Marcatge veïnal al gran restaurant dels Messi
Els veïns recelen de l’ús que es donarà a un interior d’illa d’Enric Granados
BarcelonaEls veïns del popular carrer Enric Granados de Barcelona viuen amb resignació el boom de locals de restauració en aquesta artèria, una de les zones de moda de la ciutat. Ara bé, no estan disposats a acceptar que es traspassin línies vermelles que posin en risc el seu “ecosistema”, com denuncien des de la plataforma veïnal SOS Enric Granados. Per això han posat el focus en el flamant restaurant que han obert en aquest carrer el futbolista blaugrana Leo Messi i els seu germans de la mà dels germans Iglesias, que són propietaris d’altres restaurants com el Rías de Galicia o la Cañota i socis dels germans Adrià al Tickets.
El local, de dos pisos i situat al número 86 del carrer, té aforament per a 298 persones, cosa que, d’entrada, ja ha posat en alerta el veïnat. Però el que més preocupa és l’ús que es pugui donar a l’interior d’illa, un espai privat al qual té accés el restaurant. “Si als interiors d’illa hi entren activitats d’oci i restauració estarem fent miques el model de Cerdà. Ho vivim com una gran amenaça”, denunciava aquest dimarts Josep Maria Alcoberro, president de la plataforma veïnal i veí de l’illa de cases on ha obert el local, entre els carrers Còrsega, Enric Granados, Balmes i Rosselló. Els veïns dels blocs més pròxims al local ja fa setmanes que recullen signatures per deixar clara la seva oposició al projecte. Accepten amb resignació l’arribada d’un macrorestaurant a la zona, però fixen el límit en l’ús que es doni al jardí, que té mil metres quadrats.
Jardí sense ús
Des de l’Ajuntament envien un missatge de calma als veïns, que ahir van emetre un comunicat de denúncia amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). La llicència estipula que el restaurant no pot fer cap mena d’activitat a l’interior d’illa. No s’hi pot, doncs, ni col·locar-hi taules, ni fer-hi sonar música. I, de fet, des del consistori remarquen que es fa un control exhaustiu dels nivells acústics d’aquests espais.
El restaurant, que va obrir portes la setmana passada amb el nom de Bellavista del Jardín del Norte, de fet, no ha instal·lat res ni ha fet cap tipus d’activitat al pati. Els veïns, però, asseguren que estaran expectants perquè si aquest espai s’utilitza per sortir a fumar o fer la copa ja suposarà un increment del soroll i això, asseguren, acabarà amb “l’oasi” en què viuen les finques que donen a l’interior de l’illa.
També recelen de la possibilitat que aquest nou espai suposi l’obertura d’una altra terrassa en aquest carrer, que tot just està aprovant la seva ordenació. La proposta, que ja compta amb el vistiplau de la comissió tècnica de terrasses, limita a un màxim de 25 les taules que hi pot haver a cada tram de carrer -amb l’única excepció de la zona que toca a la Diagonal-. Es fixa, d’aquesta manera, un màxim total de 235 taules i 940 cadires per a tot el carrer i cada local en podrà tenir, com a màxim, sis.
El restaurant dels germans Messi i Iglesias, de moment, no ha fet cap sol·licitud per obrir terrassa i des del districte de l’Eixample aclareixen que, si ho fan, caldrà estudiar una redistribució en aquest tram, perquè ja hi ha el màxim de taules permeses. El local compleix amb tots els requisit legals però ahir va preferir no valorar els recels veïnals. Rosa Suárez, que viu al barri, resumia el seu neguit: “Tanca un local, sigui quin sigui, i automàticament obre un bar. No estem a Lloret o a Salou, sinó en un carrer històric de Barcelona. No hi ha dret que s’hagi deixat que Enric Granados es converteixi en això”. Des de la plataforma veïnal fixen en 67 els locals de restauració que hi ha actualment al carrer. Fa dos anys eren 51.
Com un poble
De moment, el Bellavista del Jardín del Norte funciona només amb reserves i amb una oferta provisional, tot i que preveu agafar embranzida al setembre. Es tracta d’un projecte que s’organitza com si fos un poble. Amb la seva botiga de queviures, la seva plaça i el seu quiosc, per exemple. Entre l’oferta gastronòmica hi ha des d’una tapa de pernil d’aglà (14 euros) a una de musclos a la marinera (9,25).