Aquests són els 10 megapropietaris que tenen més pisos de lloguer a Catalunya

BarcelonaCaixaBank és l'empresa privada que acumula més pisos a Catalunya. És el segon arrendador català, amb 5.064 pisos, només per darrere de la Generalitat, que gestiona un parc –en aquest cas públic– de 10.731 immobles. Ho constata una investigació de la Fundació Civio, amb xifres inèdites fins ara facilitades per l'Institut Català de Sòl (Incasòl) a través d'una petició al portal públic de Transparència. Al darrere de CaixaBank hi ha altres actors àmpliament coneguts del sector immobiliari, com Cerberus i Blackstone, que completen el podi d'empreses privades amb més pisos al país.

Però aquests no són els únics megapropietaris. En total, a Catalunya hi ha 321 empreses que són propietàries directes de més de 50 pisos de lloguer cadascuna. Entre totes sumen 69.910 habitatges, el 9,6% de tot el parc de lloguer català, que se situa en 728.142 pisos, segons les dades de les fiances dipositades a l'Incasòl. Després, a banda d'aquests supertenidors (amb més de 50 pisos), hi ha tots els altres grans propietaris que, segons la llei, són aquells que acumulen més de 10 pisos cada un. La investigació destaca la concentració de tots aquests immobles, que estan en molt poques mans. De fet, més de la meitat són propietat només de 10 grans propietaris:

Segons les dades recollides per Civio (vegeu el rànquing), la Generalitat es manté com l'entitat amb més pisos de lloguer, gestionats a través d'empreses públiques com l'Agència de l’Habitatge de Catalunya (5.435 habitatges), l'Incasòl (5.044) i també, tot i que en un grau més baix, el Consorci del Barri de la Mina (252). Però l'entitat financera CaixaBank (amb 5.064 pisos llogats) passa, fins i tot, per davant de la segona entitat pública més important, l'Ajuntament de Barcelona (que en controla 4.809). El quart lloc del podi és per a l'americana Cerberus, que gestiona 2.877 pisos de lloguer a Catalunya a través de sis filials. La segueixen el fons d'inversió Blackstone (2.590 pisos), l'empresa immobiliària Cevasa (2.191), el BBVA (2.083), la Sareb (2.045), el Banc Sabadell (2.035) i finalment, en desena posició, la consultora immobiliària amb seu als Estats Units CBRE, amb 1.046 pisos a Catalunya.

Altres grans propietaris

Segons les dades recopilades per Civio, el 41% dels pisos llogats per megatenidors són de grans empreses immobiliàries catalanes, com ara Cevasa, controlada per la família Vaqué i amb una llarga tradició en el sector immobiliari. També hi ha Renta (presidida per l'exdirectiu de l'Espanyol José Suñer-Humet), Núñez i Navarro i l'hereva del grup Sanahuja, Indicesa L’Illa SL. També hi ha empreses propietaries de pisos dirigides per famílies conegudes en altres sectors, com els germans Gallardo, fundadors de la farmacèutica Almirall (amb 359 pisos llogats a Catalunya) a través de l'empresa Alcotas Inmobiliaria; la família de joiers Tous, amb 142 lloguers a través d'una de les seves empreses; la família Sans Domènec, hereus del fundador d'Abanderado, i la família Lao, fundadora de Cirsa, amb més de 100 pisos gestionats.

Pel que fa a les entitats financeres, tenen gairebé 19.000 dels 70.000 immobles llogats per grans propietaris a Catalunya i, d'aquests pisos, 6.600 estan directament en mans de fons d'inversió. Quasi tots tenen seu als Estats Units, segons les dades recollides per Civio. Es tracta de Cerberus i Blackstone, però també Goldman Sachs, TPG i Lone Star, entre els més importants. Aquesta mena d'entitats –fons d'inversió i empreses financeres– són, precisament, les que més desnonaments duen a terme a Barcelona, segons les últimes dades publicades per l'Observatori Desc.

Entre els grans propietaris, també hi ha entitats socials i religioses, com la Fundació Habitatge Social (amb 426 pisos), la Fundació Família i Benestar Social (amb 315 pisos), la Fundació Privada de l'Hospital de Sant Pau i la Santa Creu (300), la Companyia de Jesús (87), l'arquebisbat de Barcelona i el bisbat de Vic (amb 65 i 70 pisos, respectivament).

Els pisos de protecció oficial, en perill

La investigació de Civio, que han avançat Salto i El Crític, també posa de manifest que la gran majoria de l'habitatge protegit (HPO) està en mans de grans actors privats. Les dades coincideixen amb les de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona i l'Observatori Desc, que a principis de març assenyalaven que els pisos de protecció oficial disponibles a les comarques de Barcelona són cada cop més escassos i els pròxims anys la retallada encara serà més evident. Dels 72.501 habitatges que hi havia amb protecció a la província de Barcelona l’any 2021, només en quedaran 36.031 el 2030 i 18.830 deu anys més tard. És a dir, s'hauran reduït un 49,7% en set anys i un 74% d'aquí a una dècada, i passaran de ser pisos públics a mans absolutament privades i regits pel mercat lliure.