Les entitats necessiten 1.400 pisos urgentment per poder atendre els col·lectius vulnerables

Barcelona"No donem l'abast per atendre totes les peticions que rebem", admet la presidenta de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Francina Alsina. La desigualtat social que ha provocat la crisi sanitària ha fet que les peticions d'ajuda "es multipliquin", també en un dels àmbits més bàsics i sensibles, el de l'habitatge. Les entitats socials han explicat aquest matí que necessiten 1.400 pisos de forma urgent, en un període màxim de tres anys, per poder donar resposta a totes les demandes de famílies vulnerables. D'aquests, més del 80% són habitatges que es requeriran, fins i tot, abans de dos anys.

Aquesta és la conclusió de l'últim cens de pisos que ha fet la Taula –juntament amb Cohabitac i Habitat3–. L'informe s'ha fet mitjançant una enquesta a totes les entitats socials que donen allotjament als seus usuaris, és a dir, que d'una manera o altra gestionen o faciliten pisos socials. "Necessitem aquests pisos socials per donar una sortida als més vulnerables i evitar que acabin escollint altres alternatives, com l'ocupació o l'infrahabitatge", ha explicat Alsina. "Encara tenim molt present l'incendi de la plaça Tetuan, on va morir una família sencera, l'incendi en una nau de Badalona fa tot just un any o els desallotjaments de Sant Roc, i el problema sempre és el mateix: pobresa, pobresa i pobresa", ha lamentat la presidenta de la Taula.

Actualment, les entitats catalanes gestionen més de 4.000 pisos, on hi viuen 10.000 persones. És un 40% més de persones ateses que el 2015, quan es va fer l'últim cens. "La realitat és cada vegada més dura, per això necessitem cada vegada més pisos per atendre més gent", ha explicat la presidenta d'Habitat3 i coordinadora de l'informe, Carme Trilla. El perfil dels beneficiaris actuals també és molt clar. Hi ha un 74% d'adults i un 26% d'infants i adolescents vivint en aquests pisos. El 15% dels casos són famílies o persones en risc d'exclusió social, seguides molt de prop de les persones que tenen algun tipus de problema de salut mental (14%). També hi ha un 11% de joves beneficiaris i un 10% de persones amb algun tipus de discapacitat. Segons el cens presentat aquest dimarts per la Taula, un 18% dels usuaris accedeix al pis de manera gratuïta, mentre que la majoria (un 70%) paguen entre 150 i 300 euros de lloguer. "Tots aquests col·lectius tenen dificultats afegides per accedir al mercat de l'habitatge; estem parlant de persones que necessiten un acompanyament, que viuen en la desigualtat", ha subratllat Trilla.

"Hi ha un coll d'ampolla evident"

La demanda de pisos socials per a entitats creix sense parar perquè les desigualtats augmenten, però també perquè els pisos no tenen rotació d'usuaris. Aquest és un dels aspectes que més preocupa les entitats, segons l'informe. "Hi ha famílies que s'hi estan sis o set anys, al pis, perquè hi ha un coll d'ampolla: com que falta lloguer assequible, encara que les entitats intervinguin i la situació d'aquestes famílies millori, no tenen on anar després; perquè anar al mercat de lloguer, amb els preus actuals, és impensable", ha dit Trilla.

Per aquest motiu el president de Cohabitac, Pere Esteve, també ha insistit en la necessitat d'incloure aquesta qüestió als pressupostos del 2022. "Estem intentant que als plans d'habitatge de l'any que ve es tingui en compte que part dels fons europeus Next Generation es podrien utilitzar per fer pisos en règim especial, a 5 euros el metre quadrat, que donaria uns lloguers del voltant d'uns 300 euros", ha argumentat. "Això ens donaria un coixí de pisos molt necessari", ha coincidit Trilla.

Quin tipus de pis cal i a on?

Les entitats no són escrupoloses: "Ens calen pisos de tot tipus, grans i petits, i en diversos llocs de Catalunya". Les organitzacions adherides a la Taula han detectat un augment de peticions d'ajuda sobretot a Barcelona i a l'àrea metropolitana, però també a Lleida, a les Terres de l'Ebre i al sud de Girona. Amb tot, la Taula ha volgut aclarir que l'informe no és una radiografia de les necessitats del país, sinó de la demanda detectada allà on les entitats tenen el seu àmbit d'actuació. "Les necessitats a Catalunya són infinitament superiors al que han detectat les nostres entitats –explica Trilla–, nosaltres només demanem 1.400 pisos, quan a Catalunya probablement en fan falta més de 350.000. El que demanen les entitats pràcticament s'hauria de poder resoldre d'avui per demà, i si no, ens hauria de caure la cara de vergonya com a societat", ha evidenciat la presidenta d'Habitat3.

Per aconseguir tots aquests habitatges les entitats han fet una crida triple: a les entitats financeres, perquè els facilitin el finançament; i també a les administracions i als particulars, perquè els cedeixin pisos que no utilitzen. "És incomprensible que, en la situació actual, encara hi hagi pisos buits", ha etzibat Alsina. De fet, els últims anys les entitats socials asseguren que han fet "un gran esforç" per comprar habitatge amb el dret de tempteig i retracte, demanant crèdits a l'ICF, fent promocions socials en sòl públic i pagant un cànon per als pisos cedits temporalment, ja siguin públics o de particulars. "Fem mans i mànigues, però els nostres recursos són limitats; necessitem més pisos", ha conclòs la presidenta de la Taula, Francina Alsina.