Adeu als pisos de protecció oficial: Barcelona en perdrà el 50% en set anys
L'Observatori Desc i l'Observatori Metropolità de l'Habitatge constaten que la majoria passaran a mans privades
BarcelonaEls pisos de protecció oficial disponibles a les comarques de Barcelona són cada cop més escassos, i els pròxims anys la retallada encara serà més evident. Dels 72.501 habitatges que hi havia amb protecció a la província de Barcelona l’any 2021, només en quedaran 36.031 el 2030 i 18.830 deu anys més tard, el 2040. És a dir, s'hauran reduït un 49,7% i un 74%, i passaran de ser pisos públics a mans absolutament privades i regits pel mercat lliure. Així ho constaten tant els experts de l'Observatori Desc com els de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, que per primera vegada han posat xifres a aquesta destrucció continuada d'habitatge de protecció oficial (HPO) a Catalunya en un informe titulat El parc d’habitatge protegit a Barcelona: estoc existent i la seva evolució.
El motiu d'aquesta desaparició progressiva és la llei amb la qual es van tirar endavant les promocions. La "desqualificació" d'aquests habitatges és un fenomen que es produeix irremeiablement quan, amb el pas del temps, la qualificació de pis protegit "caduca", sovint entre els 10 i els 30 anys posteriors a la construcció, tal com va establir la llei en el moment de fer-los. A partir d'aquell moment, aquests pisos HPO es poden moure al mercat privat i, com que la majoria són de compra, els seus propietaris en poden treure benefici. Fins ara, però, no hi havia dades ni tampoc cap registre dels pisos que s'han perdut a causa d'aquestes desqualificacions i que expliquen en gran part per què Catalunya, Barcelona i l’àrea metropolitana estan per sota de la mitjana d’habitatge social a Europa.
Així, tot i que un terç (35%, i en alguns territoris fins i tot més) del total de pisos a Espanya i a Catalunya s'han fet amb ajudes públiques, actualment només un 2% mantenen la qualificació de pisos públics. El problema principal, segons apunten els autors de l'informe, és la mateixa normativa amb la qual es van tirar endavant inicialment aquestes promocions socials.
"Quan es van construir complien una funció social, però ja des del principi sabíem que això passaria: hi ha unanimitat entre els experts que la principal deficiència de la norma és la durada no indefinida i el fet que es van fer de compravenda i no de lloguer", explica a l'ARA el director de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona, Jordi Bosch. "Això ha fet que ens quedem sense parc social: ha desaparegut", afegeix. "És gravíssim, un escàndol", coincideix Irene Escorihuela, directora de l'Observatori Desc, que apunta que tant la desqualificació com el fet que aquests pisos fossin de compravenda és "totalment anòmal" en comparació amb les lleis de la resta de països europeus.
Diners públics perduts
La problemàtica que genera la desaparició d'aquesta tipologia d'habitatges no és menor, perquè implica que aquests pisos –que es van construir en sòl públic i amb ajudes i subvencions– deixen de formar part de l'estoc d'habitatges amb un preu social regulat sense cap mena de contraprestació a l'erari públic. Dit d'una altra manera: el diner públic amb el qual van ser construïts acaba en mans privades.
"Al final, és una apropiació privada del suport públic amb el qual es van construir aquests pisos", resumeix Bosch. "Si aquests pisos s'haguessin mantingut com a públics ara tindríem un dels parcs d’habitatge social més grans d’Europa: i el que tenim és un raquític 2%", lamenta la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo. Els moviments per un habitatge digne exigeixen un cop de volant de les administracions en aquesta qüestió, "tant en l'àmbit local com autonòmic i estatal, amb la llei estatal d'habitatge que tot just ara s'està debatent", assenyala Arcarazo.
L'any 2019, el Govern ja va intentar redirigir la situació i va fer un canvi a la normativa. Des d'aleshores, el decret llei 17/2019 recull que els HPO que es construeixin en terrenys públics o bé destinats a aquest ús (la majoria) han de ser indefinits. La mesura, però, no és retroactiva i, per tant, no afecta els que ja estaven construïts anteriorment; els que ara caduquen.
