Mals aïllaments, humitats o plagues: el 85% dels pisos de lloguer a Barcelona tenen alguna deficiència

BarcelonaMals aïllaments, finestres o portes que no tanquen bé, humitats o fins i tot plagues. El 85% de les famílies que viuen de lloguer a la ciutat de Barcelona asseguren que a casa seva hi ha algun tipus de deficiència o problema d'habitabilitat. Així ho constata un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, l'IDRA, que ha enquestat més de mil famílies, i en què es detalla que el 59% dels inquilins conviuen amb tres problemes d'aquest tipus o més i un 12% dels enquestats asseguren que el seu pis acumula més de 8 deficiències importants.

Els problemes més comuns són els mals aïllaments, siguin tèrmics o acústics: més de la meitat dels llogaters assenyalen que casa seva no està ben aïllada del fred, la calor o el soroll. A més, quatre de cada deu també assenyalen que el pis és excessivament antic i que necessita reformes. Segueixen el rànquing de deficiències més comunes la falta d'instal·lacions de calefacció; les humitats o filtracions a les parets i sostres i les portes o finestres que no tanquen. També hi ha un 17% de llogaters barcelonins que asseguren que al seu pis hi ha alguna plaga (com ara corcs, paneroles o cuques) i un 14% que destaquen que no tenen instal·lació de gas natural.

Les dades són els resultats preliminars de l'estudi Generació llogatera: la gran esquerda social, que l'IDRA ha fet públic aquesta setmana coincidint amb la presentació en societat d'aquest nou think tank. L'informe s'ha fet amb fons europeus i conjuntament amb l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (OHB) i diverses universitats arreu del món, i, de fet, ja es treballa per replicar les dades en diferents ciutats, començant per Madrid. "L'enquesta evidencia que qui viu de lloguer pateix un nombre molt significatiu de problemes que afecten directament la seva qualitat de vida", resumeix el director d'Habitatge i Ciutat de l'IDRA i coautor de l'informe, Jaime Palomera.

La radiografia va més enllà de les condicions dels habitatges i també repassa la situació d'inestabilitat i les relacions de lloguer a la capital catalana. "Viure de lloguer et fa més vulnerable, independentment de la teva formació o la teva feina. El problema de l'habitatge no és un problema exclusiu dels col·lectius més vulnerables", assegura Palomera. El perfil més habitual és el d'un llogater de 40 anys de mitjana (el 65% dels inquilins ja superen els 35 anys) que viu en un pis d'entre 30 i 90 metres quadrats (el 77% dels immobles de lloguer tenen aquesta mida) de dues o tres habitacions.

Els investigadors destaquen especialment l'envelliment dels inquilins: pràcticament un de cada quatre llogaters ja té més de 51 anys. "Aviat tindrem una generació que es jubilarà pagant lloguers més cars que els actuals però amb uns ingressos per les seves pensions que segurament seran més baixos que el seu salari actual. Cal pensar en mesures redistributives més enllà de la regulació del mercat o tindrem una o dues generacions que viuran amb condicions extremadament precàries", apunten els autors de l'informe.

Qui apuja més els preus i l'espiral del mercat de lloguer

Segons l'enquesta, les agències immobiliàries intervenen en el 72% dels contractes de lloguer, que només en un 24% dels casos es fan sense intermediaris. Els llogaters expliquen que en el 45% dels casos només han tractat amb l'agència i un altre 27% asseguren que, tot i que també tracten personalment amb el propietari de l'immoble, el contracte es va fer a través d'un d'aquests agents intermediaris. L'informe també recull que, quan hi ha una agència immobiliària al mig, "hi ha més augments del lloguer". Passa el mateix quan la propietat és un gran tenidor, mentre que "els petits propietaris fan menys pujades". Els investigadors de l'IDRA interpreten que això passa "perquè els honoraris de les agències deriven del preu del lloguer". "És un incentiu pervers que fa que si l'administrador facilita una pujada del preu també ingressa més diners", explica Palomera. Una estratègia que canviarà amb la nova llei de l'habitatge espanyola, que preveu que els honoraris sempre recaiguin sobre la butxaca del propietari i no pas de l'inquilí.

A més, sortir d'aquesta espiral per aspirar a un pis de propietat és cada vegada més complicat per a les famílies llogateres. El 70% asseguren que mai rebran una herència i entre els que creuen que sí la gran majoria admeten que serà compartida amb un o més hereus.

Aquesta precarietat també explica la gran mobilitat que ha detectat l'enquesta. El 70% de les famílies llogateres asseguren que han canviat de pis o casa una o més vegades en els últims 5 anys. I quan n'exposen els motius, l'enquesta constata que quatre de cada deu mudances són "forçoses" o "desnonaments invisibles", és a dir, que no es produeixen perquè els inquilins realment ho desitgin sinó perquè "no els renoven el contracte, la pujada de preu és inassumible o bé perquè al darrere hi ha altres pràctiques d'assetjament immobiliari", apunten els investigadors.

Les dades de l'Institut de Recerca Urbana van coincidir ahir amb unes altres xifres demolidores del Banc d'Espanya en la mateixa línia. L'informe anual d'aquest organisme assegura que pràcticament la meitat dels llogaters (48%) estan en risc de pobresa o exclusió a Espanya. Es tracta del percentatge més alt de vulnerabilitat entre els inquilins de tot Europa.