Li toca la grossa dos anys seguits: "No ho necessitem"

ReusReus ha tornat a vendre el primer premi de la loteria de Nadal i Riudecols (Baix Camp) n'ha comprat per segon any consecutiu. L'any passat, l'Associació de Dones de Puigcerver d'aquest poble del Baix Camp de poc més de 1.100 habitants va repartir unes 60 participacions de la grossa, comprada al centre aragonès El Cachirulo de Reus. I enguany l'administració La Pastoreta de Reus ha repartit 320 milions d'euros amb el 72.897. El propietari de l'administració, Òscar Bausà, estava pletòric: "El premi és la culminació d'una feina d'equip, la de vendre il·lusions". Alguns números els va vendre per finestreta, però el 80% se'ls han emportat els treballadors d'Indústries Teixidó, una fàbrica dedicada a peces d'alta precisió de Riudecols, on els 480 dècims comprats han portat un premi de fins a 200 milions d'euros que farà oblidar als guanyadors els dos expedients temporals d'ocupació (ERO) que ha patit la plantilla aquest any.

Alguns treballadors, com el Jordi Valero, han doblat la sort. L'any passat portava tres participacions i va guanyar 300.000 euros. Aquest any, la fortuna l'ha tornat a tocar amb un dècim premiat amb 400.000 euros. Li sap fins i tot una mica de greu. "No ho necessitem, a casa ja estem tots encarrilats", admet. Una filla està a punt de ser mossa d'esquadra i l'altra és mestra. Amb els diners farà "el que digui la dona", però té clar que tornarà a repartir i acabarà de pagar l'apartament que es va comprar amb el premi del 2019.

D'altres –la majoria– han tastat la sort de la loteria per primer cop. L'Òscar, també treballador de Teixidó, explica: "Taparé forats, molts forats". La seva empresa va haver de tancar per la crisi del 2008 i encara arrossega deutes que ara podrà "solucionar". Està tan content que tremola i té pressa per marxar perquè ho vol dir als seus pares. La Marta, tota riallera, explica que el 72.897 el va comprar a l'estiu el president del comitè d'empresa, José Laucena. "Va tenir molt bon ull", afirma, eufòrica. "Encara no m'ho crec, ja pensarem a casa què fer amb els diners. Ara toca ser feliç!"

Alguns, amb cares llargues i sense voler dir ni el seu nom, han quedat exclosos de l'alegria general que ha esclatat aquest dimarts a l'empresa. "Com vols que em senti? Molt ruc", diu un treballador a qui no li ha tocat res perquè anaven passant els dies i no comprava el dècim fins que va ser tard. No és un cas únic. Un altre dels empleats tampoc no portava el número: "No en compro perquè no toca mai".

Al bar Cal Sota de Riudecols han acabat tot l'alcohol. Molts veïns han vingut aquí a celebrar el premi, enmig de saltirons, crits, botzines i moltes rialles. Com el Ricard, de 32 anys, que tornava d'Indústries Teixidó amb la bici. "La meva parella m'ha dit que ens havia tocat, és que ni m'ho crec, encara", explica entre gent brindant. L'any passat li va tocar a la família i enguany és ell qui ho repartirà amb el seu pare i el seu germà. "És una gran alegria, ja tocava després d'un any tan dolent".

Per dolent, l'any d'una altra guanyadora, la Sònia Pérez, que ja es mereixia "alguna cosa bona", diu, emocionada, la seva filla, Mireia López, mentre s'abracen plorant davant La Pastoreta de Reus. Sònia Pérez deu la seva sort a una amiga, treballadora d'Indústries Teixidó, que ha resultat guanyadora per segon cop consecutiu. "Som tres amigues i li vam dir «compra'l tu, que tens bona mà». I mira, de ple", explica plorant i rient a l'hora. Per fi podrà comprar el cotxe que fa temps que demana la seva filla. Aquesta última només repeteix que la seva mare "s'ho mereixia de veritat".

Mentrestant, a l'administració volaven taps d'ampolles de cava i es ruixava, com mana la tradició, el núvol de premsa, xafarots i algun premiat que s'hi ha acostat. Sense beure’n ni gota, esclar, en plena pandèmia.