Una habitació amb vistes a un mur per 450 euros al mes

BarcelonaLa dona apuja la persiana i l'única cosa que es veu des de la finestra enreixada és una paret de maó a menys d'un metre de distància. L'habitació dona a un celobert i amb prou feines hi entra llum natural. És petita i lúgubre. Depriment. Hi ha una còmoda, un armari i un somier i un matalàs especialment estrets, amb un cobrellit ple de flors, un coixí i un parell de mantes. També hi ha una maleta grossa d'un inquilí que, segons la dona, d'aquí ben poc se n'anirà i deixarà el dormitori vacant i llest perquè el torni a rellogar per 350 euros al mes. “Si us hi allotgeu dues persones, llavors m'heu de pagar més: 380 euros”, aclareix, pensant que està mostrant el pis a una altra immigrant com ella i no pas a una periodista.

Al pis també hi ha una altra habitació disponible, però encara és més cara: 450 euros. Sí que hi ha més espai i un llit de matrimoni, però és igual de fosca. També té vistes a un mur. A més, les bombetes del sostre s’han fos i l'única disponible és la d'un petit llum de peu. "L'escriptori, la prestatgeria, la tauleta de nit, el mirall i l'ordinador ens els endurem", detalla la dona. En resum, al dormitori només quedaran l'armari i el llit. Depriment també.

La cuina és francament petita i no hi ha ni plats, ni gots ni cap estri per cuinar. L'escalfador està a punt de caure a trossos, els mobles del menjador són un horror i la rentadora està en part rovellada i hi ha aigua bruta estancada dins el tambor. No funciona. El preu del lloguer de l'habitació inclou fer dues rentadores a la setmana, si algun dia l'arreglen.

El pis és al barri de les Roquetes de Barcelona, on els anys 50 i 60 es van instal·lar immigrants procedents de la resta d'Espanya i ara hi viuen immigrants originaris d'altres països. És un barri que segueix el vessant d'un turó amb pendents impossibles que deixen sense alè qualsevol. El pis és en una tercera planta sense ascensor i s'hi accedeix per una escala estreta i costeruda.

Als locutoris es poden trobar anuncis d'habitacions que es lloguen, però el que realment funciona entre els immigrants és el boca-orella. Segons diuen, no solen recórrer mai a una agència immobiliària per trobar habitació o pis perquè, lamenten, els agents de la propietat sempre prioritzen els autòctons. Els dormitoris els lloguen a altres immigrants i per als pisos és qüestió de conèixer algú, o algú que coneix algú. O que un blanc català actuï d'avalador i intermediari amb el propietari.

“Els pisos que troben solen ser sempre en barris perifèrics o degradats, o en blocs en mal estat o sense ascensor”, destaca Aliou Diallo, jurista, politòleg i activista social originari de Guinea. És a dir, són el pitjor del mercat immobiliari. I això, lògicament, genera un greuge comparatiu i fomenta la guetització. Més enllà que trobar un pis, avui dia, és un maldecap per a tothom, estrangers i autòctons.

La dona que relloga habitacions és hondurenya, però fa vuit anys que viu a Catalunya. El marit encara en fa més: dues dècades. Ella treballa de netejadora i l’home a la construcció. Tenen un fill i una filla d'11 i 18 anys. Ells també van viure en una habitació rellogada durant molt de temps, assegura. Però ara són els que se n'aprofiten.