Veïns dels blocs afectats per l'ensorrament a Badalona retreuen lentitud en els reallotjaments

BarcelonaL’ensorrament de l’edifici del carrer Canigó de Badalona, que va causar la mort de tres veïns, ha obligat a evacuar una setantena de persones de les seves llars, tant de l’immoble malmès com de les finques adjacents. Les esquerdes que s’han anat trobant en les últimes setmanes han fet que molts dels veïns visquin a casa de familiars, però una vintena encara necessita un lloc on dormir. Alguns dels afectats han aprofitat la compareixença conjunta d’aquest dilluns de la consellera de Territori, Ester Capella, i l'alcalde, Xavier Garcia Albiol, des de Badalona per retreure’ls-hi lentitud a l’hora de trobar solucions residencials als desallotjats.

Alguns dels veïns asseguraven que, d'entrada, només se'ls va oferir allotjament per dos dies, si bé Albiol ha destacat que farien tot el que calgués en tractar-se d'una emergència. Els més afectats són els del bloc número nou, que es va ensorrar, i que volen celebrar una trobada per buscar un advocat que els representi de manera conjunta; una manera, asseguren fonts veïnals, de poder tenir accés a l'informe de la jutgessa sobre l'ensorrament de l'edifici. Pel que fa als veïns del número onze, també evacuats, aquest dilluns estava previst que hi poguessin entrar a recollir pertinences, però l'estat de les esquerdes comporta que s'hagi d'apuntalar per assegurar-ne l'estructura en uns vuit pisos. Quan això passi, es tornarà a programar l'accés als habitatges.

A Badalona els representants de l'Ajuntament i la Generalitat s’han reunit aquest dilluns per negociar una actuació conjunta després del fatal ensorrament. En primer lloc, les administracions han anunciat que signaran un conveni amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i els Col·legis professionals d'arquitectura, aparelladors i enginyeria per inspeccionar "en profunditat" les quatre finques que s'han hagut de buidar per poder conèixer quines són les deficiències que tenen. En segon lloc, s’han compromès a oferir una solució als veïns perquè puguin recuperar la normalitat. A més, el Govern ha assegurat que assumirà "més de la meitat" del cost que suposarà revisar 22 edificis del barri, que sumen 420 habitatges, a l’illa d’edificis dels carrers Canigó i Ausiàs March.

Capella ha detallat que el conveni servirà per desenvolupar "una radiografia exacta" de quines són les causes que han provocat les esquerdes als edificis desallotjats, així com la detecció de problemes a la resta de la promoció, excepte a l'ensorrat, en què hi ha una investigació judicial oberta. A partir d'aquesta fotografia de la situació dels edificis afectats, les administracions hauran d'oferir una solució als veïns perquè puguin recuperar la normalitat i, en cas de no poder retornar a casa seva, buscar-los un sostre alternatiu. 

Albiol: "Ningú es quedarà al carrer"

De moment, Albiol ha afirmat que des que es va produir l'ensorrament, l'Ajuntament ha destinat uns 100.000 euros en l'atenció dels veïns que han perdut la casa o els que l'han hagut de deixar per precaució. Tant la consellera com l'alcalde han afirmat que s'haurà de fer una anàlisi de cas per cas per saber fins a quin punt les assegurances privades de cada família es fan càrrec de les despeses. També es tindrà en compte el nivell d'ingressos individual per determinar quina ajuda pública perceben, ha matisat l'alcalde, que ha dit que "no és el mateix qui ingressa 4.000 euros mensuals que 500". En tot cas, Albiol ha garantit que "ningú no es quedarà al carrer" i ha afirmat que, davant la realitat que els veïns de l'edifici ensorrat no podran tornar a casa en els pròxims mesos, ja s'ha de començar a analitzar quina solució a llarg termini "se'ls pot plantejar".

En l'última setmana, els tècnics han estat analitzant l'estat de les finques que envolten l'edifici enfonsat. Pel que fa a tres dels immobles, per les escletxes que van percebre els veïns dies després de l'accident, van aconsellar desallotjar-los. En altres quatre edificis, els exàmens tècnics no han valorat que hi hagi cap risc, diu Albiol. Mentrestant, el jutjat d'instrucció número 1 de Badalona continua amb la investigació sobre les causes de l'ensorrament del número nou del carrer Canigó. "Aquest edifici té la seva pròpia lògica", perquè tota la informació la centralitza la jutgessa titular, ha detallat l'alcalde per qüestionar les paraules del seu tinent d'alcalde de Territori, Daniel Gràcia, que en declaracions a Ràdio Estel ha afirmat que un dron de la Guàrdia Urbana que ha sobrevolat la zona afectada ha localitzat modificacions i sobrecàrrega d'alguns dels edificis. "No sé d'on surten aquestes dades", ha indicat a preguntes dels periodistes.

Revisions a edificis arreu del país

La consellera Capella també ha concretat que aquest divendres es reunirà per primer cop el grup de treball per analitzar l'estat de salut dels edificis de Catalunya. El Govern ha convocat experts dels col·legis professionals per analitzar els tipus de materials que es fan servir per a la construcció, per tal de valorar si hi ha risc potencial que pugui haver-hi un incendi com el de dijous passat a València, en què van morir deu persones. 

Davant d'aquesta catàstrofe en un edifici residencial construït el 2006, la Generalitat vol ara certificar si els immobles de Catalunya estan fets amb materials resistents al foc o l'aigua per poder plantejar una actuació preventiva en cas que es localitzi algun risc en la seguretat. 

Capella ha explicat que el parc d'edificis és vell i ha assegurat que, malgrat que el seu departament ha obert convocatòries per ajudar les comunitats veïnals a rehabilitar les finques, en molts casos no s'hi han interessat. La setmana passada el Govern avançava que no li constava que cap edifici de pisos públics, dels més de 18.000 que gestiona, estigui revestit amb poliuretà. No obstant això, pel que fa al parc privat d'habitatge, es volen creuar les dades amb els col·legis d'arquitectura i els ajuntaments per descartar riscos.