La Guàrdia Civil bloqueja des de fa un any una partida d'armes per als Mossos
Forn avisa que, si el problema no se soluciona, hi pot arribar a haver policies patrullant sense bales
BarcelonaFa més d'un any que la Guàrdia Civil bloqueja una partida d'armes que inclou munició per als Mossos d'Esquadra. Segons ha avançat RAC1 i ha confirmat en antena el conseller d'Interior, Joaquim Forn, el 19 d'octubre de l'any passat, el Govern va enviar una carta al secretari d'estat de Seguretat per demanar-li l'autorització per comprar les armes necessàries per equipar els Mossos d'Esquadra seguint el procediment habitual, però, aquest cop, no hi ha hagut resposta. La partida (un miler d'armes llargues i 5.000 cartutxos, segons RAC1) està bloquejada, perquè falta l'autorització de la Intervenció Central d'Armes i explosius de la Guàrdia Civil. Sense el segell d’aquest organisme no es poden importar armes.
"Després dels atemptats del 17 d'agost i de diferents alarmes terroristes a escala europea és una qüestió que ens està preocupant molt", ha admès Forn, que ha assegurat que se'ls va garantir que el 31 d'agost el problema estaria resolt, però no ha sigut així. "Ja no sabem què fer", ha exclamat el conseller. Forn ha assegurat que la partida que ha d'arribar inclou munició que es fa servir per a l'escola de policia, on es formen els nous agents, i per patrullar els carrers. "Si no tenim l'entrada de material, podem tenir policies sense munició", ha alertat. De moment, però, ha matisat que encara hi ha reserves i que quedar-se sense bales seria un escenari extrem. "No sé si algú espera que ens quedem sense munició al carrer", ha afegit amb recel.
El conseller va adreçar ahir una carta al ministeri de l'Interior remarcant la necessitat de desbloquejar aquesta partida i recordant que està pendent abordar el tema de l'entrada dels Mossos a l'Europol. En aquest sentit, Forn ha assegurat que no s'ha fet encara cap pas, tot i que el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, va dir que hi entrarien al setembre. El conseller ha recordat que tant el president del govern espanyol com la vicepresidenta van refredar després aquestes declaracions i que actualment els Mossos hi tenen només una "participació indirecta".
El fet que no es desbloquegi l'arribada de les armes sol·licitades és especialment preocupant, segons Forn, en el context actual d'alerta terrorista. El conseller ha remarcat que van rebre la notificació, el 12 de setembre, d'una alerta terrorista europea. Ha concretat que aquesta informació els va arribar del ministeri de l'Interior i que, per això, s'ha procedit a fer un reforç de la seguretat que s'ha traduït ens aspectes com els macrocontrols a les carreteres.
Forn també s'ha referit als atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils del 17 d'agost i ha assegurat que "és una evidència" que no se'ls va donar tota la informació disponible en referència, per exemple, al fet que ja s'hagués investigat l'imam de Ripoll. "Si hi ha una cosa amb la qual no es pot fer política és la seguretat", ha lamentat el conseller.
100 quilos d'explosiu a Alcanar
No ha entrat, però, a confirmar la informació que publica avui 'El Periódico', segons la qual els terroristes que preparaven a Alcanar un gran atemptat a Barcelona van arribar a acumular més de 100 quilos de TATP (triperòxid de triacetona), l'explosiu conegut com 'la mare de Satan'. Així ho hauria declarat Mohamed Houli Chemlal, el supervivent de l'explosió. Aquest incident va frustrar els plans dels terroristes i els va obligar a replantejar-se l'atac, però la quantitat d'explosiu que hi havia a Alcanar és la més gran de la qual ha disposat mai una cèl·lula jihadista a Europa. Les maletes bomba utilitzades en els atemptats de Brussel·les, per exemple, en tenien entre 15 i 30 quilos. La declaració de Houli ja està en mans del titular del jutjat d’instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu.
El conseller d'Interior, Joaquim Forn, no ha volgut confirmar aquest matí si la quantitat d'explosiu que manipulaven els terroristes a Alcanar era tan gran. "Potser el secret de sumari en aquest país serveix de poca cosa", ha lamentat el conseller.