El conflicte de l’habitatge busca solucions per sortir de la paràlisi

BarcelonaLa situació de l’habitatge a Catalunya viu un moment clau. La compravenda de pisos s’ha frenat des de l’estiu i els intents de les administracions no han servit, de moment, per rebaixar els preus dels lloguers ni per frenar les operacions especulatives. En cinc anys els lloguers s’han disparat gairebé un 40% a Barcelona i un 33% al conjunt de Catalunya. Per contra, els salaris només han pujat un 5,6%. És una radiografia poc esperançadora que els moviments socials per l’habitatge lluiten per canviar.

La Generalitat

Què ha fet?

• El Parlament va aprovar per unanimitat el 2015 la llei de l’habitatge (llei 24/2015), impulsada per les entitats socials per combatre els desnonaments i afrontar l’emergència habitacional.
• El Govern va negociar i pactar amb l’executiu de Pedro Sánchez la retirada dels recursos que havia presentat el PP a la llei catalana.
• S’ha creat un índex de referència de preus que serveix de guia a propietaris i llogaters.
• Des que es va posar en marxa la llei 24/2015, la Generalitat ha destinat 117,6 milions d’euros a comprar pisos de bancs o grans tenidors exercint el dret de tempteig i retracte.
• Amb aquests diners el Govern ha adquirit un total de 2.278 pisos i espera incorporar-ne 277 més aquest any per valor de 14,9 milions.
• En total l’administració gestiona actualment 20.384 habitatges. D’aquests, 16.199 són parc públic i la resta són de particulars, entitats o altres administracions.
• Participa en la Mesa d’Emergència.

Què no ha fet?

• No s’han regulat els lloguers per limitar-ne el preu, malgrat les peticions d’entitats i organitzacions que lluiten per un habitatge digne.
• El Govern no ha consensuat encara el decret de mesures urgents d’habitatge que proposava la conselleria de Territori. El van haver de retirar perquè el contingut va indignar la resta de grups i les entitats.
• El ple del Parlament també va tombar al maig la proposta de la conselleria de Justícia de modificar el Codi Civil català per allargar la durada mínima dels contractes de lloguer a sis anys i obrir la porta a la regulació dels preus.
• Encara hi ha dificultats en el desplegament de la llei 24/2015, que el Govern atribueix a la falta de pressupostos i recursos.
• La construcció de pisos de protecció oficial (HPO) ha caigut dràsticament. Segons dades del Govern, l’HPO ha passat de més del 30% dels pisos iniciats el 2011 a menys del 10% el 2018, quan es van acabar 768 pisos protegits a Catalunya. L’any anterior se’n van construir 1.358.
• L’índex de referència de preus no sanciona els propietaris que no s’hi ajustin.
• Les aportacions a la Mesa d’Emergència són insuficients, segons entitats i ajuntaments.

ARANWS20191117_0084Les lluites per l’habitatge: una dècada forçant l’agenda política

Estat

Què ha fet?

• El govern de Mariano Rajoy va canviar la llei d’arrendaments urbans, la LAU, per reduir de cinc anys a només tres la durada mínima dels contractes de lloguer.
• El govern de Pedro Sánchez va tornar a ampliar el termini mínim dels contractes fins a cinc anys, o set si el propietari és una empresa o societat.
• El PSOE també va ampliar d’un a tres anys la pròrroga tàcita dels contractes i va fixar per llei que els desnonaments havien de fer constar el dia i l’hora (per evitar els desnonaments amb data oberta).
• El Pla d’Habitatge Estatal (que s’actualitza cada tres anys) preveu una inversió total de 1.443 milions d’euros per al període 2018-2021. La quantitat supera el pla anterior (2013-2016) de 888 milions, però és molt inferior a la dotació del període 2009-2012, que va ser de 10.188 milions.

Què no ha fet?

• L’últim decret de Sánchez en matèria d’habitatge no limita el preu del lloguer ni impulsa beneficis fiscals per als propietaris que lloguin a un cost raonable.
• Ha incomplert la llei contra els desnonaments amb data oberta.
• La dotació del Pla Estatal d’Habitatge continua sent molt més baixa que abans de la crisi.

Ajuntament de Barcelona

Què ha fet?

• Moratòria d’hotels i pisos turístics (des de l’època de Xavier Trias) per contenir la gentrificació i l’expulsió de veïns dels barris.
• Acord amb la Generalitat per obligar els promotors a destinar a habitatge social el 30% de l’obra nova o les grans rehabilitacions.
• Expedients i sancions a propietaris que tenen pisos buits o bé que relloguen pisos de protecció oficial per sobre del que marca la llei o sense el permís adequat.
• Gestió de la Mesa d’Emergència habitacional per atendre les persones més vulnerables i amb més dificultats d’accés a l’habitatge.
• Col·laboració amb fundacions i programes de negociació amb privats, com Habitat3.
• Des de mitjans del 2015 fins l’abril del 2019, l’Ajuntament ha adquirit 676 habitatges i s’ha compromès a comprar-ne 150 més. En total s’hi han invertit més de 64 milions.
• En l’últim mandat, el govern d’Ada Colau ha lliurat les claus de 834 habitatges de nova construcció pública, segons les dades de l’abril passat. També va assegurar que hi ha 4.700 pisos més mobilitzats i en procés de convertir-se en habitatge social.

Què no ha fet?

• En el seu primer mandat, Colau es va quedar molt lluny dels 8.000 pisos de lloguer social que havia promès (en va entregar menys de 900 i només va construir-ne 2.000 dels 4.000 que havia dit).
• No han aconseguit trobar cap empresa privada que participi en l’operador metropolità.
• Les ajudes al lloguer continuen deixant fora moltes persones amb sous baixos i lloguers alts.
• La Mesa d’Emergència continua desbordada: la llista d’espera supera els 12 mesos. Tampoc s’han aturat tots els desnonaments, com va prometre Colau en campanya.
• No s’han agilitzat els tràmits burocràtics per accelerar la tramitació de llicències.
• L’Ajuntament tampoc ha explorat altres opcions com ara facilitar més canvis d’usos per convertir locals en pisos o les rebaixes fiscals a qui llogui per sota de l’índex de referència.