Préstec europeu rècord per finançar 4.300 pisos de lloguer assequible a Catalunya

BarcelonaNou anunci en la lluita contra la falta d'habitatge assequible a Catalunya. Aquest dilluns el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i l'Institut Català de Finances (ICF) han fet pública la signatura d'un préstec de 490 milions d'euros que ajudarà a finançar la construcció d'habitatge de protecció oficial en règim de lloguer a tot Catalunya. Ho ha explicat la presidenta del BEI i exvicepresidenta espanyola, Nadia Calviño, que ha intervingut telemàticament en unes jornades sobre els fons Next Generation que s'han celebrat a Barcelona. Es tracta d'un finançament rècord, el més elevat que ha rebut fins ara el Principat a través de l'ICF, i s'haurà de retornar en 30 anys.

Segons ha explicat Calviño, la inversió permetrà finançar la construcció de més de 4.300 habitatges assequibles de protecció oficial en règim de lloguer. Segons càlculs dels dos organismes de crèdit, més de 10.000 persones es beneficiaran d'aquestes noves promocions. El programa compta amb el suport del programa InvestEU de la Unió Europea, i l'objectiu és que els pisos estiguin construïts a mitjans del 2028. El BEI i l'ICF estimen que el projecte generi l'equivalent a 6.850 llocs de treball durant la seva execució. El primer tram d'aquest préstec serà de 163 milions d'euros, i tant el BEI com l'ICF han destacat que el projecte "és clau" per fer front a l'escassetat d'habitatge assequible que hi ha a Catalunya.

La consellera de Territori, Ester Capella, ha explicat com es posaran en marxa aquests pisos de protecció oficial en una compareixença al barri del Raval, justament davant d'una altra construcció finançada amb fons europeus. Seran els ajuntaments els que posaran el sòl per edificar-hi els nous habitatges, i l'ICF traslladarà els diners del préstec als promotors perquè els construeixin. El departament també els ajudarà amb bonificacions amb un interès de l'1% a través de l'Agència Catalana de l'Habitatge, una partida a la qual es destinaran 55 milions d'euros. Aquests habitatges quedaran cedits durant algunes dècades a les constructores, que aniran tornant els diners a la Generalitat amb el pagament dels lloguers, perquè finalment l'executi català pugui repagar al BEI. "Sabem i tenim clar que hem d'incrementar el parc públic d'habitatge, això és una veritat incontestable, i per poder-ho fer hem d'acompanyar els promotors públics i privats", ha dit Capella.

Segons l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, només l'1,7% del total de l'habitatge a la regió metropolitana són pisos de lloguer assequible. En aquest sentit, la consellera ha remarcat que el nou préstec suposa "un pas endavant" per assolir els objectius de la Generalitat d'arribar en vint anys a un 10,3% d'habitatge públic de lloguer a preus assequibles a les zones tensionades, i del 9% a les que no pateixen tant les pressions del mercat immobiliari. "Això voldria dir que ens comencem a assemblar a aquells països d'Europa que han fet els deures", ha afegit Capella. De fet, també ha criticat els governs anteriors perquè Catalunya venia "d'anys de no fer res en habitatge" i ha lamentat que molts pisos de protecció oficial han acabat perdent la seva qualificació i tornant al negoci privat.

En un comunicat, la consellera d'Economia, Natàlia Mas, ha titllat d'"històrica" l'operació entre l'ICF i el BEI perquè "aborda un problema molt important" com és el de l'habitatge. "Gràcies a aquest préstec del BEI i a la participació indispensable de l'Agència Catalana de l'Habitatge, que bonifica els costos financers de les operacions, podrem finançar més projectes de construcció d'habitatges de lloguer i energèticament sostenibles per garantir el dret a l'habitatge a Catalunya", ha dit la consellera delegada de l'ICF, Vanessa Servera.

L'impacte dels fons europeus a Barcelona

L'aliança entre el BEI i l'ICF és una mostra més de l'impacte europeu en els projectes que es desenvolupen a Catalunya. Precisament l'anunci s'ha fet durant unes jornades de balanç sobre el paper que han tingut fins ara els Fons Next Generation a Barcelona. Segons dades de l'Ajuntament, el conjunt d'ens públics i privats de la capital catalana han atret 2.000 milions d'euros procedents dels Next Generation. D'aquests, 275 milions els ha gestionat directament l'Ajuntament, que el febrer d'aquest any n'havia executat un 47% per impulsar projectes com ara la reforma de la Via Laietana, la pacificació de Consell de Cent, la multiplicació de plaques fotovoltaiques i havia destinat 41 milions d'euros a projectes per fer sostenible el turisme a la ciutat.

Durant la seva intervenció, l'alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, ha agraït que "en moments de desafecció, crisi i populisme, Europa ha estat a l'altura" amb la política dels Fons Next Generation. Tanmateix, el socialista ha demanat que Europa mantingui els fons més enllà de l'any 2026. "Necessitem més fons", ha reclamat l'alcalde, que ha apuntat que la ciutat té grans projectes de transformació en marxa que necessiten recursos com ara el desenvolupament del 22@ Nord, la Sagrera o l'allargament de la xarxa de metro.