Es dupliquen les ajudes d’urgència a famílies per no perdre el pis

BarcelonaQue la crisi econòmica derivada de la pandèmia del coronavirus ha portat molts ciutadans al límit fa mesos que es percep. Ara, però, les dades comencen a quantificar aquestes desigualtats de manera objectiva. I un dels efectes més evidents és en l’àmbit de l’habitatge. El nombre d’ajudes públiques d’urgència a famílies per evitar que perdin el seu pis s’han duplicat aquest 2021 respecte a l'any anterior, segons ha pogut saber l’ARA. Quan encara falta un mes per acabar l’any, el Govern ja ha destinat més de 9,3 milions d’euros a aquestes prestacions, una xifra tres vegades més alta que el 2020.

Així, en els primers 10 mesos de l’any –des de principis de gener fins a finals de novembre– la Generalitat ha donat 3.623 ajudes d’aquest tipus, mentre que el 2020 (ajudes covid a banda) se’n van donar la meitat: 1.469 per valor de 3,1 milions. La xifra del 2021 també supera amb escreix la de dos anys enrere, prèvia a l'esclat de la pandèmia. Aleshores, el 2019, gairebé 1.780 famílies es van beneficiar d’aquesta prestació d’emergència i, en total, el Govern hi va destinar uns 3,6 milions d’euros (vegeu el gràfic).

Dins del maremàgnum d’ajudes públiques –només a Catalunya n’hi ha més d’un centenar–, la prestació d’urgència per a l’habitatge és una ajuda que es pot demanar en qualsevol moment de l’any i té per objectiu ajudar les famílies amb una economia domèstica al límit, que han patit un sotrac i han deixat de pagar “puntualment” les quotes del lloguer o la hipoteca. L’objectiu és cobrir el deute i deixar el marcador a zero perquè la família pugui seguir al seu pis, amb una ajuda màxima de 4.500 euros per llar i any. “És l’últim recurs per a moltes famílies i aquest repunt demostra que la pandèmia ha fet que mantenir l’habitatge s’hagi convertit en un repte encara molt més complex”, admet Carles Sala, secretari d’Habitatge i Inclusió Social de la Generalitat, que afegeix: “Preferim pagar deutes i que la família mantingui el seu pis que buscar un habitatge alternatiu temporal, perquè l’exclusió residencial té un cost psicològic que volem evitar”.

A peu de carrer l’augment de les desigualtats també va fent forat. “Aquest any he acompanyat una mare amb tres fills, un d’ells discapacitat, que cobrava 1.100 euros i en pagava 650 de lloguer. Li van fer un ERTO i ja no va poder amb tot: són situacions sobrevingudes duríssimes”, explica una treballadora social que acompanya normalment famílies beneficiàries d’aquesta ajuda. “És una ajuda i benvinguda sigui, però aquestes dades són només la punta de l’iceberg: ¿tu saps quanta gent queda fora d’aquesta prestació?”, afegeix.

Tot i que cada vegada hi ha més famílies informades que demanen i opten a l’ajuda, per accedir-hi cal complir uns condicionants, com en totes les prestacions, que ja suposen una barrera d’entrada burocràtica per a moltes famílies vulnerables. “Per exemple, per qualsevol ajuda al lloguer no pots tenir un pis de més de 800 euros al mes quan, de mitjana, la majoria són més cars”, fan notar els treballadors socials consultats per aquest diari.

La necessitat d’una solució duradora

Més enllà de la cobertura social d’aquesta ajuda concreta, el cert és que el repunt d’aquest any evidencia un problema creixent de fons. “Seguim treballant des de l’emergència, posem tiretes que, sí, són benvingudes i alleugen, però s’afluixen molt ràpid”, lamenta la treballadora social. Des de la secretaria d’Habitatge, Sala assenyala a més que l’augment de les dades s’està detectant fins i tot amb la moratòria antidesnonaments del govern espanyol encara en marxa. “Quan decaigui ens podríem trobar amb un vertader tsunami de desnonaments; el més gran de la història”, avisa.

Per això el departament de Drets Socials, en què ara s’emmarquen les competències d’habitatge, admet que, més enllà de cobrir “necessitats puntuals”, calen “mesures estructurals” per capgirar la situació. Amb la llei catalana que regula els lloguers recorreguda i a l’espera de sentència del TC, l’executiu català també demana responsabilitats al govern espanyol. “Què passarà amb els desnonaments quan acabi la moratòria? –insisteix Sala–. Calen mesures, les que siguin, però estructurals, dotades de pressupost; així només generen més ansietat”. L'opció de la Generalitat seria una mediació obligatòria entre les parts abans de posar una demanda: “És una alternativa a més i més sentències”, explica Sala.

¿I és que compleixen el seu objectiu, les ajudes? “Alleugen però no fan desaparèixer l’angoixa”, conclou la treballadora social. “Les famílies pensen: d’acord, ens hem salvat d’aquesta i ara a veure què passa”.