La Gran Barcelona podria alimentar un terç de la seva població amb fruites i verdures de Km 0?

BarcelonaHi ha ciutats que s'han espavilat per protegir-se de la incertesa de la crisi climàtica, com la xinesa Wuhan, coneguda com a ciutat esponja perquè ha fet el seu sòl urbanitzat més permeable davant l'amenaça de possibles inundacions. Algunes ja han posat en marxa iniciatives per potenciar la convivència entre la natura i l'economia, com la ciutat francesa de Bordeus, que fa equilibris entre l'enoturisme i una planificació, restauració i protecció de les vinyes finançada pels mateixos embotelladors. I altres són pioneres en la instal·lació de sostres verds, com Chicago (EUA), o en extremar la recollida selectiva, com Kamikatsu (Japó), on se separen les deixalles en fins a 45 categories i es reciclen el 80% dels residus. En un pols a contrarellotge per regenerar l'ecosistema mediterrani, un dels més exposats a l'emergència climàtica, i si s'emmiralla en aquests exemples, ¿Barcelona encara té marge per repensar-se i ser una ciutat líder en sostenibilitat?

El primer estudi de l'estat espanyol sobre el capital natural en una àmplia zona metropolitana (166 municipis) conclou que Barcelona compta amb “actius suficients” per convertir-se en una urbs més conscient i activa a l'hora d'enfrontar els reptes mediambientals, tant a escala local (contaminació de rius o gestió de residus) com global (regeneració de la biodiversitat marina o absorció de CO₂). De fet, l'informe El capital natural a Barcelona, fet per la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) i Nactiva –una plataforma per a la protecció i regeneració del capital natural del Mediterrani–, arriba a afirmar que pot convertir-se en “la primera ciutat al món en regeneració”, sobretot de boscos, platges, rius i terres agrícoles.

Per fer-ho, l'extens informe recomana mirar d'importar pràctiques d'altres territoris i explotar els projectes mediambientals ja en marxa. Per exemple, els corredors verds –com el del passeig Sant Joan o el del litoral entre el riu Besòs i Llobregat–, la implementació de zones de baixes emissions (ZBE) o la promoció de la mobilitat compartida (Bicing). “Barcelona té unes condicions úniques per poder ser una ciutat líder al món en aquesta transició de millora de la relació amb la natura”, afirma el CEO de Nactiva, Joan Cabezas, que afegeix que, d'entrada, només caldria una injecció publicoprivada de 50 milions d'euros per iniciar el canvi.

“Ja no podem parlar de competitivitat urbana o econòmica sense el concepte de sostenibilitat”, assegura el professor i cap d'estudis de l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la UPF, Joan Ribas. De fet, els autors de l'informe subratllen que “la regeneració dels recursos naturals és un nou sector empresarial” i que “cal fomentar la col·laboració publicoprivada per convertir Barcelona en un model global de regeneració ambiental” i en un "pol d'atracció” per a empreses, institucions i projectes locals i globals.

Alimentació

Més conreus i productes de km 0

Un dels principals reptes de Barcelona i la seva àrea d'influència és reduir l'impacte ambiental causat pel transport de mercaderies, especialment d'aliments. I segons aquest estudi, aquest es podria reduir promovent la producció local. Encotillada entre els rius Llobregat i Besòs, i tot i l'altíssima concentració urbana, més del 80% del territori metropolità és natural, si bé en les últimes dècades ha perdut un 78% de la seva superfície agrària: ara té 5.455 hectàrees (ha) i produeix 38.700 tones d’aliments cada any.

Amb aquestes dades, s'estima que s’abasteix de fruites i hortalisses el 19% de la població. Però, segons Cabezas, augmentant un 30% la superfície agrícola útil –revitalitzant les terres abandonades o actualment no productives–, en 10 anys es podria garantir l'accés a fruites i verdures aproximadament al 35% de la població. “Sent conservadors, la seguretat alimentària arribaria a més d'un terç de la població i tindria un valor nutritiu més alt”, explica.

Boscos

Segrest de carboni i menys risc d'incendi

L'àrea metropolitana té més de 17.000 ha forestals entre Collserola, el Montseny, Montserrat i Sant Llorenç del Munt, les quals “exerceixen un paper essencial en la millora de la qualitat de l’aire” actuant com a filtres naturals i amortidors climàtics. Amb tot, segons l'informe, actualment només s'està gestionant el 15% dels boscos i la capacitat de capturar CO₂ dels municipis propers és d'aproximadament 14.000 tones cada any. “Si dobléssim la superfície fins al 30%, cosa que és assumible, se'n podrien segrestar 18.000 tones, milloraríem en un 22% la biodiversitat a cada hectàrea gestionada i tindríem més aigua dolça que es filtraria als aqüífers”, planteja Cabezas. A més, la gestió dels boscos també permetria reduir el risc d’incendi potencial d'un 60% a un 51%.

Mar

Protegir les espècies i recuperar hàbitats

El litoral de l'àrea metropolitana barcelonina abasta 42 quilòmetres que enfronten importants desafiaments a causa del canvi climàtic i de l’impacte dels temporals, que entre el 2023 i el 2024 han provocat una pèrdua del 20% de la superfície de sorra de les platges. L'estudi recomana inspirar-se en casos d’èxit internacional com el projecte de regeneració de dunes a Miami o la regeneració de la badia de Nova York amb esculls artificials per estabilitzar el litoral davant l’augment del nivell del mar i la força de les tempestes.

Pel que fa a la bioconservació, fins ara s'han instal·lat 117 unitats de regeneració de la biodiversitat marina, majoritàriament al Port Olímpic i al Port de Barcelona, i s’han protegit i millorat els sistemes dunars en 17 quilòmetres del litoral. Tot plegat ha permès la recuperació parcial d’hàbitats i l’estabilització de les platges com a barreres naturals enfront de les tempestes, alhora que s'ha fomentat l'existència de 739 espècies de l’entorn costaner. Però segons l'estudi encara es podria augmentar un 150% aquesta recuperació en una dècada. “Barcelona és pionera en l'economia blava i podem protegir millor les costes”, afegeix Cabezas.

Aigua dolça

Necessitat de filtrar la pluja davant les sequeres

L'estudi veu en la gestió de l'aigua un “desafiament crucial” a causa dels períodes de sequera i la pressió del creixement urbà. A hores d'ara el 90% del sòl urbanitzat de l'àrea metropolitana està impermeabilitzat, la qual cosa limita la infiltració de l'aigua de pluja, i la directora adjunta del màster en gestió de la sostenibilitat de la UPF-BSM, Erola Palau, ha explicat que és un exemple de pràctica positiva. Ara, però, sosté que cal fer un pas més enllà i ampliar infraestructures com jardins de pluja i sostres verds, així com disposar de més zones verdes en parcs i places, per augmentar la capacitat de filtratge de l'aigua de pluja en un 80% més.