Guia pionera per diagnosticar els malalts de covid persistent

BarcelonaEl covid persistent afecta entre un 10% i un 20% dels malalts. La majoria són dones i viuen encadenades a uns símptomes molt variats i fluctuants de la malaltia, malgrat haver superat la infecció fa mesos, com ara febrícules, dolors musculars i pèrdua de memòria. Algunes, de fet, acaben desenvolupant altres patologies neurològiques, de l'aparell motor o immunològiques que s'atribueixen a la infecció. Ara mateix, almenys 1.500 persones s'han adherit al col·lectiu d'afectats per covid persistent a Catalunya, però només 512 n'han rebut el diagnòstic.

Arran d'aquesta infradetecció, motivada en part per la diversitat de símptomes i el desconeixement de la malaltia durant mesos, la plataforma ha treballat incansablement l'últim mig any per reivindicar la seva condició i exigir una atenció adequada. I per fi han aconseguit la primera fita: una guia clínica per gestionar els símptomes persistents i abordar, tractar i acompanyar els malalts amb aquesta diversitat de patologies. "Si els professionals no la coneixen i no saben en què consisteix, no poden diagnosticar-la", ha afirmat la consellera de Salut, Alba Vergés.

El seu departament ha presentat avui dimecres aquest document "flexible" i pioner al món, fruit de la col·laboració amb persones afectades, experts i professionals de l'atenció primària. "Sabem que és una afectació infradiagnosticada i que ens queda molt camí al davant. Però també som el primer país a tenir una guia clínica completa per tractar les persones amb símptomes persistents de covid", ha anunciat.

Tot i que al món encara no hi ha consens al voltant de qüestions clau de la patologia per falta d'evidència científica, com ara a partir de quin moment es pot considerar que els símptomes no remeten i el pacient pateix covid persistent, en base a l'observació i opinió dels experts Salut ho fixa a partir de les tres setmanes. Segons el codirector del pla i director de malalties reumàtiques i de l'aparell locomotor, Xavier Surís, la meitat dels contagiats de covid poden presentar simptomatologia al cap de tres o quatre setmanes i un 10% la mantenen passats sis mesos.

El grup d'afectats per covid es va gestar al maig, quan moltes de les afectades es van adonar que revivien els símptomes de covid en diferents intensitats cada deu o quinze dies, i aviat ho van fer arribar a les autoritats sanitàries a través d'un fòrum en què la població pot fer consultes a la conselleria. Des d'aleshores, Salut i afectats han treballat colze a colze en el disseny d'aquesta guia de la mà de pneumòlegs, cardiòlegs, internistes, reumatòlegs, gastroenteròlegs, otorrinolaringòlegs, metges rehabilitadors, neuròlegs i professionals de la salut mental. “En un temps rècord, sis mesos, ens hem entès i hem arribat a consensos. Hi havia voluntat i la guia n’és el fruit, i això dona sentit a la tasca de servidor públic”, assegura a l'ARA Carme Bertral, secretària d’Atenció Sanitària i Participació de Salut i coordinadora del grup de treball.

Rehabilitació i salut mental

Els equips d'atenció primària seran els espais referents per a la població amb covid persistent i cada centre s'organitzarà dins la seva autonomia per destinar professionals a fer el seguiment, les visites i les derivacions pertinents. Estrictament, no es crearan unitats específiques, sinó que es farà una primera valoració dels casos i, si cal, es formalitzarà la corresponent derivació als especialistes. "[Amb la guia] Unifiquem criteris perquè les opinions particulars no juguin en contra d’aquestes persones”, resumeix Bertral.

Durant molts mesos, els afectats de covid persistent han topat amb molts problemes per accedir a un diagnòstic, una visita o una atenció mèdica adequada. La sensació que comparteixen moltes de les afectades no és només la desatenció derivada del col·lapse sanitari, i que en més o menys mesura ha afectat pràcticament tota la població, sinó que també s'han sentit decebudes i qüestionades, tal com van relatar a l'ARA tres dones recentment.

A partir d'ara, segons oficialitza la guia, cada cas tindrà un abordatge integral amb el suport que els calgui, des de l'atenció a la salut mental i rehabilitació fins a una intervenció social, en el cas que es detectin factors de vulnerabilitat socioeconòmica. Malauradament, no hi ha tractaments específics per a la malaltia, segons Surís, però sí que es poden fer teràpies i rehabilitacions i oferir tractaments per als símptomes, cosa que no sempre vol dir donar medicaments. A vegades, ha remarcat, pot voler dir retirar-ne alguns que puguin estar causant un empitjorament dels símptomes. "La valoració ha de ser individual i molt rigorosa", ha conclòs.