Guerra oberta entre Osor i Susqueda: de qui és el santuari de la Mare de Déu del Coll?

BarcelonaOsor i Susqueda són dos municipis contigus de la comarca de la Selva que amb prou feines sumen més de 500 habitants conjuntament. Ubicats a les Guilleries, tots dos tenen històries que els converteixen en singulars. A Osor s'han trobat restes prehistòriques que indiquen que ja hi havia un assentament abans de l'any 650 aC. Susqueda, de 97 habitants, es caracteritza per ser un municipi sense poble, després que quedés enterrat sota l'aigua del pantà. Ara, però, els municipis es troben enfrontats en una disputa per uns quants metres fronterers. Més concretament, per un dels emblemes de la zona: el santuari de la Mare de Déu del Coll.

L'origen del conflicte detona l'any 2015, quan la Direcció General d'Administració Local (DGAL) va fixar els límits territorials entre els dos pobles. En els pocs metres quadrats en discussió (que no són ni una hectàrea), hi ha quatre punts d'interès: el santuari, un hostal, un restaurant i un cementiri. La reestructuració de la frontera va dividir el veïnat: l'hostal, per a Susqueda; el santuari, per Osor. El cementiri i el restaurant quedaven tallats per la meitat: una banda era dels uns i l'altra dels altres. Abans d'això, els límits entre els dos pobles no quedaven clars. Segons Osor, eren els mateixos que va fixar la DGAL, mentre que per a Susqueda tots els punts eren seus menys el santuari, que era d'Osor.

A partir de llavors, van començar les negociacions entre les parts implicades. El maig del 2018, però, es van trencar. Segons explica l'actual alcaldessa de Susqueda, Eva Viñolas, tres representants del poble van anar a Osor a presentar la seva última oferta: “Us quedeu el santuari, a canvi que Susqueda es quedi la resta”. Allà, tal com explica l'alcaldessa, es van trobar amb el no d'onze representants d'Osor. “Nosaltres només vam defensar els termes establers per la DGAL”, respon l'alcalde d'Osor, Joan Pla. 

Amb la negativa sota el braç, els representants de Susqueda van tornar al seu municipi amb la idea d'iniciar un nou procediment per la via contenciosa administrativa. Aquesta no els va resultar, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acabar resolent a favor d'Osor l'any 2020. Això va obligar Susqueda a prendre un altre camí: presentar un informe a la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya en què es volia convèncer d'una nova limitació entre els territoris.

"Ara ho volen tot"

Aquest últim informe, però, era diferent de les propostes anteriors: ara ja també demanaven el terreny del santuari, si bé fins aquell moment no hi havia hagut dubte que formava part d'Osor. Aquest 2024, els disset membres de la comissió van donar la raó per unanimitat a Susqueda i ara estan a l'espera que una comissió judicial assessora també hi doni el vistiplau. Això ha fet rebotar els veïns d'Osor. “Històricament, no n'hi ha cap dubte: el santuari sempre ha estat nostre”, diu un representant de la Plataforma Salvem el Santuari de la Mare de Déu del Coll d'Osor. Des de l'organització veïnal, a més, asseguren que això és ben sabut per la part de Susqueda i, fins i tot, acusen l'alcaldessa del municipi veí de saber-ho perfectament: “Ella mateixa ho reconeix”. Segons l'alcalde d'Osor, encara són a temps de presentar al·legacions i creuen que, ara per ara, Susqueda ha fet una modificació unilateral de termes.

De fet, Viñolas admet que el moviment arriba perquè, “cansada” d'haver demanat en múltiples ocasions una part, “ara ho volen tot”. L'alcaldessa també explica que davant la comissió de la Generalitat van demostrar que el veïnat forma part de Susqueda a partir de les factures de l'aigua, la llum o la carretera, que sempre han anat a càrrec del seu ajuntament. Joan Pla, però, assegura que Osor s'ha ofert “en múltiples ocasions a pagar les factures a mitges”. Des de la plataforma que vol lluitar per preservar el santuari osorenc no dubten a assegurar que l'alcaldessa Viñolas té “interessos personals” a la zona.

Sigui com sigui, encara hi ha una incògnita: de qui és el santuari de la Mare de Déu del Coll?