Enllaçar contractes de lloguer temporals: la trampa d'algunes immobiliàries per esquivar la llei

BarcelonaLa Laura utilitza un nom fictici perquè tem que la seva immobiliària "s'enfadi" i la faci fora de mala manera. Tot i això, vol denunciar que l'han estafat i que fa tres anys que viu encadenant contractes de lloguer de temporada d'un any quan, en realitat, viu de forma permanent a casa seva i, per tant, li tocaria un contracte de 7 anys (perquè la propietat és una empresa). "Quan vaig decidir anar a viure sola, després d'anys compartint pis, no era experta en mercat immobiliari, sincerament. Vaig trobar un pis al Raval de Barcelona, de tres habitacions a un preu assequible per a mi i vaig signar un contracte de lloguer per entrar-hi a viure", recorda. No li van demanar contracte de treball, ni avals ni cap documentació extra: "Era el 2020, estàvem en plena pandèmia i es notava que estaven desesperats per trobar inquilins, perquè la finca estava buida", explica. Tot i que ella va especificar que el pis seria el seu únic habitatge, és a dir, on faria vida, la immobiliària li va posar al davant un contracte de temporada que, per definició, és "per a un ús diferent del d'habitatge". I el seu cas no és aïllat.

"Des de la pandèmia que no hem parat de veure casos com aquest", assegura el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès. Així, tal com va passar en el seu moment amb els pisos turístics, els pisos de temporada han començat a guanyar terreny en ciutats com Barcelona. I tot i que el tipus de contracte és legal (quan es fa seguint la norma), també hi ha immobiliàries que l'han aprofitat de forma fraudulenta per obtenir més rendibilitat. "Si entres a qualsevol portal immobiliari a mirar ofertes de lloguer veuràs que hi ha cada vegada més pisos que te'ls lloguen només per 11 mesos com a màxim", diu Aragonès, que assegura que els propietaris trien aquesta modalitat "per esquivar les condicions mínimes que la llei estableix per protegir els inquilins".

I això és el que li ha acabat passant a la Laura. "Durant tres anys he encadenat els contractes d'un any, però ara ja m'han dit que a l'abril he de marxar", avança aquesta inquilina, que per llei tindria fins a 4 anys més d'estabilitat i ara no troba cap pis al barri que pugui pagar. No fa gaire, explica, la mateixa immobiliària va aprofitar la renovació d'uns altres veïns per apujar-los 130 euros el lloguer. És en aquest moment que ella va decidir investigar si la podien fer fora. "Al Sindicat de Llogateres em van dir que el meu era un cas claríssim de contracte de lloguer fraudulent", assegura.

"Si no hi va haver transparència i ella pot acreditar que viu al pis, ho té guanyat", coincideix l'advocat expert en dret immobiliari Alejandro Fuentes-Lojo, que corrobora que aquest és un fenomen que es veurà cada vegada més. "Encara no hi ha gaires casos judicialitzats, però no trigarem a veure com algunes d'aquestes males pràctiques arriben als tribunals", valora. L'advocat assegura que hi ha cercles d'empresaris en els quals es parla obertament de com aconseguir més rendibilitat amb aquest tipus de contractes de lloguer i, per tant, considera que és una modalitat en auge, sobretot "per la diferència de condicions que hi ha entre els contractes habituals, que reconeixen molts més drets als inquilins, i els de temporada".

Quines són aquestes condicions diferents? Un contracte per a habitatge d'ús habitual s'ha de fer per a un mínim de 5 anys (7 si el propietari és una empresa) amb el mateix preu, mentre que els contractes de temporada es fan per un mínim de 31 nits i un màxim que se sol situar entre els 11 i els 12 mesos, tot i que es poden prorrogar. En cada una d'aquestes pròrrogues, el propietari pot demanar més diners pel mateix pis. Fins i tot saltant-se el límit del 2% que ha imposat recentment el govern espanyol als contractes de lloguer habituals, com a mesura per pal·liar la inflació. Es fan a partir de 31 nits per evitar ser catalogats com a turístics, ja que a Barcelona, per exemple, està prohibit fer-ne de nous.

El precedent dels pisos turístics

"S'aprofiten d'un forat legal, de la manca de regulació en aquest tipus de contractes", lamenta Aragonès. El contracte de temporada està certament inclòs a la llei d'arrendaments urbans, la LAU, però poc desenvolupat. S'hi ha d'especificar el motiu de la temporalitat (feina, estudis, tractament mèdic) però no cal demostrar-ho. "Hauria de ser obligatori especificar que hi ha un altre domicili habitual i quin és, per què es necessita temporalment el lloguer i aportar proves", diu el portaveu del sindicat.

A més, argumenta Aragonès, "l'encadenament de contractes hauria de donar com a resultat un contracte més segur, tal com passa al món laboral, on si encadenes més de dos anys com a temporal t'han de fer indefinit". També apel·la a l'experiència amb els pisos turístics. "S'ha de poder regular quants n'hi pot haver com a màxim a cada zona; si no, ens podem trobar barris plens de pisos que no estan pensats perquè la gent hi visqui", diu el portaveu del sindicat. "Quan els grans propietaris destinen massivament pisos al lloguer per temporada, a la pràctica, el que fan és segrestar una part de l'oferta", conclou.