Els veïns de l'edifici Venus: "Estan esperant que ens morim aquí"
El Govern crea una comissió per accelerar terminis i enderrocar l'edifici de la Mina abans del 2028


Sant Adrià del BesòsL'estètica és la d'una presó. La porta, vermella i amb diversos grafitis, està feta a base de barrots. Al costat, el número del bloc –en aquest cas el 3– també està fet amb grafiti i la tipografia és industrial, com si fos l'entrada d'un mòdul penitenciari, d'una divisió militar o el número que marca un contenidor marítim. És l'entrada de l'edifici Venus, un monstre de ciment i plàstics al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs on viuen 244 famílies. El José, de 83 anys, està fumant just darrere de la porta, mentre mira a l'horitzó a través dels barrots. És lliure, però l'edifici Venus, en certa manera, el té empresonat. "Si pogués me n'aniria", afirma.
Fa vint anys del primer compromís d'enderrocar l'edifici. "Estan esperant que ens morim aquí", afirma la Paqui, portaveu de l'edifici Venus, mentre serveix un cafè al bar que regenta, just a sota. Fa dues dècades que viuen sota la promesa, sempre prorrogada, de l'enderrocament i un futur millor. Quan arribarà? És una resposta que el Govern no pot respondre clarament. El plans a la Mina són de l'any 2001. Llavors el José tenia 59 anys i la Paqui encara no havia fet els 40. L'acord (sobre el paper) definitiu no va arribar fins a l'any passat, un cop desencallat un llarg procés judicial sobre l'expropiació. Llavors l'horitzó d'enderrocar l'edifici es va situar al 2028, tot i que l'alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, precisa que finalment el calendari el va marcar a finals del 2029.
La mateixa alcaldessa admet que és "massa temps". Per això afirma que dimarts, en una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i diversos consellers es va acordar crear una comissió per accelerar terminis. "Si es pot abans del 2028 serà abans. Volem escurçar terminis", declara. Ho confirmen fonts del Govern, que precisen que l'encàrrec de Presidència és accelerar tot el pla de la Mina, també en l'àmbit de la seguretat i la construcció d'un nou CAP, habitatges i una escola bressol. Mentre Presidència verbalitzava aquesta petició a la reunió, des de Drets Socials van organitzar una trobada amb periodistes on van ajornar la demolició fins al 2030. Enmig de l'embolic, a la Mina hi ha un clam: "No s'hi pot viure".
Decisions
Ho diu la Conchi, de 77 anys, i el José, de 83. Hi ha quinze pisos de veïns que ja han agafat la indemnització i que ja estan tapiats, i uns trenta residents que seran reallotjats els mesos vinents. Però la realitat és que encara queden 200 famílies més. El José explica que fa relativament poc temps que ha acabat de pagar el pis i que li ofereixen poc (uns 100.000 euros) per deixar-ho tot. Això, sumat a una mudança amb 83 anys i amb la dona malalta a casa. Més d'un veí comenta que la taxació del pis va ser el 2022 i ara són molt més cars. Al final, els veïns, sobretot els d'edat avançada, perden l'esperança. I l'esperança que perden alguns és la felicitat que guanyen uns altres quan arriba el moment. Com la Conchi, que ja sap que serà reallotjada d'aquí a unes setmanes. Somriu molt. "No m'ho puc creure", diu: "No podia més aquí".
La seva és una història dramàtica. Amb 35 anys es va quedar vídua i amb nou fills. Cinc van morir abans d'hora. "Per fi podré dormir", comenta la seva filla. Treballa d'hora i explica que cada nit entra gent a dins el portal a beure, a drogar-se i a fer soroll. La droga és només un dels problemes. Fonts policials comenten que els narcopisos i les plantacions de marihuana són una realitat al bloc difícil de perseguir, perquè poques vegades es denuncien. Un altre problema és la brutícia. Les escales són camps de mines de burilles, hi són per tot arreu i els nens hi juguen a sobre. S'hi pot trobar de tot. Peles de mandarina, pa, bastonets per a les orelles, cartes, números d'una quina, bossetes per guardar la droga...
Els patis interiors també es converteixen en un abocador de brossa. La Conchi explica que fa uns dies van treure'n una munió de bosses. Si no, la tiren als arbres del carrer. Això fa que entre les fulles convisquin bolquers, plàstics i cartons. Cada porta de cada escala és diferent, i moltes estan masegades o foradades; són escenaris de baralles o enfrontaments. Sobta veure cartells demanant que la gent tiri la brossa a unes escombraries que, per contra, estan relativament buides. A més, Endesa calcula que més de la meitat de la llum està punxada.
Envellit
Els espais comuns són "un niu de rates", comenten els veïns. Ara fa uns mesos que estan millor des que es va fer un tractament a les clavegueres, però els de l'edifici Venus són veïns que han après a conviure amb els rosegadors. A les escales no hi ha extintors. Una de les últimes millores, explica la Paqui, és que han obert portes d'emergència als terrats. "Ara, quaranta anys després", lamenta. Hi ha dies que l'ascensor falla dues o tres vegades. Tot això en un bloc de deu pisos envellit, d'on surt una dona amb un caminador i es creua amb la Conchi. "Hi ha gent que, abans que fer una mudança, vol morir aquí". La Conchi s'acosta fins a un supermercat. Al costat, hi ha un portal amb el forat d'una de les 150 bales que es van disparar en un tiroteig fa tres setmanes. Els veïns grans admeten que només surten de dia i lamenten la degradació que la droga ha portat al barri.
Com a portaveu del bloc, la Paqui critica que ha intentat reunir-se dues vegades amb el nou secretari de Drets Socials, Raúl Moreno, i no ha obtingut resposta. Fa vint anys que viu amb l'esperança que canviï un barri que ha vist morir. Gairebé totes les persianes de l'edifici Venus estan abaixades. Abans era un petit mercat on hi havia de tot. A la plaça hi van col·locar durant una època un parc i en una altra uns bancs. Però els van acabar traient perquè la gent feia soroll a la nit. "La solució és treure el banc, no solucionar el problema", critica. Al final, l'única extensió de l'edifici és el ciment, els plàstics i la brutícia que s'hi acumula.