Conviure amb 33 pisos turístics: "Vivim en un hotel encobert"

BarcelonaSón les 11 del matí i un grup de persones s'acumulen a la porta del número 84 del carrer Tarragona. Els intèrfons de l'edifici estan espatllats i la portera ho explica en diversos idiomes per tal que tothom l'entengui. La majoria dels que l'escolten són turistes que surten del bloc equipats amb banyador i sandàlies amb mitjons per passar el dia visitant "els 10 llocs imprescindibles per conèixer Barcelona". També n'hi ha que entren carregats amb grans maletes i bosses de supermercat plenes de menjar i ampolles d'alcohol. Dins del portal hi ha tres escales de dotze pisos cadascuna. En total, 120 habitatges i dues plantes d'oficines propietat d'una mateixa família. El bloc està gestionat per la Immobiliària Gallardo. 

La Maite i l'Enric fa 24 anys que viuen en aquest edifici i hi han tingut els fills. A finals del 2022 van començar a observar un gran moviment de veïns que se n'anaven a viure a un altre lloc. Aviat es van assabentar que alguns llogaters havien rebut una carta on se'ls informava que disposaven d'un mes per marxar de casa seva, i que la decisió era "innegociable". El propietari del bloc havia sol·licitat llicències per fer-hi pisos turístics. En aquell moment, els afectats van contactar amb el Sindicat d'Habitatge de l'Eixample, ara adherit al Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya (SHSC), per intentar reconduir la situació. Finalment, es va trobar una escletxa legal que va permetre frenar 69 dels 120 pisos turístics del bloc del carrer Tarragona. 

En total, van ser 33 els habitatges que van passar a ser per a turistes. Es distingeixen fàcilment perquè les portes ja no són de fusta, clàssiques, sinó blanques i incorporen un mecanisme amb una contrasenya per accedir-hi. En cada replà de l'escala C, on viuen la Maite i l'Enric, hi ha com a mínim una d'aquestes portes noves. Les obres per modificar els habitatges van acabar a finals d'agost de l'any passat; per tant, aquesta és la primera temporada d'estiu que els pisos turístics funcionen a ple rendiment i, en conseqüència, que els veïns en perceben els efectes. 

El soroll és un dels principals malestars del veïnat. "Si bé hi ha turistes que són molt respectuosos, d'altres es pensen que poden fer el que volen i que estan sols a l'edifici", explica el matrimoni. Les festes són habituals, sobretot entre els grups de joves que visiten la ciutat, i els llogaters s'han trobat amb diverses escenes que els dificulten el dia a dia. De fet, una veïna que viu envoltada de pisos turístics s'ha trobat persones dormint a la porta de casa seva perquè no recordaven el codi d'entrada, per exemple.

La Maite diu que sovint han hagut d'avisar a la seguretat de l'edifici de matinada perquè no podien dormir pel soroll de la música que procedia dels pisos turístics. De vegades també senten olor de marihuana i s'han trobat vòmits i bosses de les escombraries abandonades a l'escala, explica. En una ocasió, recorda, van arribar a comptar 28 persones sortint d'una festa en un dels pisos. 

Durant els mesos d'estiu, la calor agreuja la situació perquè quan es van fer les obres de remodelació dels pisos turístics es van instal·lar les sortides d'aire calent de tots els aires condicionats al pati interior. "A la nit hem de tancar les finestres perquè l'escalfor que ens entra és inaguantable", diu la Maite.

La mobilitat, afegeix la Maite, és un altre dels inconvenients que troben. El seu marit té 82 anys i per pujar fins a l'onzè pis on viuen li és imprescindible l'ascensor. La qüestió és que, tot i que n'hi ha dos per escala, un sempre està espatllat per diferents motius, com ara l'ús indegut o la sobrecàrrega. El matrimoni explica que els turistes hi pugen amb maletes grosses i no compleixen els límits de pes i persones. "Fa uns mesos va caure el contrapès d'un dels ascensors i ens vam espantar molt. Sort que no hi havia ningú a dins! Al cap d'uns dies, el segon tampoc funcionava i només podíem utilitzar les escales. Hi va haver gent gran que es va quedar tancada a casa", s'exclamen. 

Organització veïnal

Durant aquest temps, al voltant de 60 veïns i veïnes –que abans no es coneixien tot i viure al mateix edifici– han posat en comú les seves preocupacions i han fet pinya per conviure amb els turistes de la millor manera possible. Amb tot, l'Enric i la Maite expliquen que molts veïns han anat marxant perquè no suportaven la situació. "Vivim en un hotel encobert i el dia a dia es fa molt difícil", lamenten. Ells tenen assumit que no els renovaran el contracte de lloguer quan se'ls acabi el 2028 perquè han donat "molta guerra" a l'administrador, però asseguren que aguantaran al pis fins al final. "Tenim clar que no renovaran a ningú, però mentrestant volem lluitar pels nostres drets", diuen. A més, destaquen que sense l'ajuda del Sindicat d'Habitatge no haurien sabut "ni per on començar". "Si l'experiència del bloc Tarragona serveix per ajudar en altres casos, ens emportarem una cosa positiva", conclouen. 

La portaveu de l'SHSC, Marina Parés, destaca que estan treballant per recollir totes les infraccions i incidents que es cometin al bloc per posar una denúncia a la propietat. "Veïns i turistes no poden conviure junts. És incompatible que l'habitatge sigui un dret i una mercaderia alhora", explica. A més, també diu que "amb aquest sistema Barcelona està deixant de ser per als barcelonins perquè la gent no es pot permetre el preu d'un lloguer i ha de marxar de la ciutat". Parés afegeix que en aquests casos "el mòbing immobiliari" al qual s'exposen els veïns afecta tots els llogaters, tinguin un contracte temporal o indefinit, i fa una crida a "l'organització i la col·laboració veïnal".