molt camí per recórrer. Les equipacions de les unitats antidisturbis Arro no es van perfeccionar fins al 2019, quan uns agents van resultar ferits en les protestes posteriors a la sentència del Procés per no portar protegits els braços igual que els companys de la Brigada Mòbil (Brimo). L'auditoria afegeix que el 2021 s'ha contractat el subministrament del nou vestuari per a les unitats de seguretat ciutadana.

La comissió sobretot va posar l'èmfasi en la formació dels agents d'ordre públic, que fos continuada i permanent. L'informe, però, només precisa els cursos que han rebut entre el 2019 i el 2022, amb fins a 20 tallers. L'últim any, segons l'auditoria, la Brimo ha destinat 12.493 hores a la seva formació i entrenament i l'Arro 9.940. No s'especifica, però, el global d'hores des de l'any 2013.

Finalment, un dels aspectes clau que van centrar el debat ara fa nou anys va ser la importància de la prevenció i la mediació en l'ordre públic. L'informe assegura que van recollir aquest guant amb la creació de l'Àrea de Mediació, una eina "útil i indispensable". També enumera algunes de les eines que s'han comprat per millorar la comunicació, com el dispositiu acústic que facilita la interlocució dels manifestants i els avisa davant d'una càrrega imminent. "En qualsevol esdeveniment es promou el diàleg i la interlocució per garantir la seguretat de les persones i evitar la violència", conclou l'informe.