Un fons d'inversió pretén fer fora els veïns de tot un xamfrà de l'Eixample de Barcelona

BarcelonaFins fa 30 dies, els veïns llogaters que viuen a la Casa Orsola tenien "molt bona relació" amb la propietat de l'edifici. "Era un tracte familiar i molt cordial", assegura l'Elisenda, que fa més de 30 anys que viu a la finca, situada a la cantonada dels carrers Consell de Cent i Calàbria, a l'Eixample Esquerra. Es tracta d'un edifici modernista molt conegut al barri (al segle XIX havia sigut una important fàbrica de rajoles hidràuliques) que ocupa tot un xamfrà i té dues escales: en total, 27 pisos i 4 locals comercials. Fa un mes, però, el bloc va canviar de mans i la relació amb els veïns ha fet un gir de 180 graus. Ara el propietari és el fons d'inversió Lioness Inversiones SL, que de seguida va comunicar als veïns –a través d'un burofax– que no els renovarien el contracte. Lluny d'acceptar les condicions, la finca sencera s'ha organitzat per denunciar el que consideren que és una operació especulativa.

"Volen a tothom fora", explica el veí portaveu de la finca, Tono Hernández, que afegeix: "Ens van comunicar que no ens renovarien i als vuit inquilins que tenen un contracte de renda antiga, i a qui, per tant, no poden fer fora, ja els han avisat que al març comencen a fer obres". Aquest dimarts els veïns han sortit al carrer i han fet una roda de premsa, acompanyats del Sindicat de Llogaters, per denunciar la seva situació. Apunten que el que els passa ara a ells "li pot passar a qualsevol". "Volen refer aquest edifici, que és just a la zona on hi ha projectada una nova superilla aviat", evidencia Hernández. "El que volen és reformar, apujar els preus i especular: i això no ens afecta només a nosaltres, afecta tots els veïns del barri, de la ciutat i de Catalunya", afegeix.

La situació, de fet, ha agafat per sorpresa tots els inquilins, la majoria gent gran, com l'Elisenda. "En 4 mesos he de deixar 32 anys de la meva vida aquí, això ens té en xoc", assegura. Com ella, els veïns més grans lamenten a peu de carrer amb altres veïns del barri el que suposa deixar el pis on han viscut gran part de la seva vida. "Qualsevol dia això que els està passant a ells ens passarà a nosaltres, que també estem de lloguer", admet la Marta, que, des del bloc del davant, ha vingut a donar suport als afectats. Per la seva banda, les famílies més joves apunten el problema que suposa desvincular els fills petits de l'escola i del barri.

Els negocis que tenen llogats els baixos –una pastisseria, un quiosc, una lampisteria i un locutori– també veuen perillar la seva font d'ingressos. "Jo tinc el negoci fet aquí, on volen que vagi? Jo només vull poder seguir treballant", diu la propietària del quiosc, que assegura que és l'única font d'ingressos de la seva família.

Objectiu: una negociació col·lectiva

L'objectiu dels veïns és quedar-se. Per això reclamen a la nova propietat que s'assegui a negociar, fet que fins ara no ha passat. Els primers contractes vencen d'aquí 10 dies i els inquilins afectats ja han dit que no marxaran. "Seguirem pagant el lloguer puntualment i mantindrem aquesta posició fins que es dignin a negociar de manera col·lectiva", explica Hernández. Des del Sindicat de Llogaters el missatge també és clar. "Si hem aconseguit asseure a la taula a negociar gegants com Blackstone o Goldman Sachs, també ho aconseguirem amb Lioness Inversiones", etziba Úrsula Garrido, portaveu del Sindicat.

Consultats per aquest diari, Lioness Inversiones SL, admet que "es podria haver fet una gestió millor de la situació". Tot i que alguns contractes acaben el pròxim 31 de desembre, un portaveu del fons ha explicat a l'ARA que convocaran els veïns "després de festes", però ho faran per parlar "cas per cas" i no de forma col·lectiva. "Hem enviat primer el burofax notificant la no-renovació, perquè és com es fa, però el següent pas que volem fer ara és trucar-los després de les festes per veure l'estat del pis, les reformes que volem fer i la renda que haurien de pagar si es volen quedar", ha detallat. La llei actual de regulació dels lloguers permet apujar el preu si es fan reformes, però amb un límit. El portaveu del fons també admet que la companyia va comprar el bloc perquè, més enllà del projecte de la superilla, la zona "té potencial i els lloguers d'aquest bloc tenen molt marge de millora". "Els contractes de lloguer s'acaben i un ha de saber a què s'exposa", ha assenyalat.

Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona, que davant d'aquests casos sempre estudia la possibilitat d'adquirir l'edifici amb el dret de tanteig i retracte, argumenta que en aquest cas concret va estudiar l'opció però finalment ho va descartar. El motiu és que el consistori ja ha comprat cinc edificis a la mateixa zona i té diversos projectes en marxa al barri. De totes maneres, asseguren que es posaran en contacte amb les dues parts per intentar arribar a un consens.

Des del Sindicat, Garrido ha apel·lat directament a la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i al president, Pere Aragonès, per exigir-los que es faci complir la llei i els drets dels inquilins. També ha reclamat una reforma de la llei d'arrendaments urbans (LAU) que inclogui "la renovació automàtica i obligatòria" si el propietari no necessita el pis. "És una vergonya. Si no hi ha una necessitat expressa, no tenen per què fer fora els veïns que ja estan vivint en un bloc", ha conclòs Garrido. La protesta s'ha acabat amb una estesa de pancartes als balcons de l'edifici modernista, ara oficialment en lluita.