Aragonès promet 10.000 nous pisos de lloguer social en tres anys

BarcelonaCop de timó en la política d'habitatge social de lloguer a Catalunya. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha promès aquest matí que el Govern farà fins a 10.000 pisos nous de lloguer social en els pròxims tres anys, fins al 2026, repartits en una vuitantena de municipis de tot Catalunya. Aquesta xifra representa augmentar en un 18% més el parc actual de pisos de lloguer social, que ara mateix se situa en els 55.000 pisos a tot el territori. "Tenim molt clar que l'accés a l'habitatge no és un luxe, és un dret bàsic", ha dit Aragonès. "Aquesta xifra suposa un gran salt endavant en el volum d'habitatges de lloguer social i constata l'aposta decidida per donar resposta a una necessitat social més que evident", ha afegit.

La promesa suposa un increment notable de pisos respecte al que s'havia fet en anys anteriors (entre 2016 i 2022, l'Incasòl només ha construït 323 habitatges, segons dades del mateix Govern) però, tot i això, es queda per sota del volum de pisos que es va comprometre a fer el mateix executiu en el seu pla de Govern, el 2021, on es preveia fer "un mínim de 5.000 habitatges a l’any". D'aquests 10.000 pisos nous de lloguer social que es prometen ara, un terç –3.655 en total– seran propietat de la Generalitat. Aragonès ha insistit que cal fer una "aposta decidida" pel lloguer social i no pas per la venda, com s'havia fet fins ara amb la majoria d'habitatges de protecció oficial (HPO) per tal d'aconseguir que la inversió de recursos públics es mantingui en el temps i no acabi en mans privades. El president ha fet l'anunci durant una visita a les obres d'una nova promoció de 24 habitatges de lloguer assequible que l'Incasòl està fent a Rubí i només tres dies després que un informe de l'Observatori Desc i l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona alertessin de la destrucció constant de pisos de protecció oficial, que a les comarques de Barcelona es reduiran a la meitat en només 7 anys.

Aquests 10.000 nous pisos s'aconseguiran, segons el Govern, a través de diferents estratègies com ara fent promocions públiques, comprant directament habitatges i facilitant-ne la construcció a privats (agents socials, entitats o cooperatives) a través de la cessió de sòl públic i d'ajudes a la construcció i rehabilitació. "És un canvi de paradigma que ja ha començat, i ho fem prioritzant l'habitatge públic basat en el lloguer i no la venda, per garantir la seguretat i la tranquil·litat emocional i econòmica de les famílies", ha dit el president.

On i com s'aconseguiran els nous pisos?

El Govern ha explicat que la ubicació d'aquests primers nous pisos ja està prevista, inicialment, en 82 municipis diferents repartits per tot el territori. A mesura que es determinin més promocions el repartiment s'ampliarà, i s'atendran primer aquells on hi ha més demanda i més dificultat d'accés a l'habitatge. Això inclou pràcticament tots els municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i la mateixa capital, però també hi haurà promocions de nous pisos de lloguer social en molts municipis del litoral català –que també és una zona tensada en el mercat de l'habitatge– com Arenys de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Mataró o Sitges; en comarques de l'interior de Lleida i també en alguns indrets de muntanya amb una forta pressió turística que ha fet disparar els preus, com ara Llavorsí o Martinet.

Els primers 2.500 habitatges s'aconseguiran molt ràpidament i estaran disponibles per a les meses d'emergència ja aquest mateix 2023 o principis del 2024, asseguren fonts del Govern. Es tracta d'un miler de pisos que comprarà directament l'Incasòl i 500 més que adquirirà l'Agència de l'Habitatge de Catalunya via compra directa i gràcies a l'opció del tempteig i retracte que dona a l'administració pública l'opció de comprar abans que els pisos surtin a mercat. Molts seran pisos buits, provinents de l'anterior crisi del totxo, que ara mateix estan en mans de la Sareb, més conegut com el banc dolent. Hi ha 1.000 habitatges més que es posaran en marxa a través de la cessió de sòl.

Tot plegat serà possible gràcies a una partida de diners nova que s'ha habilitat als pressupostos i que recupera 150 milions de romanents no executats en altres exercicis (100 milions per a l'Incasòl i 50 per a l'Agència de l'Habitatge). La resta de pisos, fins a arribar als 10.000 promesos el 2026, es construiran en els pròxims tres anys facilitant ajudes a la promoció, que també augmenten perquè el Govern hi sumarà les disponibles gràcies als fons europeus i noves línies de crèdit amb l'Institut Català de Finances. L'Incasòl també obre la porta a fer compra pública de sòl en mans privades per fer reserves d'habitatge social allà on sigui necessari.

L'encara llunyà 15% de parc públic europeu

Si l'objectiu del Govern es compleix, d'aquí a tres anys Catalunya passaria de tenir l'actual 2% de pisos públics a assolir la xifra del 7%. Una fita que encara quedaria lluny del 15% de parc públic que tenen de mitjana la resta de països europeus amb una bona base d'habitatge social, una xifra a la qual Catalunya s'ha compromès a arribar el 2042, d'aquí a dues dècades.

El Sindicat de Llogateres, que defensa els drets dels inquilins i l'habitatge digne, ha assegurat que fer habitatge protegit com el que ha anunciat Aragonès "és bo", però assenyalen que el ritme al qual es destrueixen els pisos de protecció oficial actualment (la majoria estan arribant a la fi de la seva qualificació i passaran a mans privades en la pròxima dècada) és molt més gran que no pas el ritme de construcció de nous pisos socials. "Fins i tot si el Govern compleix la promesa de fer 10.000 nous pisos, n'haurem perdut el doble –20.000– en termes nets només a la província de Barcelona", apunten. "Cal que [la Generalitat] miri enrere i es faci responsable de la catàstrofe habitacional finançada amb diners públics durant els últims anys i protegeixi els llogaters que n’estan sent víctimes", conclouen des del sindicat.