El drama de quinze rellogats a Sant Gervasi en risc de ser desnonats

BarcelonaAl carrer de Teodora Lamadrid, a Sarrià-Sant Gervasi, s'amaga una història de resistència. Al número 50 hi viuen en tres pisos 15 persones d'entre 40 i 79 anys que s'han vist obligades a compartir habitatge. Expliquen que han creat una comunitat regida per "la tranquil·litat, l'educació i la dignitat", però també la precarietat. Ara, però, la seva situació perilla. Un conflicte entre la llogatera que els rellogava els tres pisos on vivien i l'empresa propietària de l'edifici ha fet que ara estiguin en risc de ser desnonats.

Els veïns, el Sindicat de Llogateres i el d'Habitatge de Cassoles expliquen que l'arrendatària és una persona gran a qui van estar fent pagaments (d'entre 250 i 500 euros mensuals, segons l'habitació) fins a principis de 2023, quan van rebre la notificació de desnonament. Va ser llavors quan van saber que, en el que denuncien com una maniobra per poder expulsar-los dels pisos per impagament, la propietària, Immobiliària Urbana S.L., no acceptava els pagaments que li feia la llogatera. Aquesta, però, tampoc els va tornar mai els diners que li havien donat i que l'empresa no acceptava.

El procediment per desnonar-los ha donat pas a un periple que ha tingut, per ara, camins diferents per a cada pis. Els residents dels baixos van aconseguir la nul·litat processal del procediment perquè ni la propietat ni l'arrendatària van comunicar que al pis hi vivia gent i ara s'haurà de tornar a començar el procés. En el cas del pis de la primera planta, els veïns van aconseguir personar-se al procediment; i pel que fa als inquilins del pis de la segona planta, no només van personar-se, sinó que van guanyar el cas. Actualment, però, es troba en fase d'apel·lació després que la propietat presentés un recurs.

"El que nosaltres volem és que se'ns faci a nosaltres el contracte", explica en Toni Subirà, portaveu dels afectats. Ell té 58 anys, treballa d'informàtic, i es veu forçat a llogar una habitació en un pis amb cinc persones més. "Som tots persones vulnerables i molts hem arribat aquí pels serveis socials", explica. Assegura que onze dels quinze veïns tenen certificat de vulnerabilitat, i reclama un "lloguer social sense intermediaris".

Els sindicats denuncien que la propietat els vol fer fora per llogar els pisos "a gent normal", diuen assegurant que parafrasegen l'empresa. Com que la propietària és un gran tenidor, els sindicats demanen pels afectats lloguers socials i, a més, denuncien que la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) no reconeix drets als subarrendataris. L'empresa Immobiliària Urbana S.L., contactada pel diari ARA, no ha volgut fer declaracions del cas.

Pisos sense sales d'estar ni menjador

Tot i que els veïns més joves, tenen "40 anys i pico", la majoria d'ells estan a la tercera edat i són pensionistes. És, per exemple, el cas de la Renata Haupthof, de 79 anys, o de l'Alberto Martínez, de 61, que du 20 anys al bloc (és el més veterà). Martínez, que viu amb en Subirà, diu que han après a conviure. "No som família, però tenim un vincle entre nosaltres", apunta.

El seu pis té sis habitacions, tres lavabos i una cuina. Però no té sala d'estar ni menjador. Fa anys, els tres pisos afectats van ser reformats per posar-hi més habitacions, i aquestes sales van ser les damnificades. Així, la cuina és el punt de trobada del pis, tot i que no hi ha cap taula per menjar i cadascú es veu obligat a fer-ho a la seva habitació. De tant en tant, es reuneixen a l'habitació d'algun d'ells per sopar junts.

L'estat de salut d'algun d'ells, com Haupthof, que per la seva edat té problemes de mobilitat, els ha dut a mirar l'un per l'altre, tot i que la convivència neix a partir de "respectar els espais de cadascú". Alguns dels inquilins no tenen família i altres la tenen desestructurada, i tots han trobat en aquests pisos un lloc on viure. Ara es pregunten què faran si els desnonen.