El Govern canvia la llei perquè els veïns puguin desallotjar els ocupes que "erosionin" la convivència

BarcelonaNomés l’any passat a Catalunya es van presentar 7.345 denúncies per pisos ocupats. En molts casos es tracta d’immobles on es feia una activitat delictiva: els ocupants els havien convertit en narcopisos, hi tenien una plantació de marihuana o els servien de base d’operacions per a activitats il·legals. Normalment, són els propietaris dels habitatges els qui denuncien la situació i insten al desallotjament, però alguns grans tenidors se’n desentenen, tot i el neguit que l’ocupació genera per a la resta de veïns o per a la convivència al barri. El departament de Justícia i el de Drets Socials han anunciat avui canvis per evitar aquestes situacions: impulsaran una modificació al Codi Civil i a la Llei de l’Habitatge per donar eines als ajuntaments i les comunitats de veïns que els permetin portar als tribunals el seu cas i que un jutge ordeni l’expulsió.

Amb els canvis legals, els ajuntaments i les comunitats de veïns podran instar directament el jutge a desallotjar el pis on es detecti aquesta activitat delictiva en cas que l’immoble sigui d’un gran tenidor i que aquest, després d’un mes de rebre el requeriment, no hagi mogut fitxa. El consistori o els veïns hauran d’aportar proves al jutjat que acrediti la situació i a partir d’aquí s’obrirà un procediment judicial convencional, que de mitjana triga uns 8 mesos a dictar una resolució.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha volgut deixar clar que les modificacions estan pensades per "donar un paraigua" nou als consistoris i les comunitats de veïns, més enllà de la denúncia davant dels cossos policials, per lluitar contra "ocupacions delinqüencials, amb immobles que serveixen per al narcotràfic, amb aldarulls constants, intimidacions a l’entorn, amenaces i agressions; en definitiva, que fan la convivència impossible". No estan pensades per a altres tipus d’ocupacions.

Tant Ciuró com la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, han volgut posar l’accent en el fet que les modificacions legals es fan per dotar d’eines als consistoris i els veïns que conviuen amb un pis ocupat on es fan activitats delictives, però han reconegut que serà un jutge qui tingui l’última paraula a l’hora de decidir si l’ocupació "erosiona la convivència amb els veïns". En aquest sentit, Ciuró ha assegurat que intentaran "ser el màxim de clars possible a l’hora de redactar la llei" i evitar ambigüitats.

Multes de fins a 90.000 euros

Paral·lelament a la modificació del Codi Civil, també s’impulsaran canvis en la Llei de l’Habitatge. L’objectiu és reconèixer una nova figura de propietari, la del gran tenidor que es desentén dels immobles. "Fins ara en aquest tipus de casos es creava una situació anòmala perquè no estaven previstos per la llei", ha explicat Cervera. Per aquest tipus de grans propietaris que es renten les mans del que passi als habitatges es preveuran multes d’entre 9.000 i 90.000 euros, així com la possibilitat d’obligar-los a cedir els pisos si es demostra que els tenen ocupats per delinqüents i no han fet res per evitar-ho.

En aquests casos, els immobles passarien a formar part de la xarxa d’habitatge públic i seria l’administració competent qui se’n faria càrrec. Segons Cervera, dels 21.700 habitatges públics de la Generalitat, 953 estan ocupats i d’aquests, en un de cada quatre s’hi ha detectat una activitat delictiva.

La modificació de les lleis no serà immediata. La previsió és que la comissió de codificació del Codi Civil presenti els nous textos a l’octubre. A partir d’aquí, caldrà modificar la Llei de l’Habitatge i que el Govern aprovi els canvis, que hauran de passar també pel Parlament. "Creiem que és un tema urgent, necessari i imprescindible", ha insistit Ciuró, que ha obert la possibilitat fins i tot de tramitar les modificacions per la via d’un decret llei per anar més de pressa. La consellera de Justícia calcula que els canvis podrien entrar en vigor en uns nou mesos.