Un de cada deu pisos ocupats és conflictiu

BarcelonaUn de cada deu pisos ocupats és "conflictiu". És a dir, en només el 10% dels casos les persones que ocupen un habitatge hi entren de forma violenta i després creen problemes amb el veïnat, com brutícia, sorolls o enfrontaments. És a dir, la gran majoria de pisos ocupats passen gairebé desapercebuts. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi de l'Institut Cerdà, que actualitza la situació de l'ocupació a Catalunya després d'un primer informe l'any 2016. Set anys més tard, les ocupacions són "menys conflictives", n'hi ha menys en què es punxin els subministraments a la comunitat i també n'hi ha menys que tinguin finalitats delictives, com podrien ser els narcopisos.

En global, també hi ha menys pisos ocupats: en tot Espanya n'hi ha 78.000, segons els càlculs de l'Institut Cerdà. En comparació amb el 2016, n'hi ha pràcticament 10.000 menys. I si ens fixem en el 2018, quan el mateix institut va fer una nova aproximació, n'hi ha més de 20.000 menys. La tendència, doncs, és clara: l'ocupació va a la baixa. Ara bé, això no són necessàriament bones notícies. "[L'ocupació] Continua tenint una magnitud molt important i té el risc de cronificar-se", alerta Lluís Anglada, tècnic de l'institut Cerdà. Acompanyat d'altres dades, com que Espanya estigui a la cua dels països europeus en construcció d'habitatge social, que cada vegada la gent dediqui un percentatge més alt del seu sou al lloguer (fins al 43%) o que pugi la taxa d'exclusió social, el fet que encara hi hagi pràcticament 80.000 habitatges ocupats, encara que siguin menys que fa cinc anys, no deixa de ser una dada "preocupant". 

També és preocupant la situació a Catalunya. Hi viu el 14% de la població de l'Estat i s'hi concentra també el 14% d'habitatges de tot Espanya. En canvi, hi ha el 40% d'ocupacions a escala estatal. Segons les aproximacions de l'institut, hi ha més de 30.000 habitatges ocupats d'un total de 78.000 a tot Espanya. En un acte al Col·legi d'Economistes de Catalunya, l'Institut Cerdà ha presentat aquest conjunt de dades després d'entrevistar diversos representants del sector, des de grans tenidors fins a petits propietaris.

Amb tot, que el fenomen de les ocupacions estigui en risc de cronificar-se no vol dir que no hi hagi indicadors positius. Un és el dels mateixos pisos ocupats, que baixa un 20%, però també han caigut un 40% les condemnes per usurpació d'habitatge i els llançaments per ordre judicial. 

Segons l'Institut Cerdà, aquests descensos s'expliquen, entre altres motius, per una disminució dels habitatges buits o una gestió més "proactiva" dels parcs d'habitatges públics. Insisteixen, però, que encara hi ha molta feina per fer, sobretot en l'àmbit de la construcció d'habitatge social i assequible. Afirmen que és una de les claus perquè l'ocupació no s'acabi cronificant. Per exemple, avisen que Catalunya és l'única comunitat autònoma que ha adoptat mesures legislatives per fer front a l'ocupació des del 2016. L'estudi d'enguany també confirma que les ocupacions poques vegades afecten petits propietaris: de tots els pisos ocupats, aproximadament el 80% són de grans tenidors. La part restant, sobretot, corresponen a petits tenidors, i un percentatge "anecdòtic", segons l'estudi, són pisos particulars.

Concentració

També és pràcticament anecdòtic el percentatge de pisos ocupats que generen conflictes, tot i que aquesta xifra creix considerablement quan es concentren moltes ocupacions en pocs quilòmetres quadrats. En aquests entorns, augmenta la conflictivitat i també els habitatges destinats a finalitats delictives. Un exemple seria el Raval de Barcelona i els narcopisos, la majoria dels quals són ocupats.

En aquest sentit, l'estudi de l'Institut Cerdà també alerta que cada vegada hi ha més ocupants que arriben als pisos a través de màfies i grups criminals que vigilen de prop els habitatges que es queden buits. Els autors del treball arriben a aquesta conclusió després d'escoltar les percepcions dels propietaris i les entitats, tot i que, de moment, el fenomen no té una traducció en dades policials. Tot i això, els Mossos d'Esquadra han fet operatius en aquest sentit: el novembre passat, per exemple, van desarticular una màfia que rellogava pisos que ells mateixos havien ocupat unes hores abans. Fins i tot, col·locaven nadons plorant darrere la porta quan arribava la policia per executar el desallotjament. Al veure que hi havia nens, els Mossos no podien entrar al pis i se n'anaven. Després, la màfia hi ressituava una família que els pagava un lloguer.

De fet, tal com alerten des de l'Institut Cerdà, ha canviat el perfil de l'ocupant: si el 2016 la gran majoria eren famílies vulnerables a qui havien desnonat, ara hi ha persones més "heterogènies". Per exemple, perfils que trien directament l'ocupació com a primera alternativa per tenir un habitatge. Ara bé, quan darrere de les ocupacions s'hi amaguen màfies, moltes vegades les víctimes també són famílies vulnerables. Hi entren pensant que és un lloguer completament legal i, en realitat, estan ocupant un habitatge.