"Quan plou no ens atrevim a dormir dins de casa, dormim a l'autocaravana"

Cànoves i Samalús (Vallès Oriental)"Havia marxat la llum, no teníem calefacció i vam decidir dormir els tres, amb el fill gran, junts al nostre llit", recorda el Xavi des del que havia estat la seva habitació, ara buida. "Plovia tant i sentíem tants sorolls que jo pensava que l'endemà el roure d'aquí al costat hauria caigut al pati de casa. I tant de bo hagués sigut això". Quan va arribar el temporal Gloria, només feia dos anys que el Xavi i la seva dona havien comprat la casa. "Al matí, quan em vaig llevar i vaig mirar per la finestra no entenia res. Les cases del davant havien desaparegut", recorda encara sorprès. La seva estava plena d'esquerdes. Aquella mateixa nit, tres cases més enllà, la Sònia i el Sergi intentaven treure l'aigua que els estava inundant la casa. "Cada pocs segons sentia un soroll com de vaixelles trencant-se, que durava un segons i parava". Era la casa de la Joana i el Carlos, que s'ensorrava. La mateixa que va desaparèixer de la vista des de la finestra del Xavi. "Estem vius de miracle", admet la Joana mentre mira el munt de runes del que queda de casa seva. Encara ara s'hi identifiquen la cuina i el lavabo, una nevera, un microones, un matalàs. Només unes hores abans que l'edifici s'ensorrés, la família, el matrimoni i dos fills, havien decidit que –com que no tenien llum– passarien la nit a casa dels avis. Ja hi porten dos anys. "Quan vaig anar a l'Ajuntament a demanar ajuda, la persona de serveis socials em va dir, amb molt poca empatia, que el que havia de fer era buscar les escriptures: jo li vaig contestar que l'única cosa material que em quedava era el jersei de fa 30 anys que duia posat". Van perdre tots els records acumulats en 27 anys, des que es van casar.

Aquella nit, avui fa tot just dos anys, el temporal Gloria –que va deixar fins a 400 litres a Cànoves i Samalús, al Vallès Oriental– va xopar tant el terra que va provocar una esllavissada en un dels vessants del turó, on vivien aquestes famílies. Tres cases es van esfondrar i set més van quedar afectades amb danys estructurals importants. "L'Ajuntament ens va recomanar que no hi visquéssim", explica el Xavi. Van fer maletes i encara no han pogut tornar. "Jo estic pagant la hipoteca de la casa i ara un lloguer", explica aquest veí, que avui ha tornat a la casa, on encara hi ha molts objectes personals de valor. D'altres com la Joana i la seva família han pogut instal·lar-se a casa de familiars. Això sí, sense res. Han començat de zero. "Només vam poder rescatar la nostra gata, que havia fugit, una medalla del meu fill i algunes fotografies i roba, però estan fetes malbé per l'aigua i la runa", explica encara emocionada.

Per als que encara tenen la casa dempeus, la situació no és millor. La família del Xavi no ha pogut tornar. "El terreny s'està inclinant, no és gens segur", manté. La pressió econòmica va fer que la Sònia, el Sergi i la seva filla de 13 anys decidissin tornar. Hi han fet obres per assegurar-la, però tenen por. "La casa es mou, es va desplaçant centímetres cap avall", explica la Sònia mentre posa la mà sencera dins d'una esquerda que ha aparegut fa poc i ha desplaçat avall unes escales. Tot el porxo i el jardí tenen cicatrius recents, en forma d'esquerdes, que fan evident que els moviments de terra continuen i són ràpids. "Quan plou no ens atrevim a dormir a dins de casa, dormim a l'autocaravana", explica assenyalant el vehicle, aparcat a dalt de tot de la parcel·la. "Anem fent; els tècnics diuen que, abans de caure, la casa ens donarà senyals, ens avisarà", insisteix.

Altres cases en perill i cap ajuda

Aquests veïns ja no poden més, per això han decidit fer públic el seu cas. Se senten ignorats i "abandonats". Les asseguradores els diuen que res del que ha passat els entra a la pòlissa: "No ho consideren inundació perquè no es va acumular l'aigua a les cases, sinó al subsol", explica el Xavi. El Consorci de Compensació tampoc se'n fa càrrec perquè "no preveuen les esllavissades". Refer econòmicament la casa o el terreny és una opció que s'escapa de les seves butxaques i l'Ajuntament els diu que, al ser una propietat privada, no poden intervenir-hi. "Físicament, psicològicament i econòmicament no podem més", admet la Sònia. Ella, la Joana i el Xavi expliquen el seu cas amb determinació quan estan junts. Per separat, però, tots tres es desmunten i les llàgrimes els venen als ulls. "Reviure tot això ara és duríssim", admet el Xavi.

També es refan ràpid; tenen molt per explicar de la lluita que els queda per davant. Des que el temporal els va arrasar la casa no han parat, s'han mogut per tenir informes tècnics detallats i ara es plantegen començar a reclamar i a posar demandes a les asseguradores. "Tenim contractats un equip d'advocats i geòlegs i entre sis veïns hem fet fer un informe molt complet, amb sondatges a tota la muntanya, que ens ha costat més de 40.000 euros", explica el Xavi amb llenguatge digne d'enginyer (malgrat que ell és infermer). "Ara sabem que al subsòl, a més de sis metres, hi ha bosses d'aigua i també tres falles. El terreny no és segur i tot i això s'hi han construït cases amb permisos. L'informe demostra que el que va passar pot tornar a passar i això afecta bona part del carrer, no només a nosaltres", adverteix la Sònia.

La solució costa més d'1,5 M€

Aquests veïns van fer arribar l'informe a l'alcalde, que de moment, segons la versió dels afectats, "no ha mogut fitxa". Una acusació que l'alcalde Josep Cuch, del partit independent Nou Impuls i Unitat, nega. "He parlat moltes vegades amb ells", assegura Cuch, alhora que manté que l’Ajuntament ja ha fet tot el que està al seu abast: “La llei no ens permet donar-los cap ajuda econòmica però per a l’assessorament jurídic i tècnic ens tenen pel que calgui”, respon. I afegeix: "Que hi hagi hagut una esllavissada un cop no vol dir que hagi de tornar a passar".

"A qui pertany el subsol? Segons la llei, a l'administració", planteja la Sònia, que assegura que han trobat a faltar ajuda "però sobretot empatia". L'alcalde, per contra, assegura que les bosses d'aigua que s'han trobat metres endins pertanyen a l'Agència Catalana de l'Aigua i que ells no hi poden fer res. "El problema aquí és que les asseguradores no responen i no se'n volen fer càrrec", resumeix l'alcalde.

L'informe encarregat pels veïns també aporta solucions. Els tècnics apunten que per assegurar el turó cal una obra amb pilots a molta profunditat, per ancorar-los sobre terreny dur. El cost? Més d'un milió i mig d'euros. "És impossible que ens en fem càrrec només sis famílies, el problema va més enllà", insisteix la Sònia. Dos anys després que el Gloria arrasés la seva vida, el seu missatge és clar: "Demanem que asseguradores i ajuntament s'hi impliquin, per ajudar-nos, i perquè el que ens va passar a nosaltres no li torni a passar a cap veí", coincideixen els afectats.