Les altres Cases Orsola: Catalunya viu un repunt de blocs en lluita

BarcelonaEl conflicte a l'emblemàtica Casa Orsola de Barcelona ha tornat a posar els focus en la lluita social pel dret a l'habitatge a la ciutat. El desnonament del Josep en aquesta finca —que divendres va aglutinar més d'un miler de persones al portal i que aquest dilluns s'ha ajornat per segon cop fins al 18 de febrer— s'ha convertit en un símbol de la lluita contra l'especulació als barris, un exemple entre molts veïns obligats a marxar de la capital catalana.

La propietat de la Casa Orsola —l'edifici modernista que antigament havia estat una famosa fàbrica de rajoles— va canviar de mans el 2021 i va passar a un fons d'inversió, Lioness Inversiones. En qüestió de setmanes, la nova propietat va decidir que no renovaria cap contracte dels que hi havia vigents (27 famílies i 4 locals comercials) perquè el que volia era reformar els pisos i posar-los al mercat com a lloguer de temporada de luxe, triplicant el preu actual dels lloguers, fins als 2.800 euros al mes. El seu cas ha esdevingut paradigmàtic, però els moviments alerten que "Barcelona i Catalunya estan plenes de Cases Orsola". Aquestes són algunes de les més actives en la seva lluita:

Sabadell, Sentmenat, Banyoles, Salou i el Vendrell són municipis que tenen una cosa en comú: tots tenen blocs de pisos gestionats per La Caixa (InmoCaixa) que s'han unit per plantar cara a les intencions de la propietat, que consideren abusives. Es tracta dels primers blocs de Catalunya que han començat una vaga oficial de lloguers. Segons va explicar el desembre passat el Sindicat de Llogateres, alguns dels arrendadors ja han deixat de pagar les quotes mensuals com a senyal de protesta.

Es tracta d'edificis que eren habitatges de protecció oficial (HPO) que, amb el final de la concessió, es veuen abocats a tornar al mercat lliure. "No ens renovaven els contractes i ens volien fer fora fins que ens vam posar en contacte amb el Sindicat", va explicar aleshores Kika Aguilera, una de les veïnes afectades del bloc tarragoní, en roda de premsa.

A Sentmenat (Vallès Occidental) els veïns van decidir en assemblea iniciar una vaga de lloguers a partir de l'1 de març del 2025: posaran en marxa un registre de vaguistes per recollir les adhesions i donaran llum verda a la protesta quan hi donin suport un 25% dels afectats. Amb aquesta acció reclamen "la pròrroga dels contractes de lloguer ja extingits i la retirada dels procediments judicials oberts per desnonar famílies, a més de posar fi a les clàusules abusives i sobrepreus per tal de tornar als preus originals". Una de les veïnes d'aquestes finques, Marta Carrillo, també explicava el desembre passat que fa anys que pateixen "assetjament immobiliari" i "preus abusius", així com "falta de manteniment" dels immobles.

Representants dels veïns d'aquests blocs també van assistir divendres a la concentració en defensa de la Casa Orsola en senyal de suport i per fer públic també el seu cas.

Els casos es repeteixen amb un inici semblant a cada història: aquesta al barri de Gràcia de Barcelona. "Ens vam organitzar el juliol passat, quan ens vam assabentar que un bloc havia canviat de propietat i la nova no volia renovar els contractes", explica el Lucas, portaveu del Sindicat de l'Habitatge de Gràcia. Una seixantena de veïns del barri viuen, des del juliol passat, una situació molt semblant a la de la Casa Orsola. "Estirant el fil vam adornar-nos que el que estava passant en un bloc, en realitat, passa a vuit edificis sencers: eren propietat d'una mateixa família i, amb la mort del propietari, els hereus ja s'havien venut quatre dels vuit blocs al grup d'inversions immobiliàries Palau Manfredi", expliquen des del sindicat del barri de Gràcia.

Aquest grup empresarial, segons els sindicats i tal com consta al registre mercantil, es dedica a la compravenda d'habitatges. En aquest cas, segons els sindicats, va comprar els edificis amb la intenció de vendre els pisos (que ara són de lloguer) per separat. "Han fet pressions als veïns i de fet alguns ja han marxat —expliquen des del sindicat— mentre que d'altres han decidit quedar-se i lluitar". Molts dels pisos, asseguren, arrosseguen fortes mancances estructurals i estan degradats. Els veïns dels quatre blocs que ja s'han venut pateixen directament aquesta situació i la resta temen acabar igual. "Encara no els han venut, però està clar que és el que pot passar", apunten des del sindicat.

Entre les accions que estan duent a terme, els veïns, el sindicat de Gràcia i el Sindicat de Llogateres han intentat negociar amb la propietat, fins ara sense èxit. En aquest cas la propietat tampoc ha acceptat fins ara una negociació col·lectiva. També han demanat a l'Ajuntament que faci ús del seu dret de tanteig i retracte i compri els blocs per fer-los públics i així evitar l'expulsió dels veïns. La petició va arribar al ple de l'Ajuntament i ara el sindicat intenta fer-ne un seguiment perquè el seu cas no quedi en res.

El cas del bloc de Tapioles 15, al Poble-sec, també es va convertir en un símbol de lluita el 2022, i ara ja és un "referent" per als moviments socials i en defensa de l'habitatge. Van fer pública la seva lluita el novembre del 2022. En aquest cas, la nova propietat, el fons d'inversió Second House SL, volia buidar l'edifici per reformar i vendre els habitatges per separat. "Aquest model de negoci, que necessita buidar pisos per mantenir-se i empeny els veïns a abandonar casa seva, obliga el nostre model d’organització a fer-ho per propietaris", va anunciar aleshores el Sindicat de Llogateres juntament amb el sindicat de barri.

Aquesta va ser la primera vegada que els sindicats van intentar unir blocs afectats per un mateix propietari. Un model que ha servit per a molts altres casos. I l'estratègia va donar fruits. El desembre passat nou famílies del bloc van aconseguir mantenir el pis on vivien amb lloguers assequibles. Segons el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, el de Tapioles 15 és un “exemple paradigmàtic” de com la resistència col·lectiva pot posar límits als especuladors, va dir aleshores.