Viure de lloguer: radiografia d'una "condemna a llarg termini"
Un informe de l'IDRA subratlla que passar d'inquilí a propietari és cada vegada més difícil i un dels vectors de desigualtat social més importants
BarcelonaDeixar de ser llogater per passar a ser propietari és cada vegada més difícil. El lloguer ja no és només una manera de començar per als joves i d'accedir al mercat de l'habitatge, sinó que es "cronifica" i en molts casos es converteix en l'única opció possible. Així ho conclou l'últim estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que s'ha fet públic aquest dimecres amb el títol De propietaris a inquilins.
El document explica que la capacitat d'accedir a un pis de compra té a veure amb els ingressos i les barreres d'accés al mercat de l'habitatge, però també, i cada vegada més, amb les baixes expectatives d'una part de la població d'heretar un immoble.
D'acord amb una enquesta feta a un miler de casos de lloguer a Barcelona, set de cada deu llogaters no esperen heretar un habitatge. Tot plegat, avisen els investigadors, obliga els llogaters a quedar-se amb aquesta opció d'habitatge de manera forçosa, sense ser tan joves i per més temps, com una "condemna a llarg termini", valoren des de l'IDRA.
Aquest 30% de llogaters que creuen que sí que acabaran heretant són, majoritàriament, ciutadans espanyols d'entre 16 i 34 anys (47% a Barcelona i 54% a Madrid). Els que, per contra, tenen clar que no ho aconseguiran són sobretot les persones més grans de 65 anys i les estrangeres d'entre 35 i 64 anys.
De lloguer de per vida
Però és que, a més, els pocs que hereten tampoc ho tenen fàcil. Els investigadors apunten a la "complexitat" dels casos, ja que vuit de cada deu llogaters amb herència l'hauran de compartir i el valor econòmic dels pisos que rebran se situa molt per sota dels preus mitjans actuals del mercat. En el cas de Barcelona, segons les enquestes, el 40,7% dels pisos a heretar tenen un valor inferior o bastant inferior al preu mitjà d'un pis de 60 m² (250.020 euros) i el 63,2% heretaran propietats de menys de 300.000 euros, i la immensa majoria hauran de compartir l'herència. Tot plegat, apunta l'estudi, situa un escenari en el qual la majoria dels llogaters que heretaran no tenen tampoc garantit l'accés a un habitatge en propietat.
Els investigadors recorden que, segons les dades oficials, el 54,7% de les persones que viuen de lloguer a la capital catalana ja tenen més de 34 anys i també subratllen que el nombre de llars de lloguer ha passat del 38% al 44% a Barcelona en només cinc anys, entre el 2017 i el 2022.
Les empreses sí que accedeixen al mercat immobiliari
La investigació també analitza el mercat immobiliari i subratlla que, entre el 2008 i el 2020, gairebé la meitat dels habitatges comprats són d'empreses amb més de vuit immobles. Així, subratlla com la propietat d'habitatges es concentra cada cop més en mans d'aquells que ja tenen béns immobles. De fet, apunta que en l'última dècada el nombre de grans propietaris –amb deu o més habitatges– ha augmentat un 20%.
"La meitat de les transaccions d'habitatge són fetes per persones que ja posseeixen propietats, i una gran part de les compres s'efectua al comptat. Això agreuja la situació per als llogaters, que es veuen atrapats en un cicle de lloguer a preu de mercat sense perspectives clares de millorar la seva situació", exposen els investigadors.
Tot plegat, conclou l'informe, fa que la bretxa entre la població propietària i la llogatera sigui cada cop més gran i aprofundeix el paper del mercat de lloguer "com a vector de desigualtat social".
Per intentar revertir aquesta situació l'IDRA apunta a tres eixos clars i demana canvis en les polítiques d'habitatge. D'una banda, recomanen incrementar l'oferta de lloguer residencial de llarga durada i a preu regulat a través de la mobilització del parc existent d'habitatges que ara estan infrautilitzats o en mans d'operacions immobiliàries especulatives. Això inclou recuperar, diuen, els pisos "segrestats" pels mercats turístics i de temporada, transferir els pisos de la Sareb al parc públic d'habitatge social de lloguer, comprar habitatges per incorporar-los al sistema públic de lloguer o construir més habitatge públic de lloguer.
Una altra recomanació és aplicar mesures fiscals com ara augmentar l'impost a la propietat i augmentar la fiscalitat per rendes de lloguer. També proposen impulsar mesures per impedir l'acumulació d'habitatges en poques mans. L'estudi també valora que algunes de les polítiques fetes fins ara, com el bo jove de lloguer o els avals, són "ineficaces" i acaben transferint diner públic a les mans de propietaris i bancs.