Un desallotjament aturat i un ferit: la resistència veïnal no frena el macrodesnonament del Raval

Barcelona“No teniu vergonya”, cridava una veïna a pocs centímetres d’uns policies. Ells, immòbils, deixaven la mirada fixa a terra. A la seva esquena, diverses dotacions d'antiavalots de l'àrea regional de recursos operatius (ARRO) dels Mossos d'Esquadra havien de desnonar simultàniament quatre habitatges del barri barceloní del Raval; tres al número 106 del carrer del Carme i un al carrer d'En Robador. El cos de seguretat havia arribat passades les 11 h i fins a nou dotacions van tallar les entrades i sortides de la zona. Un centenar de persones s'havien organitzat a través de les xarxes socials i havien anat arribant des de les 8 h. Quan els agents s'hi han personat ja estava tot decidit: el desnonament d'una desena de veïns no s'ajornaria. La comitiva judicial ja havia avisat els veïns que la propietat no tenia intenció de dialogar ni endarrerir més el desallotjament. I, finalment, se n'han executat dos dels quatre previstos.

Fonts del Sindicat d'Habitatge del Raval –que qualifiquen l'episodi de "macrodesnonament" perquè la justícia ha decidit ajuntar desallotjaments que anaven per vies judicials diferents– diuen que els altres dos llançaments s'han suspès perquè en un hi viuen quatre menors d'edat i en l'altre els Mossos no hi han pogut accedir. Els tres habitatges situats al carrer del Carme són propietat de l'empresa Optimum RE Spain, filial de Cerberus, un dels fons més grans del món. Ahir un acord in extremis va posposar el desallotjament de l'única residència de totes on viuen menors. Els altres dos han tirat endavant, malgrat que el Sindicat d'Habitatge del Raval ha assegurat que alguns compten amb certificats de vulnerabilitat dels serveis socials, si bé no són tots a la llista de la Taula d'Emergència. En alguns d'aquests pisos també hi viuen joves vinculats al moviment per l'habitatge.

Els desnonaments en qüestió fa anys que s'arrosseguen. En concret, l'ordre judicial d'aquest dimecres tenia previst desallotjar quatre pisos de manera simultània. Tres dels habitatges estan situats al carrer del Carme, a l'històric edifici Ca l'Erasme del segle XVIII. Segons l'Ajuntament, es tracta d'un "edifici senyorial d’estil neoclàssic amb una façana austera i un interior decorat amb valuosos murals d’estil barroc". En aquests últims anys, l'edifici del Raval ha estat tot un símbol de la lluita per l'habitatge a Barcelona (l'últim intent per desnonar els pisos va ser aquest octubre). Això –i que la cantant Mushkaa va compartir la convocatòria a través de les seves xarxes– ha fet que més d'un centenar de veïns i militants hi acudissin per aturar l'ordre judicial. "Volem que l'habitatge torni a estar al centre de l'opinió pública", diu el portaveu del Sindicat d'Habitatge del Raval, Max Carbonell, que també deixa clar que hi són per defensar "l'habitatge gratuït i de qualitat". El quart llançament estava previst al carrer d'En Robador.

Per poder arribar a l'edifici, la policia ha recorregut a la tècnica de l'arrencacebes. Han tardat unes tres hores a poder expulsar el centenar de persones que intentaven resistir. Durant el procediment s'han viscut moments de tensió. El punt àlgid ha arribat quan, després que es trenqués la tira policial que acordonava la zona, un grup de manifestants s'han apropat unes quantes passes de més al carrer. Això ha fet que els Mossos traguessin els escuts i es plantessin davant els manifestants. Els Mossos han anat traient, una a una, aquestes persones de davant del portal del carrer del Carme i, en el procés, una persona ha quedat ferida i ha hagut de ser evacuada pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i traslladada a un hospital, segons han confirmat fonts de la policia catalana.

El Martí, un veí desnonat, explica a l'ARA que en els últims anys han rebut una sèrie d'amenaces dels propietaris. Entre altres coses, assegura que el fons voltor els ha trencat el pany de la porta i els ha tallat la llum. "Algunes veïnes també han rebut trucades intimidatòries en què els recomanaven abandonar l'edifici", diu. El veí desallotjat també explica que han intentat adherir-se al programa Reallotgem de la Generalitat, que ofereix pisos buits, o negociar que els posin habitatge de lloguer social, però no han arribat a cap acord.

Els veïns van començar a organitzar-se el 2015, quan el fons Cerberus va comprar l'immoble. En aquell moment, el Sindicat d'Habitatge del Raval ja va denunciar que la propietat no els volia renovar els contractes per poder-los expulsar i fer-hi habitatges "de luxe". A més, també criticaven la "falta de manteniment deliberada per part de la propietat". Des d'aleshores els veïns asseguren que l'empresa els ha estat increpant amb trucades i identificacions a la porta.