"La normativa ara fomenta que siguin de lloguer i no de compravenda, però, tot i això, no recuperarem el gruix de pisos perduts. S'ha frenat la situació, però tal com s'està construint ara no aconseguirem reposar els pisos que perdem", avança Escorihuela, que apunta que ara el que caldria seria "accelerar". "Cal que [l'administració] compri més pisos, faci més tanteig i retracte i més promocions per millorar la disponibilitat d'habitatge públic i protegit –diu la directora de l'Observatori Desc–. També cal augmentar les partides de diners destinades a habitatge públic i posar límits al mercat privat, ja".
En aquesta línia, l'Observatori Desc assegura que la segona part de l'informe passa per buscar escletxes legals que permetin que aquests pisos d'HPO que ara caduquen es quedin en mans públiques. "No sembla fàcil però ho intentarem", conclou Escorihuela.
Gairebé un centenar d'inquilins que viuen de lloguer en 14 edificis de protecció oficial construïts per l'Obra Social La Caixa (ara propietat d'InmoCaixa, una de les empreses del hòlding) repartits per tot Catalunya han denunciat aquest dimecres que l'entitat vol fer-los fora de casa o apujar-los "abusivament" el lloguer aprofitant que aviat caduca la condició de protecció oficial.
El Sindicat de Llogateres, que ha organitzat els veïns afectats i actua com a representant, ha estudiat el cas d'aquestes promocions i assegura que, en total, InmoCaixa té 34 promocions d'habitatge social a Catalunya (construïdes entreel 2002 i el 2012) i més de 2.500 pisos protegits pels quals va rebre en el seu moment "més de 25 milions d'euros de l'administració pública en concepte de subvencions".
Els veïns que hi van accedir, en règim de lloguer, denuncien anys de "mala gestió" i "mal tracte" de la propietat vers els inquilins i asseguren que el manteniment dels pisos durant aquest temps ha estat del tot deficient. "Tenim inundacions perquè les canonades rebenten constantment, problemes amb els plats de dutxa, parets de pladur que han generat corredors per on es passegen les rates i plaques fotovoltaiques al terrat que no s'han arribat a connectar mai i que ara estan totalment malmeses", ha assenyalat la Belen, veïna d'un dels blocs, situat a Salou. La situació es repeteix, pràcticament igual, en altres blocs del Vendrell, Vila-Seca o Cornellà, segons els mateixos inquilins.
Ara, a més, aquests veïns coincideixen que comencen a tenir problemes per renovar els contractes i que han patit pujades "abusives" del lloguer o directament la negativa de la propietat a negociar o reunir-se amb ells. "El nostre bloc està molt a prop de Port Aventura i creiem que hi volen fer pisos de lloguer vacacional", ha dit la Belen, que assegura que al seu bloc "ningú s'ha reunit mai amb l'entitat propietària" i que "tot es fa a través d'un gestor".
InmoCaixa, per la seva banda, assegura que la seva actuació "es basa en un estricte compliment de la legalitat". "La companyia busca sempre un equilibri entre la defensa de la seva cartera [de pisos] i la sensibilitat en els casos de vulnerabilitat economicosocial acreditada per part dels llogaters", asseguren els portaveus de la companyia. "Puntualment es poden generar casos de desacord amb alguns llogaters, que InmoCaixa gestiona cas a cas", afegeixen. Aquest és un dels punts que el Sindicat de Llogateres també qüestiona, ja que consideren que s'hauria de garantir el dret d'associació dels veïns i facilitar una negociació col·lectiva.
"No hi ha motius econòmics per justificar les pujades de lloguer o les expulsions per atraure un mercat amb lloguers superiors, perquè la propietat ja ha cobert el cost d'aquestes promocions o ho farà aviat", assegura Carles Badenes, del sindicat, que calcula que InmoCaixa ha ingressat en aquest temps uns 150 milions d'euros en lloguers. Moltes de les promocions, a més, acumulen ara desenes de pisos buits que no estan complint cap funció social, apunten.
"Aquest model d'habitatge protegit és un model fracassat i una transferència massiva de recursos públics que no només ha permès a la propietat obtenir molts beneficis sinó també ampliar la seva cartera immobiliària", conclou.
Per tot plegat el sindicat ha fet una crida a la ciutadania sota el lema "Destapem La Caixa" per mobilitzar-se el pròxim 15 d'abril i exigir a l'entitat financera el compliment de les seves demandes.
