La gran prova de foc de Francesc
El Papa obre el Sínode de la Família, en què es debatrà sobre els divorciats que s’han tornat a casar
Madrid“Hi ha una porta que fins ara ha estat tancada i el Papa vol que s’obri. El Papa vol que el poble de Déu s’expressi i digui el que pensa”. Qui parla així és Lorenzo Baldisseri, el secretari general del Sínode de Bisbes. I és que avui arrenca una prova de foc per al pontificat de Francesc. Per primera vegada en la història de l’Església moderna, el Papa de Roma pregunta a tots els fidels sobre els reptes i desafiaments de la família. No ha quedat cap tema sense tocar: divorciats que s’han tornat a casar, anticonceptius, matrimonis gais, parelles interreligioses, avortament, relacions fora del matrimoni, violència domèstica, abusos a menors, immigració, globalització, els diferents tipus de pobresa...
Les portes obertes del Papa busquen que a l’Església hi entri l’aire. Pretén que es creï una nova consciència basada en l’obertura. Els experts destaquen que vol fugir de la consciència de la condemna i de la persecució d’aquells que no combreguen al cent per cent amb la tradició, que ha provocat la fugida de milions de creients. “No és l’Evangeli el que cal interpretar segons el Codi de Dret Canònic, sinó el Codi segons l’Evangeli de la pau i del perdó”, assenyala el canonista jesuïta José María Díaz Moreno.
No obstant això, el repte que ha llançat Francesc no ha sigut ben rebut per bona part de la cúria romana. Els mateixos cardenals que des de l’inici del seu pontificat han organitzat una oposició silenciosa a les reformes del Papa ara donen la cara i carreguen directament contra alguns dels punts més polèmics i que s’abordaran al Sínode. L’atenció als menors de famílies trencades, els matrimonis entre creients i no creients i el cas dels divorciats que s’han tornat a casar són alguns d’aquests temes. Després que per encàrrec de Francesc el cardenal Kasper parlés de la necessitat de buscar solucions per permetre que aquells que han fracassat en el seu primer matrimoni puguin tenir l’oportunitat de refer la seva vida i seguir formant part de l’Església en tots els nivells, alguns cardenals han obert la caixa dels trons. Cinc d’ells -entre els quals hi ha el mateix prefecte de la Doctrina de la Fe, el cardenal Müller- van contraatacar carregant contra les tesis de Kasper. El discurs del cardenal que Francesc va lloar públicament va insistir que “tot pecat pot ser absolt, tot pecat pot ser perdonat; també el divorci”.
Alguns encara han anat més enllà. Sectors ultraconservadors a Itàlia o a Espanya han arribat a dubtar de la legitimitat de Bergoglio com a papa. Addueixen una suposada duplicitat de vots en una de les eleccions del conclave i, sobretot, una “pèrdua de legitimitat” per les seves actuacions. Critiquen la seva decisió d’abandonar el Palau i viure a Casa Santa Marta, la seva proximitat als immigrants, el fet que el Dijous Sant rentés els peus a dones, una de les quals musulmana -el ritu exigia que només fossin homes, com els dotze apòstols-. També els va molestar que es mostrés a favor d’una presència més gran de dones en llocs de responsabilitat a l’Església.
Un papa que escolti a tothom
Els crítics són els mateixos que ataquen el Papa pel fet de ser inflexible contra els capellans pederastes i per haver processat per primera vegada en la història de l’Església un arquebisbe que va abusar de nens. També qüestionen la seva capacitat perquè s’agenolla davant els musulmans i demana construir junts una societat millor. No veuen amb bons ulls les seves paraules sobre el diàleg i la pau a Síria, Israel, Palestina i l’Iraq, que l’han fet ser un dels favorits a rebre aquest any el premi Nobel de la pau, cosa que mai ha aconseguit el papa de Roma. Són els mateixos “llops” que va denunciar el papa Benet XVI abans d’haver de renunciar. Francesc també ha declarat que el celibat sacerdotal “no és un dogma de fe” i que, per tant, es pot discutir. Com l’acollida a divorciats, o la participació de tots en el govern de l’Església. Tots temes delicats.
De fet, la importància que té aquest sínode -més enllà que es prenguin unes decisions o unes altres pel que fa a la doctrina-és la recuperació de la sinodalitat com a forma de govern. Francesc no és un papa que governi a cop de preceptes, sinó que s’ha dotat d’un grup de nou cardenals que l’assessora i ha convocat aquest sínode, en què participen cardenals, bisbes i laics -i fins a 14 matrimonis-. L’objectiu no és que l’Església es converteixi en una institució democràtica, però sí que almenys escolti i tingui més en compte l’opinió dels fidels.