A Catalunya hi ha unes 25.000 persones sense llar
Les entitats socials contradiuen el Govern i asseguren que la problemàtica d'accés a l'habitatge no s'està dimensionant bé
BarcelonaLes estadístiques es queden curtes i el problema de l'accés a l'habitatge no s'està dimensionant correctament. Aquest és el missatge que ha volgut traslladar aquest dimarts al matí Entitats Catalanes d'Acció Social, ECAS, que assegura que a Catalunya hi ha com a mínim 25.000 persones que viuen al carrer o bé en pisos d'emergència, en albergs per a persones sense llar o migrades, que surten d'institucions penitenciàries sense cap alternativa o bé que reben ajuda a llarg termini per la seva situació de sensellarisme. "Les xifres oficials estan totalment infraestimades; cal obrir la mirada sobre què és el sensellarisme", ha dit Ferran Busquets, vocal de pobresa d'ECAS i director de la Fundació Arrels.
Les dades surten de l'informe INSOCAT 14 Habitatge i exclusió residencial, elaborat per l'Observatori de la Realitat Social de Càritas Barcelona i que s'ha presentat aquest matí a Barcelona. L'estudi vol posar negre sobre blanc les actuacions del conjunt d'entitats per fer estimacions "reals" de la problemàtica que genera l'accés a l'habitatge. De fet, el 97% de les persones ateses a Catalunya tenen problemes d'habitatge, segons les mateixes entitats. En total, 1,3 milions de catalans viuen en un habitatge inadequat –en infrahabitatges, en amuntegament o en estructures temporals– i gairebé un milió més viuen en un habitatge insegur –ocupacions, temporals, amb amenaça de desnonaments o amenaces violentes–. "L’habitatge és avui un motor d’exclusió social de primer ordre. Garantir el dret a l’habitatge, reconegut però vulnerat, és imprescindible", ha dit Míriam Feu, responsable de l'informe d'ECAS, que ha denunciat que "no existeix cap política efectiva de lluita contra la pobresa si no va acompanyada d’una política d’habitatge que en garanteixi l’accés i el manteniment".
Dades "infraestimades"
D'aquesta manera, les entitats contradiuen les dades del departament de Drets Socials de la Generalitat, que fa només uns dies va assegurar que a Catalunya hi ha detectades un total de 59.000 persones que viuen sense un habitatge digne. "Aquestes són les dades que la Generalitat obté dels municipis que decideixen aportar-les i d'acord amb el que atenen els serveis socials", ha advertit Busquets. "La realitat del sensellarisme és molt més àmplia i està invisibilitzada", ha afegit Feu.
"Les respostes a la problemàtica de l'habitatge són insuficients i insatisfactòries perquè s’afronta com una qüestió conjuntural el que és una problemàtica estructural", ha reivindicat al seu torn Sílvia Laporta, responsable de l'àrea de gènere a Prohabitatge. Busquets ha afegit que el problema "no es resoldrà mai si no s'apunta més aviat cap als dos milions de persones amb problemes i en cap cas cap a les 60.000, com diu el Govern".
Pel que fa als perfils, l'informe remarca que els col·lectius més afectats per aquestes situacions són els immigrants, les famílies amb infants i adolescents, les famílies monoparentals i les persones joves soles.
ECAS també ha remarcat que la meitat de les entitats a Catalunya (el 51%) no tenen recursos per fer front als problemes relacionats amb l'habitatge dels seus usuaris. "És impossible fer-los fer un salt cap a l'estabilització al mercat de lloguer perquè els preus són inaccessibles per a aquestes famílies i només un 1,7% del parc d'habitatges és públic", ha lamentat Feu. Per això, entre les propostes d'actuació, les entitats socials reclamen augmentar el parc d'habitatge accessible incrementant l'habitatge protegit, destinant l'1% del PIB a polítiques d'habitatge, comprant i captant habitatge privat, dotant de més recursos la Mesa d'Emergència i atorgant ajuts al lloguer. Paral·lelament, reclamen millores en la regulació: sancions als grans tenidors que no compleixin amb les seves obligacions sobre contractes de lloguer social, un reforç del paraigua jurídic per preservar la funció social de l'habitatge, l'abordatge del sensellarisme a través de l'estratègia aprovada per al 2021-2024, l'aplicació sense restriccions de l'empadronament, i instruments i incentius fiscals.
També demanen actuacions concretes encaminades a la protecció de col·lectius en situació de vulnerabilitat, com els immigrants, la gent gran i els joves, les famílies monoparentals i els infants, i també les persones amb problemes de salut mental i discapacitat.
