Joventut
Habitatge29/12/2023

Sis de cada deu joves viuen a casa dels pares

La taxa d'emancipació a Catalunya cau cinc punts en una dècada

ARA
i ARA

BarcelonaJúlia Gil no va tenir temps ni de mirar els preus dels lloguers del seu barri. Als 28 anys, pensava començar una vida independent de la casa familiar després de l'estiu en un pis compartit i pagar-lo amb el sou de la consultoria on havia entrat a treballar a principis d'any. Els plans es van estroncar quan l'empresa la va acomiadar i va trobar una nova feina "encara més precària" que l'anterior. "Com que no tinc grans estalvis m'he estimat més fer un raconet i, amb sort, marxar per Sant Joan si trobo alguna cosa", explica aquesta barcelonina. Ella és un dels milers de joves catalans que no s'han pogut emancipar.

De fet, el 60% dels catalans menors de 34 anys encara viuen a casa dels pares. Segons l'última Enquesta a la Joventut del 2022, que elabora l'Observatori de la Generalitat, la taxa d'emancipació en la franja d'edat que va dels 15 als 34 anys ha caigut en l'última dècada cinc punts i ha passat del 46% al 41%. Per franges d'edat, l'informe constata que el 74,7% dels joves de 20 a 24 anys sempre han viscut al domicili familiar i que un 7,6% hi ha hagut de tornar. En el cas del tram d'edat que va dels 25 als 29 anys, un 33,9% continua a la llar familiar i un 6,4% s'ha vist obligat a fer-ho després de sortir-ne. En canvi, només el 13,5% dels catalans de 30 a 34 anys encara no s'ha emancipat.

Cargando
No hay anuncios

Per gèneres, elles són les que més aviat surten de casa, però en el 46% dels casos ho fan per passar a conviure amb la parella, mentre que el patró dels homes és el d'allargar més el temps amb els progenitors. En el seu cas, només el 40% es traslladen amb la parella. És a dir, mentre les noies s'emancipen més seguint un esquema "més tradicional i més senzill", assenyalen els autors de l'informe, en el cas dels nois tenen convivències més variades.

És el cas de Xavier Ginés, de 31 anys, que fins a arribar a conviure amb la seva actual companya sentimental ha passat per una residència d'estudiants i un pis compartit amb tres desconeguts a l'Eixample barceloní. "El sou ha marcat la manera com he viscut", afirma el jove, que assegura que, tot i que tant ell com la seva parella tenen "sous acceptables", no es plantegen la compra de cap habitatge perquè tampoc tenen grans estalvis. "La hipoteca es complica perquè soc autònom", es lamenta, així que han de destinar gairebé tres quartes parts d'un dels dos salaris al lloguer i despeses de l'habitatge.

Cargando
No hay anuncios

Tornar a casa

Ginés no ha tornat mai a la casa familiar i ha pogut saltar d'habitatge i només comptant "amb ajuda puntual" de la família. Però sortir de l'habitatge dels progenitors no suposa, en cap cas, poder donar per superada la dependència. Les trajectòries vitals es poden truncar per la falta de feina, un divorci o l'increment desorbitat del lloguer. Li ha passat gairebé al 6% d'aquests joves que es van emancipar i ara dormen un altre cop al seu dormitori infantil. Els homes tornen més que les dones, potser perquè són elles les que viuen en parella i amb els fills (34%), mentre que el 22% dels homes viuen sols.

Cargando
No hay anuncios

De fet, viure en solitari és una opció minoritària quan se surt de la casa familiar. Un 12% dels joves és capaç d'emancipar-se en solitari (14% ells i 10% elles), un percentatge que es triplica en el cas dels que viuen en habitacions amb pisos compartits (30%, amb percentatges similars en tots dos gèneres). A més, dels emancipats només un 20% viu en un habitatge de compra, xifra que representa una caiguda enorme respecte a la del 2007, quan representava el 57%.

Cargando
No hay anuncios

Sense fills a la vista

Ni Ginés ni Gil tampoc tenen la descendència en els seus plans a mitjà termini, tot i que a la seva edat els seus pares ja havien tingut fills i un habitatge de compra. Però de l'enquesta es pot concloure que un terç d'aquests joves veu impossible plantejar-se la paternitat a causa dels "ingressos insuficients", un augment considerable respecte a fa cinc anys, quan això només ho opinaven el 20,8% dels enquestats. Un altre motiu que donen és el de la inseguretat laboral: si el 2017 l'adduïen el 13,9% dels enquestats, l'any passat ho responien el 16,4%.