Més de la meitat dels pisos de lloguer de Barcelona són de propietaris que en tenen tres o més

BarcelonaDe qui són els pisos que hi ha a la ciutat de Barcelona? ¿Són majoritàriament de petits propietaris, de grans tenidors, d'empreses o una barreja? L'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OHB) ha intentat respondre de manera científica aquesta pregunta, que fins ara no tenia resposta: era un buit informatiu. Per aconseguir-ho de forma acurada, han creuat les dades de tots els organismes que recullen xifres oficials sobre l'habitatge a la ciutat, com ara el registre de la propietat, les fiances dipositades a l'Incasòl i el cadastre. I el resultat, segons l'Ajuntament, "desmunta el relat que la majoria de propietaris són persones que tenen un únic pis llogat i que els serveix per complementar els seus ingressos".

Així, l'estudi, titulat Estructura i concentració de la propietat d’habitatges a Barcelona. Conjunt del parc i segment del lloguer, 2021, revela que a Barcelona hi ha actualment 787.757 pisos (el 96% s'utilitzen com a habitatge habitual) que pertanyen a 520.586 propietaris diferents. D'aquests propietaris, el 30% tenen tres pisos o més. Però les dades encara es tornen molt més crues quan ens fixem en el parc de lloguer que es destina a habitatge habitual.

En aquest cas, més de la meitat (51,4%) dels habitatges destinats a lloguer principal, és a dir, a habitatge habitual, pertanyen a propietaris (persones o empreses) que tenen tres pisos o més. Tècnicament, segons la llei, no són "grans tenidors", però tant els autors de l'informe com l'Ajuntament de Barcelona coincideixen que tampoc es podrien classificar com a tenidors vulnerables.

Viure de lloguer, una tendència en augment

L'OHB calcula que, del total de pisos que hi ha a Barcelona, un 38%, uns 290.400, són pisos de lloguer principal. La xifra és la més alta de l'última dècada –un període en què el percentatge de lloguer no ha parat de créixer a Barcelona–, però encara se situa per sota de les xifres de lloguer que hi havia als anys 60 i 70 a la capital catalana. "Aquest 38% de pisos de lloguer a Barcelona destaca enormement i està molt per sobre de la mitjana al conjunt de Catalunya, que segons les últimes dades del cens se situa al voltant del 20%", ha subratllat la presidenta de l'OHB, Carme Trilla.

La regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha puntualitzat que aquest percentatge implica que actualment hi ha més de 720.000 barcelonins vivint de lloguer, una xifra "molt rellevant i molt més alta que en qualsevol altra ciutat de l'Estat". "Ens equipara amb altres ciutats europees com París o Berlín", ha dit Martín durant la presentació de l'informe. I ha afegit: "La diferència, però, és que aquestes ciutats tenen molt més parc públic, tenen control de preus i contractes de lloguer més estables".

L'estudi subratlla que, segons a la classificació que proposa la llei estatal que ara està en debat, només el 2% dels propietaris es podrien considerar grans tenidors (amb més de 10 pisos). Tot i això, tots sols acumulen el 30% del conjunt dels pisos i el 36% si es té en compte exclusivament el parc de lloguer. A més, el 77% dels pisos de lloguer que pertanyen a grans tenidors estan en mans directament d'empreses.

De tots els habitatges de la ciutat, gairebé 13.000 són propietat de l'administració pública (que òbviament també entra dins del grup de grans tenidors). Això representa només l'1,7% dels pisos de lloguer i el 4,4,% del total del parc. Per zones, els llocs on l'administració té més pisos en titularitat a Barcelona són Ciutat Vella, la Marina del Prat Vermell i algunes zones de Nou Barris.

Un estudi base per fer polítiques públiques d'habitatge

Amb aquest estudi, Barcelona es converteix en la primera ciutat de l'Estat amb un informe sobre la propietat dels habitatges a partir de xifres oficials. "Tot això ens resol dades que fins ara eren molt confuses", ha admès Martín. "L'estudi demostra que els pisos no estan en mans de molts petits propietaris que necessiten el lloguer per complementar la seva renda i, per tant, trenca amb un relat que s'havia instaurat i que ens deia que ho havíem de tenir en compte a l'hora de fer polítiques com la regulació de preus", ha argumentat la regidora.

Segons Martín, de fet, les dades reforcen la idea que la regulació de preus (en el cas que es torni a aplicar a través de la llei espanyola ara en debat) s'ha d'aplicar a tots els lloguers i no només als dels grans tenidors amb més de 10 pisos. "És que si es fes així, la llei deixaria fora més de 400.000 persones a Barcelona que viuen en pisos que són de propietaris que tenen entre tres i 10 pisos, és a dir, el 64% dels que viuen de lloguer", ha calculat.

La presidenta de l'Observatori, Carme Trilla, li ha donat la raó. "Si la llei que pretén refredar els preus deixa fora el 64% del mercat, difícilment s'aconseguirà refredar els preus", ha valorat. Trilla considera que les dades presentades aquest divendres haurien de servir com a base per afinar les polítiques d'habitatge i fer-les sobre "dades més científiques i menys apriorístiques".