Gregorio Morán: "Una Catalunya independent estaria més a prop de Sicília que d'Holanda"

Vostè ha escrit molts articles sobre la figura de Jordi Pujol. Diria que se sent fascinat pel personatge...

El procés de com es va anar imposant sobre la societat catalana és una cosa inèdita, impressionant, perquè l'any de les primeres eleccions, el 77, el desconeixement que tenia la societat catalana de Pujol era absolut. Quan l'editorial Planeta es va plantejar les eleccions autonòmiques del 80 va encarregar a Martí Gómez que fes una biografia de Reventós. No se'ls va acudir que podria guanyar Pujol! És l'home més important de la política catalana del segle XX.

Pujol connecta amb àmplies capes socials, és un aglutinador...

Sí, i les classes dominants i el poder econòmic van trigar a descobrir que era una mina, que era tot sol un partit, era esquerra, dreta i centre.

Quina serà la seva herència?

El seu projecte polític se li ha escapat de les mans, ell no hauria fet mai com Mas, que és canviar l'estratègia d'un partit per una manifestació. És un professional de la política i coneix els seus límits. Pujol tenia molt clar que l'Estat és molt perillós. I això Mas ho està descobrint ara.

Però Pujol ha avalat el gir independentista de Mas.

No té més remei que fer-ho, però no s'ho creu. N'estic convençut. I Mas s'ha ficat en un dels embolics més fascinants de la història, que consisteix a dir que farà un referèndum per perdre'l, perquè si guanya el sí, CiU ja no té cap sentit. ¿Faràs un referèndum perquè la glòria se l'emporti un altre? És una de les coses més increïbles que he vist mai.

I què passarà llavors?

Mas està ara més feble que fa sis mesos. Això és una evidència. S'ha ficat en un embolic de difícil sortida, i la classe social que representa CiU no està per aquesta causa, i els que hi estan no el votaran a ell. És una situació políticament esquizofrènica. I per això ara la prioritat és demorar-ho al màxim. Li passa igual que a Felipe amb el referèndum de l'OTAN.

A l'altra banda tenim Rajoy.

Alerta amb Rajoy. En política espanyola sempre passa que els que semblen provisionals són els que duren. I si és gallec encara més... són perillosíssims. La manera de fer política de Rajoy és per estudiar-la...

És gairebé una no política.

És allò de Franco: no es fiqui vostè en política. Però li pot funcionar. Aquí el problema és que tenim una classe política tan corrupta com la italiana però més incompetent. Per què es mata a Itàlia i aquí no? Perquè allà hi ha competència, aquí no n'hi ha, no necessites matar ningú.

Quina és la responsabilitat històrica de l'esquerra?

L'esquerra té unes responsabilitats gravíssimes en tot el procés de la Transició. Només cal sentir els elogis de la dreta a Carrillo. O ara amb González. I esclar, tots els del PSOE ficats en grans empreses...

I a Catalunya?

Ens vam creure allò de les dues bandes de la plaça Sant Jaume. Però si eren els mateixos! Com es va demostrar, evidentment.

¿I la figura de José Montilla, el primer president xarnego?

L'altre dia en un dinar amb un dirigent d'UDC em deia encara que la pompa, el prestigi, el que significava la Generalitat, es va perdre amb Montilla. Hi ha un pòsit racista. Però si parla català igual de malament que Trias! Aquí hi ha un debat de fons que és la relació nacionalisme-esquerra, que s'ha d'explicar, perquè és el moll de l'os.

Qui creix ara precisament és ERC.

Primer de tot he de dir que és un partit divertit. És sorprenent que Junqueras, per exemple, portés només sis mesos de militància abans de ser president. Em sembla genial, això no passa enlloc del món. ERC és el partit més antic, però amb sis mesos ja pots presidir-lo! Això no és un partit, és una colla d'amics! I Junqueras és un paio amb una enorme capacitat pedagògica. I està recollint una cosa que era patrimoni del PSC, el món de l'ensenyament.

El PSUC també lligava projecte nacional i social.

Ja m'explicaràs què té a veure el noi aquest de la bici [Joan Herrera] amb el PSUC. No res!

Dels líders històrics del PSUC vostè només salva Comorera.

És que els altres es van carregar el patrimoni del partit en una sola elecció, i es van fer tots pujolistes! Per als clandestins en ple franquisme venir a Barcelona era com anar de vacances, era un model. Aquí es feia la millor premsa d'Espanya. A mi m'ha tocat viure el Madrid sòrdid del franquisme i ara l'etapa sòrdida de Catalunya...

¿Li sembla sòrdid el procés sobiranista?

En tinc seriosos dubtes. És que això pot ser Kosovo. No és Suècia.

En quin sentit?

¿Algú s'imagina aquesta classe política amb la independència? A quin nivell d'impunitat s'arribaria? L'element més perillós de reduir els àmbits polítics és aquest. Sicília va demanar la independència l'any 1945, just després de ser alliberada. La màfia va fer una gran campanya.

¿Vostè creu que una Catalunya independent estaria més a prop de Sicília que d'Holanda?

Per descomptat. Jo he viscut a Holanda. La comparació és impensable. Aquí no hi ha experiència, no hi ha humus de responsabilitat democràtica. ¿Algú s'imagina el cas Palau amb la independència? Això és Kosovo, ni tan sols Palerm.

¿No és demagògic comparar Catalunya amb Kosovo? ¿Un lloc on hi ha hagut neteja ètnica i una intervenció internacional?

És que si l'OTAN marxa allò és territori mafiós pur i dur. El problema de Kosovo no són els serbis del nord, és la mateixa població.

¿A vostè li agrada atacar l'autoestima dels catalans?

És que hi ha un excés d'autoestima. Pujol ho va desenvolupar molt, sempre deia que hi havia massa autocrítica. Però així arriba un moment en què l'oasi s'acaba.

Curiosament vostè ha desenvolupat tot aquest discurs des del diari de l' establishment per excel·lència.

Bé, ja no se sap ben bé què és. Caldria preguntar-li al director si tenen alguna idea de cap on van.

¿Com és la seva relació amb La Vanguardia ?

Bona. Jo escric el meu article, aviso l'il·lustrador i l'envio. I al contracte consta que no he d'anar per la redacció perquè sóc un col·laborador.

I així durant 25 anys?

Abans era més complicat, perquè a mi m'agradava anar a corregir la pàgina en paper, i aquesta excentricitat la vaig mantenir fins fa uns deu o dotze anys. Però al final la relació era tan dolenta amb el personal que em vaig passar a internet.

¿Com veu el diari en relació amb el procés sobiranista?

Hi ha hagut molts articles i preses de posició editorials clarament sobiranistes. I la immensa majoria de la redacció, que abans era més pròxima al PSC que a CiU, ara ha basculat molt cap a ERC.

I això ja ho sap el comte de Godó?

Caldria preguntar-l'hi a ell. Però et dic una cosa: els empresaris sempre saben el que volen saber, igual que els polítics. I el que no volen saber no ho saben, encara que després diguin el contrari.