Gran de Gràcia serà zona 30 i la Via Laietana només serà de baixada

BarcelonaLa ciutat de Barcelona està decidida a continuar prenent-li espai al cotxe per donar-lo als vianants. El nou govern municipal encara ha de polir alguns detalls però ja té al cap quins són els principals carrers on s’actuarà, i alguns són autèntiques artèries de la ciutat. La intervenció més ambiciosa serà a la Via Laietana, però també s’actuarà sobre els carrers Gran de Gràcia, Ausiàs March, Girona, Comte Borrell, Sicília, el passeig de Sant Joan i el de Joan de Borbó, a la Barceloneta. La majoria d’aquestes transformacions, que pretenen afavorir els vianants i reduir la contaminació, ja estan ben definides, a excepció de la més important, la de la Via Laietana, que encara té pendents alguns serrells.

El procés participatiu amb veïns i entitats per transformar aquesta artèria que comunica la plaça Universitat amb el passeig de Colom va començar durant el mandat passat i ja s’ha acabat. Una de les principals novetats és que per la futura Via Laietana els cotxes només hi podran baixar. Hi haurà dos carrils en sentit mar, un dels quals serà per al transport públic i l’altre per als vehicles privats. També hi haurà un carril de pujada, però serà exclusiu per als veïns que siguin residents i l’hauran de compartir amb els autobusos. El nou carrer també tindrà dos carrils bici, un de pujada i un altre de baixada, però encara falta decidir si s’intal·laran al mig del carrer o al costat de les voreres, que s’ampliaran notablement.

Aquesta transformació, però, preocupa molt els veïns del barri de l’Òstia, a la Barceloneta. “La reforma ens portarà a una situació caòtica”, denuncia Manoli Madrid, portaveu de l’entitat de veïns del barri. I és que les restriccions de la Via Laietana deixaran encara més aïllat el barri mariner de la ciutat, que per la seva forma ja queda una mica desplaçat. Amb la prohibició de pujar per la Via Laietana, els veïns que vulguin anar del passeig Colom al centre de la ciutat ho hauran de fer pel Paral·lel (en sentit Llobregat) o bé pel passeig Lluís Companys o el carrer Marina (en sentit Besòs). “Al final haurem de sortir en vaixell”, lamenta Madrid fent mofa.

L’altre gran carrer que el govern de Colau vol buidar de cotxes durant aquest mandat és Gran de Gràcia. També es tracta d’una important artèria en la mobilitat urbana, ja que hi ha poques alternatives per anar de l’avinguda Diagonal a la ronda del General Mitre. És precisament per aquest motiu que l’Ajuntament no gosa tallar aquest carrer al trànsit i optarà per reduir la velocitat i convertir-lo en zona 30. Aquesta modificació s’ha decidit després d’haver tallat el trànsit d’aquest carrer un dissabte al mes durant tres anys.

Invertir la prioritat

A més d’aquestes dues grans actuacions, hi ha una llista de carrers repartits per la ciutat on els vianants tindran prioritat per sobre dels vehicles. A l’Eixample, els carrers afectats són: Rocafort, Ausiàs March, Comte Borrell, Sicília, Girona i el passeig de Sant Joan. A Ciutat Vella serà de vianants el passeig Joan de Borbó. Els trams afectats d’aquests carrers encara s’han d’acabar de decidir. Els carrers de vianants, a diferència de les zones 30, tenen una plataforma única -és a dir, vianants i vehicles estan a la mateixa alçada- i els vehicles hi han de circular a 10 km/h. L’última via que s’ha convertit en carrer de vianants ha estat Gran de Sant Andreu, en què un tram va passar durant l’estiu de zona 30 a zona de vianants. El resultat ha estat que els vianants caminen pel mig de la calçada, cosa que obliga els vehicles a reduir tant la velocitat que els conductors acaben optant per buscar altres rutes. Durant aquest mandat, l’Ajuntament acabarà de pacificar el tram que encara queda pendent en aquesta artèria andreuenca, que és el que va de la plaça Mossèn Clapés a Agustí Milà.

La segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament, Janet Sanz, defensa aquestes actuacions i les emmarca dins l’estratègia de lluita contra “l’emergència climàtica” i també en la voluntat de fer “una ciutat per viure-hi”. En aquest sentit, Sanz va explicar que, d’una banda, l’Ajuntament reforça la xarxa de transport públic i amplia els quilòmetres de carrils bici i, de l’altra, impulsa “una transformació urbana que centra els recursos on la gent viu més”. Sanz va recordar que, paral·lelament, també s’estan impulsant les superilles en diferents punts de la ciutat.

Des de fa anys, els diferents governs municipals han apostat per anar prenent espai al vehicle privat, tot i que des del mandat passat l’aposta és més decidida. L’equip d’Ada Colau s’ha atrevit fins i tot amb la Meridiana, que en un dels tram ja té menys carrils des d’aquest estiu.

Una tendència global

El responsable de l’Associació pels Drets dels Vianants, Ole Thorson, defensa totes aquestes transformacions i critica que fins ara “la major part d’espai de la ciutat es donava a una minoria, que són els conductors”. Thorson destaca que aquesta tendència és global i ja s’està aplicant des de fa temps a les grans capitals europees, i diu que qualsevol gran projecte de ciutat “s’ha de planificar amb aquests criteris”. Thorson reconeix que “s’han aconseguit molts canvis” i recorda debats que ara serien impensables: “Durant els anys 80 recordo les discussions amb el tinent d’alcalde d’Olot perquè no volien tallar al trànsit el carrer Major!” L’aleshores tinent d’alcalde era Pere Macias.