Gairebé el 98% de les ocupacions a Catalunya es fan en pisos buits
Quatre de cada deu domicilis habitats que es van ocupar l'any passat eren segones residències
BarcelonaSi les ocupacions s'han convertit en un tema central de la campanya de les municipals d'aquest diumenge, 28 de maig, ha estat més per una qüestió d'instrumentalització política per part de la dreta que no pas per l'afectació que tenen sobre la vida dels ciutadans. Així es desprèn de les dades del departament d'Interior sobre pisos ocupats, avançades aquest dijous per SER Catalunya i a les quals ha tingut accés l'ARA. Segons aquestes xifres, de les 6.863 ocupacions que es van denunciar a Catalunya l'any passat, el 97,7% van tenir lloc en pisos buits (6.704). En altres paraules: només en el 2,3% dels casos (159) es van ocupar domicilis habitats, sigui primeres o segones residències. En aquests casos, a més, els Mossos van actuar "de manera immediata" per expulsar les persones que havien violat els habitatges, segons ha afirmat en declaracions a la SER el conseller Joan Ignasi Elena.
"Aquesta llegenda urbana que fa córrer la dreta, de forma molt bruta, intentant convèncer l'opinió pública que si te'n vas a comprar el pa t'ocuparan l'habitatge, això no és veritat", ha reblat Elena. Les dades d'Interior, a més, indiquen que 62 de les ocupacions en domicilis habitats del 2022 van tenir lloc en segones residències, el que representa un 39% del total. La majoria d'aquests habitatges eren de les demarcacions de Girona (22 de 32, un 68%) i Tarragona (22 de 27, un 81%). De primeres residències se'n van ocupar 97 (un 61% dels domicilis habitats) en tot l'any passat, i tant en aquests casos com en la resta "l'autoritat policial pot treure la persona de manera immediata", segons ha insistit el conseller. "El que es diu de les 48 hores és un mite. El que determina que es pugui o no treure una persona que ocupa un domicili és el concepte de delicte flagrant", ha afegit.
Dels pisos buits ocupats, la majoria dels quals són propietat de grans tenidors –segons fonts d'Interior–, fins a 4.200 (63%) estaven ubicats a Barcelona i les regions metropolitanes nord i sud. La resta estaven distribuïts entre les regions de Girona (850); Tarragona (652); Central (530); Ponent (254); Terres de l'Ebre (170) i Pirineu (48). "Hi ha molts pisos buits, a conseqüència de la crisi del 2008. A partir d'aquí hi ha moltes ocupacions, algunes de caràcter social i altres de caràcter delictiu i, en aquestes darreres, cal més claredat legislativa perquè l'autoritat policial i judicial pugui actuar", conclou el conseller a Ser Catalunya, que deixa clar que una "part molt important" de les ocupacions tenen a veure amb "situacions de vulnerabilitat social", de manera que la problemàtica no seria tant d'ocupació com d'emergència habitacional.
Malgrat l'evidència de les dades, però, la campanya electoral ha estat marcada pel debat sobre les ocupacions, inflat per la dreta i especialment a Barcelona. Aquest dijous al vespre, de fet, el grup Desokupa –que acumula una trentena de denúncies dels Mossos des del 2016 per lesions i coaccions, entre d'altres– ha convocat una manifestació a la plaça Universitat contra l'alcaldessa i candidata dels comuns, Ada Colau, a qui acusen de connivència amb les persones que ocupen. De fet, la polèmica empresa ja va convocar una mobilització per les ocupacions d'El Kubo i La Ruïna, les dues cases ocupades el 2016 i el 2019 –respectivament– a la plaça de la Bonanova la setmana passada, el mateix punt on ja havien posat el focus Vox, Cs i el PP setmanes abans. Com la setmana passada, hi ha convocada una altra protesta favorable a l'ocupació a la mateixa zona, una estona abans.