El Pere i la Maria, veterans lluitadors antidesnonaments

— Ens deien que per no sé quina llei em posarien una multa de 601 euros...

I vostè què els deia?

— Que visca la República i que morin els cossos repressors.

En Pere Asensio Cuadrado és militant fins a la medul·la. Ell sempre hi és. Viu al barri del Raval, però el coneixen els defensors del dret a l'habitatge de tot Barcelona. De fet, la fama d'aquest anarquista incorregible travessa les fronteres del Besòs i el Llobregat: "Aquest matí ens han trucat des de Badalona i també des de Vallecas, de la botiga Potencial Hardcore, per dir-nos que havien penjat la foto del Pere i la Maria i que l'havia compartit tantíssima gent", explica content l'Iñaki Garcia, l'home que gestiona des de fa més de 30 anys El Lokal, una botiga i associació cultural llibertària del carrer de la Cera. Aquest dimarts al matí, mentre encara vola per les xarxes una fotografia del Pere i la Maria intentant evitar un desnonament al Raval envoltats d'agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra, l'Iñaki apunta mentre el Pere va dictant. "És que estem fent un llibre del Pere", explica l'Iñaki. "És més un llibre del que penso que no de la meva vida, perquè a mi m'agrada mirar endavant, no enrere", puntualitza el Pere.

Fill d'una psuquera i d'un anarquista que discutien constantment de política, el Pere es va criar de petit a la Zona Franca, quan aquesta part de la ciutat estava plena de fàbriques i s'hi respirava consciència obrera. "Jo ja militava al ventre de la mare", diu. Diferents moviments veïnals, ecologistes i el seu sindicat, la CNT-AIT. "Sempre amb la lluita del carrer", resumeix. Als 17 anys va entrar per primer cop a la presó Model, on va estar tancat durant quatre mesos, i poc més tard el van tornar a enxampar i es va haver de passar més de quatre anys a la presó de la Mola de Menorca per "propaganda il·legal". Va treballar com a fresador en motors dièsel i també ha fet de cuiner durant molts anys en restaurants del Raval, on viu des de fa 30 anys. Està enamorat del carrer Joaquim Costa, però li fa mandra la plaça dels Àngels perquè "hi ha massa skaters i massa baralles", lamenta.

El Santi González, també militant i portaveu de l'associació Acció Riera Baixa, recorda com "un dia al Pere li van fer una intervenció al cor i tal com va sortir de l'hospital va venir a la manifestació per reclamar un CAP al Raval Nord. Sempre hi ha estat. Ara hi és sempre que pot", diu. Als seus 73 anys, al Pere ja li han fet tres bypassos i la setmana vinent li han de posar una pròtesi al genoll. "Abans anava a evitar desnonaments al Camp de l'Arpa, Nou Barris... ara només al Raval", explica l'Iñaki. I dilluns no va faltar al carrer Cardona per intentar evitar que fessin fora de casa una família amb un menor i una mare acabada d'operar de cataractes. A la convocatòria hi havia molts altres militants, com el Santi, i els agents els van anar fent fora a tots, fins que només en van quedar dos: el Pere i la Maria. "Potser es pensaven que com que ell és gran i jo vaig en cadira de rodes marxaríem voluntàriament", diu la Maria. "Com si no coneguessin el Pere", afegeix. Els van haver de treure com als altres. "Tenia la cadira frenada i la van anar arrossegant per treure'm d'allà".

La Maria Vallespí, de 58 anys i que havia treballat com a netejadora, també és una lluitadora de carrer i, tot i que viu a Nou Barris i té problemes de mobilitat, es desplaça amunt i avall per intentar evitar desnonaments. "És que tenim el dret a l'habitatge", reivindica indignada. La mateixa solidaritat que desprèn la necessitarà també ella l'1 de juliol si les coses no canvien. "Vaig deixar de pagar el lloguer quan vaig tenir la lesió de medul·la espinal. Vaig perdre la feina i ara cobro la invalidesa. Havia de decidir si menjava o pagava el lloguer...". A ella també la van identificar per multar-la, com a tots els que eren allà. "Ningú no ens obliga a anar-hi. Els que anem a evitar desnonaments ho fem perquè volem i sabem el que ens pot passar", diu amb la mateixa dignitat amb què aguantava la mirada dels agents antiavalots durant el desnonament del carrer Cardona.

Van resistir i pensen seguir de la mateixa manera. "El Pere lluitarà fins al final", diu el Santi. I el mateix Pere explica per què: "Nosaltres no farem el canvi. Jo em moriré i aquí quedaran els joves. L'altre món serà per a la gent jove", diu.