Llum verda a la nova llei antidesnonaments

BarcelonaA la tercera va la vençuda. Després de dos intents fallits –un tombat pel Tribunal Constitucional i un altre fracassat pel desacord polític– Catalunya ja té una llei antidesnonaments. Aquest dimecres el Parlament ha aprovat la proposició de llei d’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional amb els vots favorables del PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns. Així, l'administració catalana es torna a dotar –ara sense cap defecte de forma, motiu pel qual el TC va tombar l'anterior decret– d'un ordenament que passa a considerar grans tenidors d’habitatge les persones jurídiques que en tenen la titularitat de més de deu –fins ara eren 15– i preveu que abans de començar cap procés d'expulsió els grans tenidors hagin d’oferir un lloguer social a les famílies, entre altres mesures. "És urgent actuar, i aquest Parlament actua", ha defensat el relator de la norma, el republicà Pau Morales.

El sí a la llei s'ha celebrat efusivament a dins de l'hemicicle, amb una representació de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) –impulsors de la norma– al públic, però també s'ha llançat confeti a l'exterior del Parlament, on una quarantena de membres de la PAH han festejat l'aprovació. No han pogut ser convocats, però, fins a l'últim moment, ja que la votació de la norma ha penjat d'un fil.

Tot perquè aquest dimarts Cs i PP van sol·licitar un dictamen sobre la llei del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), però la majoria independentista de la mesa no ho va admetre. Des de la premissa que hi ha antecedents en les dues direccions, la mesa va considerar que el PP –grup mixt que no arriba als cinc diputats– i Cs no sumen els dos grups necessaris. Tant populars com taronges han demanat una reconsideració, i això ha demorat l'inici de la sessió, ja que, si s'acceptava el recurs, la llei havia de saltar de l'ordre del dia. La mesa, però, s'ha reafirmat en el seu posicionament i Cs i PP ja han amenaçat de portar aquesta decisió als tribunals. "Han recuperat el modus operandi autoritari dels plens del 6 i 7 de setembre", ha criticat Lorena Roldán (PP).

En paral·lel, han presentat directament una sol·licitud al CGE i, si és acceptada, es produiria una situació rocambolesca: l'òrgan consultiu acceptaria estudiar una llei que ja ha sigut aprovada. Els partits promotors, però, no volien demorar més l'aprovació d'una norma que arriba "tard", en paraules de la diputada de la CUP, Montserrat Vinyets. També Morales ha fet "autocrítica" pels tempos i ha instat el Govern a implementar-la amb "celeritat".

Posar-se d'acord no ha sigut fàcil, ja que després que el TC tombés el decret el 2019 per un defecte de forma, els grups van estar a punt d'arribar a un pacte el 2021, però a última hora Junts va presentar set esmenes –on reclamaven que es compensés els propietaris– que van trencar el consens. Aquest dimecres, la diputada de Junts Glòria Freixa ha destacat el consens, però també ha abonat les seves tesis dient que "obligar la propietat privada a fer polítiques públiques no és la solució". Alhora, ha demanat posar esforços en la distinció d'un propietari i un gran tenidor. De fet, un dels elements que la parlamentària dels comuns Susana Segovia ha destacat de la llei és la creació d'un registre de grans tenidors. La norma també preveu l'expropiació de pisos que porten més de dos anys buits de forma injustificada i s’amplia la durada mínima dels contractes de lloguer social.

Amb tot, la PAH s'ha mostrat satisfeta, però ha avisat que és un primer pas i que encara fan falta mesures "estructurals" com ampliar el parc públic d'habitatge, en boca de la seva portaveu, Lucía Delgado, que ha exigit al Govern el compliment del 100% dels punts de la llei. En parlaran el 9 de març en una reunió amb el president Aragonès.