BarcelonaEl desallotjament del Bloc Llavors, un símbol del moviment en defensa del dret a l'habitatge al barri del Poble-sec de Barcelona, continua portant cua als tribunals. Un jutge fa mesos que investiga una vintena d'activistes pro habitatge per la protesta contra l'operatiu policial del maig del 2021 que va acabar amb l'expulsió de les famílies que residien al bloc ocupat. Ara un altre jutge investigarà l'alcaldessa Ada Colau i tres responsables més de l'Ajuntament de Barcelona arran d'una querella del fons voltor propietari de l'edifici. Inicialment, el jutjat havia desestimat aquesta demanda, però l'Audiència de Barcelona creu que algunes de les actuacions del consistori podrien constituir un delicte de coaccions i prevaricació administrativa i ha ordenat reobrir la causa.
Els dos fronts judicials avancen en paral·lel, però aquest dilluns han coincidit en el temps. Just el mateix dia que s'ha fet pública l'obertura de la investigació contra part de l'equip de govern de Colau, els 21 activistes investigats per la mobilització contra el desallotjament del bloc han plantat el jutge que els havia citat a declarar com a investigats. "Passem a l'ofensiva", han assegurat els activistes des del Parlament de Catalunya, on han comparegut acompanyats de membres d'Alerta Solidària i la CUP.
L'Audiència de Barcelona considera que cal investigar si Colau, els regidors Marc Serra i Lucía Martín i la tècnica Fuensanta Alcalá haurien pressionat el fons voltor propietari de l'edifici del Bloc Llavors paralitzant-los llicències d'obres per aconseguir que cedissin habitatges socials a les famílies que ocupaven la finca. La querella del fons Vauras Investments SL acusava els responsables municipals dels delictes de coaccions, prevaricació, extorsions, revelació de secrets, suborns, tràfic d'influències, negociacions prohibides a funcionaris i usurpació de funcions, però el tribunal cenyeix la investigació als dos primers delictes.
En la seva resolució, que ha avançat Metrópoli Abierta, els magistrats ordenen investigar si Colau, Serra, Martín i Alcalá haurien pressionat l'empresa "per forçar-la a cedir" determinats immobles de la seva cartera d'habitatges per a lloguer social, "amenaçant-la" amb no concedir-los llicències d'obres per a altres projectes o sancionant-la. De fet, en la seva querella, el fons Vauras aporta una compareixença pública de Martín en què la regidora d'Habitatge reconeixeria "obertament", diu la resolució, que estan utilitzant aquest presumpte "mecanisme intimidatori" per aconseguir la cessió d'habitatge social. Els magistrats admeten que el consistori té competències per "fomentar" el lloguer social, però asseguren que per fer-ho no pot "pressionar" les immobiliàries ni entrar en un "mercadeig de llicències".
"No aconseguiran el que busquen, que és espantar-nos", ha assegurat Colau en una publicació a Instagram. L'alcaldessa s'ha mostrat convençuda que la causa s'acabarà arxivant. "No és res nou, ja tenim 10 denúncies com aquesta. La majoria responen a perfils semblants, fons d'inversió, multinacionals o lobis d'ultradreta". El mateix opina el regidor de Drets, Marc Serra, que aquest dilluns ha comparegut públicament al costat de la regidora d'Habitatge, també querellada. Tots dos han negat les pressions i han assegurat que el consistori "no pot fer una altra cosa" que aplicar la legislació en habitatge, "que protegeix els drets dels veïns". Martín ha explicat que el consistori ha sancionat fins a sis vegades el fons Vauras –amb un total de 417.000 euros– però ha defensat que les multes responen a "incompliments reiterats" de la llei de l'habitatge per part de l'empresa. L'advocat que els representa, Àlex Solà, ha recordat que tant la Fiscalia com la jutge que portava el cas inicialment van descartar l'existència de cap delicte.
La reacció a la decisió judicial tampoc s'ha fet esperar des dels grups a l'oposició. Les portaveus de Cs, Luz Guilarte, i de Valents, Eva Parera, han demanat la dimissió de Colau, mentre que des de Junts s'insta a l'equip de govern municipal a esclarir els fets i col·laborar amb la justícia. El regidor Jordi Martí assegura que el cas és un exemple més de la política de la "confrontació i la polarització a la ciutat, entre els bons i els dolents". ERC en canvi s'ha mostrat sorpresa per la decisió de l'Audiència, es posiciona "al costat" dels treballadors del consistori i lamenta "que de nou es judicialitzi la política". Aquest no és l'únic procediment judicial obert contra l'alcaldessa, que ja acumula altres causes, la més recent, la investigació per la concessió de subvencions a entitats de l'òrbita dels comuns. També la Fiscalia ha obert diferents procediments per la gestió dels comuns al capdavant del consistori, l'última per les superilles.
Denuncien "repressió" al moviment pro habitatge
Després de plantar el jutge que investiga la protesta pel desallotjament del Bloc Llavors, el Moviment per l'Habitatge ha comparegut des del Parlament per denunciar la "greu repressió" del Govern i els Mossos d'Esquadra cap al moviment en defensa de l'habitatge. Expliquen que la causa per la mobilització del Bloc Llavors, que acumula ja més de mil folis, la lidera la Unitat Central d'Investigació en Extremismes Violents (UCIEV) dels Mossos d'Esquadra, i la Generalitat n'és una de les acusacions, juntament amb la plataforma Desokupa. "Si el president Aragonès es pensa que la manera d'aturar els desnonaments és enviar-nos a la presó, s'equivoca", ha assegurat l'Àxel, un dels activistes investigats.
Des d'Alerta Solidària i el Moviment pel Dret a l'Habitatge expliquen que en els últims quatre anys s'han obert 48 causes judicials per protestes antidesnonament i s'han multat més de mig miler de persones basant-se en la Llei de Seguretat Ciutadana. Les sancions acumulades superen més de 300.000 euros, asseguren.
