PSOE i Podem acosten posicions per regular els lloguers

Barcelona / Madrid“PSOE i Unides Podem acorden aprovar la regulació dels lloguers [en el marc d’una llei d’habitatge estatal] en tres mesos”. Des d’aquest titular han passat dos anys i dos mesos i, malgrat aquell compromís segellat l’octubre del 2020, ni la regulació dels preus dels lloguers ni la llei d’habitatge estatal s’han materialitzat. Tot i que de negociacions se n'han produït gairebé cada setmana, fins aquest gener les posicions estaven enrocades. Ara, però, sembla que la tramitació es podria accelerar. Els socialistes han obert la porta a no dilatar més l'aprovació de la llei i han aixecat el dit per habilitar el Congrés aquest gener i convocar la comissió, confirmen diferents fonts properes a la negociació a l’ARA.

Una altra cosa és com acabi sent el nou redactat de la norma –liderada per la ministra de Transports i responsable d'habitatge, Raquel Sánchez, i el ministeri de Drets Socials d'Unides Podem–, que havia d’ajudar els inquilins i substituir el buit legal que va deixar la llei catalana de limitació dels lloguers, tombada al març pel Constitucional. Els grans eixos de la llei passaven per la regulació dels preus del lloguer, l'establiment d'obligacions per als grans propietaris i les alternatives als desnonaments. Les fonts consultades apunten que s'ha avançat en el control del preu de l'habitatge, tot i que no prou, i a l'hora de buscar sortides als llançaments. Tot i que PSOE i Unides Podem semblen haver acostat postures en alguns dels punts, com ara en la regulació del preu, necessiten els socis d'investidura, ERC i EH Bildu, per tirar endavant el projecte.

Però fonts d'aquesta segona formació apunten que en els grans temes encara no hi ha acord. De fet, el text que fins ara havia estat sobre la taula no agrada a ningú: ni a la resta de partits, ni als moviments socials pel dret a l'habitatge ni tampoc al sector immobiliari. Només iniciar-se el tràmit al Congrés de Diputats, la norma ja va rebre més de 800 esmenes, de les quals una seixantena eren d'una part del mateix soci de coalició, Unides Podem. A la taula de diàleg per a aquest tema només hi ha els partits, però al darrere, a l'ombra, els moviments socials com la PAH i el Sindicat de Llogateres intenten guiar el debat i aconseguir que la norma "tingui efectes reals sobre els ciutadans".

Des del PSOE la previsió és poder convocar la ponència de la comissió del Congrés a finals de mes per tancar el text i debatre les esmenes que puguin quedar vives. Admeten que en alguns punts com la regulació dels preus caldrà trobar un punt intermedi i que tots els partits hauran de moure les seves postures per arribar-hi. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha apuntat en les últimes hores que estan a la recta final de la negociació i que l'objectiu passa per aprovar una llei que no tingui esquerdes jurídiques per evitar recursos judicials. "PP i Vox ja han advertit que recorreran la norma i no hi pot haver cap escletxa que permeti tombar-la", apunten fonts del govern, que asseguren que no hi ha "línies vermelles" en les negociacions.

Regular els preus

A l'hora de fixar un topall de preus, el text actual preveu diferenciar entre petits propietaris (fins a 10 habitatges) i grans tenidors (més de 10 pisos). Només aquests segons es veurien obligats a rebaixar el lloguer. "Les baixades per ajustar-se a l'índex de referència han de ser obligatòries per a tothom", respon Carme Arcarazo, la portaveu del Sindicat de Llogateres que parla directament amb els partits a Madrid quan hi ha reunions. "Si es fa aquesta diferència entre grans i petits tenidors, el 80% dels pisos [els que estan en mans dels petits propietaris] quedaran fora de la regulació i el que és interessant no és només evitar més pujades, sinó que els preus actuals, que estan pels núvols, baixin", argumenta.

Sánchez ha assegurat en les últimes hores que s'incorporarà un sistema d'incentius fiscals per als petits propietaris. Els socialistes també estarien "disposats a parlar" del límit dels 10 habitatges. "El PSOE està sent duríssim, només ha cedit en coses ínfimes", assegura Arcarazo. Com a mínim, ara la pròrroga de sis mesos dels contractes que s'han de renovar inclosa dins el paquet de mesures anticrisi es percep, tant pels partits com pels moviments socials, com una "petita victòria": "És un primer pas" perquè el PSOE "entengui que no passa res per regular els lloguers", coincideixen.

El segon gran escull és el del lloguer social obligatori per a la banca i els fons d'inversió abans d'un desnonament, com passa a Catalunya. La mesura, que neix de la PAH, tampoc troba consens. "Hi ha por que es pugui recórrer i generi inseguretat jurídica", argumenten els socialistes, que aposten per "posicions intermèdies" com ara reforçar els procediments per evitar que una persona es quedi al carrer. Des de la PAH, l'encarregat de les negociacions a Madrid, Paco Morote, manté que la plataforma té informes jurídics que assenyalen que la proposta és constitucional. "Hi ha altres lleis autonòmiques que ho han inclòs com ara a les Balears i al País Valencià. I ningú les ha recorregut!", exclama Morote, que apel·la directament als partits catalans: "En la llei catalana hi estava inclòs, així que els demanem que defensin la seva llei, la que els van tombar". La PAH ja va perdre una batalla en aquesta llei. Demanaven que els pisos de la Sareb passessin a formar part del parc públic, però el ministeri d'Economia es va plantar i va aconseguir treure de la negociació la modificació del banc dolent.

Fonts de la negociació detallen que tampoc hi ha acord en com es determina una àrea tensa, ni en com es farà el seguiment de la norma, ni com es desenvoluparan els mecanismes de sanció. A més, el text de la llei tampoc detalla quines són les millores necessàries que permetrien apujar el lloguer o si els honoraris els paga la propietat o l'inquilí.

El fet és que el calendari pressiona. "No ens podem allargar", admeten des de l'ala socialista. La por és que les convocatòries electorals facin naufragar la llei. Primer les municipals, després les autonòmiques i l'hivern de l'any que ve, les generals. "Tot el que no s'aprovi abans de l'estiu no s'aprovarà", opinen fonts republicanes. "Sincerament, si surt tal com està ara redactada, haurem perdut una oportunitat real de canvi", diu Arcarazo des del Sindicat de Llogateres. Sigui com sigui, el 2023 serà un any clau per decidir si els lloguers tenen un topall a Espanya.