PalmaJuanfran i Bea fa quinze anys que viuen a Mallorca. Van arribar a l’illa com a parella i hi van trobar feina ben aviat. Ell és instal·lador elèctric i ella, cambrera de pisos. No han estat pràcticament mai a l’atur, tot i que ell, que és autònom, no s’està de confessar-ho: “Durant la pandèmia ho vaig passar malament”. El 2021 més o menys tot tornava a la normalitat, però el 2022 va arribar la comunicació del propietari del pis que tenien llogat. S’acabava el contracte i la proposta era passar de pagar 875 euros al mes a 1.500: “No podíem pagar això de cap manera. Jo només faig feina sis mesos i ell hi ha mesos que factura més i altres menys, i té moltes feines pendents de cobrar”, diu Bea. “Ens demanaven almenys 4.000 euros entre fiança i pagaments avançats. Una nit no podia dormir i li vaig dir: «Hem de canviar d’estratègia o de ciutat, perquè aquí, als pisos, no ens hi volen»”, conclou Juanfran.
Un amic tenia a la venda una autocaravana, i van arribar a un acord amb ell. Li paguen un lloguer de 480 euros mensuals que descomptaran del preu de venda, si passats tres anys se la volen quedar. “Els primers dies em sentia fracassada. Amb feina, no havia estat capaç de tenir un habitatge com la resta de la gent. No podem tenir amics a sopar, no ho he explicat a la família. Visc dins una mitja mentida, donant l’adreça postal de la meva germana, que viu en un pis compartit. He passat més vergonya i ràbia que mai a la meva vida. A més, quan ens van treure del pis havíem començat a parlar de tenir fills. Com puc ser mare si visc en una caravana?”, diu Bea.
El d’aquesta parella no és un cas aïllat, ni una excepció. El preu del lloguer a les Balears, especialment a Mallorca i les Pitiüses, s’ha duplicat en quinze anys, però els salaris no han pujat al mateix ritme. Aquesta realitat ha provocat una expulsió dels treballadors dels models convencionals d’habitatge, obligant-los cada vegada més a compartir pis o cercar alternatives com una caravana. A l’entrada a Palma des de la carretera de Manacor, n’hi ha més de cinquanta d’aparcades, i la majoria dels seus habitants són persones amb feina.
A la ciutat d’Eivissa, fins a una cinquantena de caravanes s’havien anat concentrant els últims mesos al solar de la Joveria. Però davant el control policial dels vehicles, alguns han decidit canviar d’ubicació per evitar problemes. La majoria dels ocupants són treballadors del sector turístic i de la construcció que no poden pagar els preus tan elevats de l’habitatge eivissenc.
Un problema de primer ordre
“Abans és cert que tenir una feina era pràcticament una garantia de poder cobrir les necessitats bàsiques, inclòs l’habitatge. Ara, en el nostre context, això ha passat a la història. L’habitatge és un problema de primer ordre que no es pot obviar perquè està provocant molt de patiment i tindrà també conseqüències econòmiques”, explica Thomas Ubrich, sociòleg i tècnic de l’equip d’estudis de Càritas i Foessa. De fet, a la pujada generalitzada del cost de la vida, sobretot després de la pandèmia, s’hi afegeix que l’entrada a un habitatge és principalment un negoci.
Aquesta és una tempesta perfecta que “ha fet que, en poc temps, els ciutadans hagin passat de destinar sis euros, de cada deu dels que guanyen, a necessitats bàsiques com l’habitatge, la calefacció i altres subministraments, a destinar-n’hi vuit”, diu Ubrich. I les dades oficials confirmen el canvi dels demandants d’ajuda tant econòmica com d’orientació en matèria d’habitatge. En el cas de l’Oficina Insular de l’Habitatge, a Mallorca, prop de la meitat dels 260 casos atesos en l’escàs primer any de vida són persones amb nòmina, amb ingressos regulars de la feina.
“El perfil ha canviat dràsticament per l’enorme pujada del cost dels lloguers. Ens arriben famílies derivades dels serveis socials, però també moltes que venen per iniciativa pròpia, espantats, amb la cara desencaixada, perquè els ha arribat una carta de finalització del contracte del lloguer, i ja sabem que això vol dir una pujada important del preu”, explica Carolina Solano, coordinadora de l’Oficina. El perfil principal està format per parelles amb fills, persones soles i famílies monoparentals. I tots els tècnics i especialistes coincideixen que falten recursos per abordar l’emergència de l'habitatge.
Multes de fins a 1.500 euros per evitar els assentaments de caravanes a Palma
La nova ordenança cívica de Palma preveu sancions per acabar amb els assentaments de caravanes i sancions que van dels 750 als 1.500 euros. L'Ajuntament de Palma prohibirà amb la norma, aplicable en dos mesos, estacionar durant més de deu dies en el mateix lloc, segons ha avançat Última Hora. Transcorregut aquest termini, el propietari haurà de moure el vehicle almenys 250 metres i senyalitzar el dia i hora d'arribada a la nova ubicació.
L'Ajuntament adverteix que vigilarà, per poder sancionar, si el propietari està utilitzant el vehicle com a habitatge quan se li doni un això diferent de l'estacionament, com dormir, menjar o beure. Vigilarà que les autocaravanes estiguin enganxades al seu vehicle tractor i no podran acampar més enllà de les zones habilitades i senyalitzada pel consistori.