Guerra entre els corallers de la Costa Brava i la Generalitat

Port de la SelvaA Història de la marina catalana, d’Arcadi García Sanz,es relata com l’any 1389 ja hi havia una ruta entre Catalunya i Flandes que transportava, entre altres mercaderies, corall vermell pescat a la costa gironina. I durant molts anys, en poblacions com l’Escala, Cadaqués i Begur, el seu comerç tenia un pes molt important en l’economia. No obstant això, d’un temps ençà, la situació dels corallers ha canviat molt. La mala fama adquirida, els abusos dels furtius i la disminució de les colònies de corall han posat en el punt de mira una professió que podria tenir els dies comptats. La direcció general de Pesca i Afers Marítims ha prohibit l’extracció de corall vermell en aigües interiors a partir del 2018 i durant deu anys prorrogables, i ha reduït de deu a cinc les llicències concedides durant aquesta campanya, que acaba l’1 de novembre.

Colònies sobreexplotades

Colònies sobreexplotades“De corall n’hi ha i molt, el Govern vol acabar amb nosaltres, ¿com volen que ens guanyem la vida a partir d’ara?”, es lamenta un dels corallers, Jordi Bosch. “El 60%-70% de les colònies estan sobreexplotades i el corall té un paper fonamental en els ecosistemes marins”, replica el cap de la secció de Pesca de la direcció general, Jordi Rodón. Dues postures antagòniques que fan difícil trobar una solució que les satisfaci les dues.

“Vam encarregar un estudi a l’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICM-CSIC) i mostrava que només entre el 4% i el 10% de les colònies estan en bon estat”, justifica Rodón, que acusa els corallers directament de saltar-se la llei. “La majoria tenen sancions per vendre sense declarar o per agafar branques de corall d’una mida inferior a la permesa”, assegura.

La Generalitat té competències en aigües interiors, que van del cap de Begur al cap de Creus, però no en les exteriors, que engloben la resta de la Costa Brava i que regula l’Estat. Rodón reconeix que serà difícil controlar que els corallers de les aigües exteriors “no es colin a les interiors per sota l’aigua”, però creu que amb la nova normativa serà “més fàcil enxampar els furtius”.

Des d’Ecologistes en Acció, Jaume Grau celebra l’ordre dictada pel Govern. Considera que “era molt necessària”. “El corall té un gran valor en els ecosistemes marins, és com si fos un bosc, molts peixos se n’alimenten i es reprodueixen entre les seves branques”, va destacar.

“No som delinqüents”

“No som delinqüents” Per contra, els corallers defensen que la seva activitat és sostenible i que no està renyida amb la preservació del medi natural. “Fem una feina artesanal, no som delinqüents, és tot una mentida que s’han inventat quatre de Barcelona”, afirma molt empipat el coraller Pere Sureda, que també critica que aquest any donin cinc llicències si la llei marca que han de sortir en parelles.

Però no és l’únic que treu foc pels queixals. També Jordi Bosch que, amb 72 anys, en fa 45 que surt a pescar corall. “Nosaltres som els primers interessats que no s’acabi el corall”, deixa clar. De fet, la seva preocupació no és pel seu futur, sinó pel del seu fill, Martí, de 29 anys, que també està indignat perquè fa anys que va començar a estudiar els títols necessaris -de navegació i de busseig- per exercir l’ofici. “Si ens obliguen a plegar, ens haurien d’indemnitzar”, reclama el jove, que és el patró del vaixell de la família.

Així mateix, els corallers critiquen que l’estudi encarregat per la Generalitat “no es va fer ben fet”. “Ells només van mirar les zones de menys fondària, on és veritat que n’hi ha poc, però que vinguin amb nosaltres: a partir de 50 metres no s’acabaran tot el corall que hi ha”, repten pare i fill.

Els afectats també es demanen com pagaran tota la inversió que han hagut de fer. “Depèn del pescador, però ens hem gastat entre 150.000 i 400.000 a comprar tot el material necessari, entre el vaixell, la cambra hiperbàrica, el material... a més de les despeses relacionades amb el gasoil o la seguretat social”, denuncia un altre coraller, Marc Cerdà, que ha hagut de marxar a Mallorca perquè aquest any no li va tocar la llicència que atorga el Govern per un sistema de punts. Ell proposa que es parli amb els tres compradors de corall que hi ha a la Costa Brava, que són de la Xina i d’Itàlia, perquè “només en comprin a pescadors amb permís”.

I com a alternativa a la prohibició, també proposen dividir les aigües interiors en diferents zones i que es vagin rotant. “Es podria deixar descansar una zona cada cinc anys i repartir la resta entre els corallers: no se n’extrauria tant i cada pescador podria vigilar el seu espai dels furtius”, proposen els corallers, que recorden que fa 20 anys es feia amb aquest sistema.