Grafiters als trens: un malson de seguretat i neteja

BarcelonaFa unes setmanes, a Granollers, dues parelles de Mossos, una de paisà i una d’uniformada, vigilaven de manera preventiva un tren de Rodalies des de l’interior per evitar l’acció dels grafiters. Quan van arribar els joves i van intentar intervenir, els agents van rebre pedrades. Al final van aconseguir que els vàndals se n’anessin, però en tornar es van venjar pintant els vidres de la cabina del maquinista. Ho explica una font de Renfe, tècnic en la neteja de grafitis. “Abans hi havia un cert respecte dels grafiters cap als vidres dels maquinistes, però s’està perdent, mentre que l’agressivitat va en augment. Quan veien el personal, se n’anaven corrent. Ara s’hi encaren”, explica mentre recorda un cas recent en què es va veure implicat.

Al metro, fa dues setmanes, va tenir lloc un assalt que va fer saltar les alarmes: uns 34 joves van aturar amb la palanca un metro a l’estació de Maragall, a la línia 4, per pintar-lo, i alguns d’ells van reaccionar als retrets agredint tres passatgers. TMB va presentar denúncia. Arran d’aquell episodi, l’oposició gairebé en bloc (excepte la CUP) va demanar a l’Ajuntament augmentar les patrulles d’Urbana i Mossos als suburbans. Els ferroviaris demanen penes més dures per als grafiters, generalment alliberats amb multes per faltes contra el patrimoni. Fa dues setmanes, però, una sentència pionera va dictaminar delicte en un cas concret.

La sensació de claustrofòbia en el cas de la Renfe quan els vidres estan pintats i no deixen passar la llum, les afectacions al servei quan s’han de retirar vagons en circulació i es provoquen endarreriments, o el perill en què es pot posar el passatger amb les frenades que forcen amb les palanques són alguns dels problemes que, més enllà de les agressions puntuals, poden generar els grafiters, que també posen la seva vida en perill. “No és pròpiament un problema de manca de seguretat, perquè no podem tenir vigilància les 24 hores als centenars de quilòmetres que hi ha entre Portbou i Ulldecona”, afegeix el tècnic de Renfe.

Desbordat, el personal de neteja és incapaç d’eliminar tots els grafitis, que cobreixen al voltant del 70% dels seus trens. Per això cada cop és més habitual viatjar en vagons multicolors, plens de lletres i dibuixos per fora. Renfe ha gastat 7,6 milions d’euros en neteja de grafitis a Rodalies en els primers deu mesos de l’any, més que els 6,7 que es van gastar en tot el 2017, quan es van netejar 90.000 metres quadrats de grafitis. A TMB s’estima que la xifra de l’any passat va ser d’1,210 milions d’euros per netejar 1.318 cotxes amb grafitis, un total de 34.378 metres quadrats que van suposar 8.594 hores de feina. S’hi han de sumar, adverteixen, els costos de seguretat addicional i la reparació de danys en instal·lacions i equipament deguts a les destrosses que generen els grafiters.

A Rodalies, el col·lapse pel boomdels grafiters fa que es prioritzi, per motius de seguretat, treure de circulació i netejar els vagons amb vidres pintats, especialment quan es tracta de la cabina del maquinista, i botoneres pintades. Els ferroviaris tenen set punts a Rodalies on netejar els vagons. Per fer-ho, el Pasqual, a Montcada, s’enfunda un uniforme de paper i plàstic d’un sol ús (reciclable, diuen des de Renfe) i es col·loca una màscara de plàstic ABS, amb dos cartutxos de carbó, per evitar el contacte d’elements tòxics amb els ulls i la boca.

Residus tòxics

Primer passa un raspall amb força amb el producte Decapint Gel, que substitueix el líquid que es feia servir fa uns anys perquè és menys tòxic i perquè “s’adhereix bé i és més fàcil de recollir” dels murs. A l’estiu, amb el producte líquid (també amb el gel, però menys), de vegades el grafiti s’evapora quan l’estan netejant i es torna a enganxar a la xapa, la qual cosa en dificulta la neteja. La pluja també posa traves a la intervenció.

L’acrílic que de vegades fan servir els grafiters com a base sobre la qual pintar, o l’àcid que crema la xapa i el vidre, són dos obstacles més que afronten els operaris. Un grafiti que els joves pinten en uns minuts pot requerir entre vint minuts i un matí sencer per ser netejat. Després d’una primera mà de producte de neteja que deixa el mur empastifat, a la segona o tercera es comença a aclarir, amb l’ajuda d’una regleta. I encara cal afegir-hi un esprai líquid per desfer-se del Decapint.

Finalment, una manta per sota del vagó, a terra i dins una capsa de plàstic, xucla la pintura i el producte quan van caient. Després s’embolica, i els milers de litres de pintura i producte van a parar a plantes de tractament de residus dins de bidons de plàstic.

“Si ens empaiten, fugim”

Dos grafiters que prefereixen l’anonimat miren al mòbil el vídeo del Pasqual netejant el tren. Riuen. “És un grafiti del Jose”. En aquest món, es coneix tothom. Un d’ells, de 23 anys i a l’atur fa mesos, hi era durant l’agressió del metro de fa dues setmanes, que ell nega que existís després de parlar amb altres presents. Mostra una foto a Instagram en què una dona té un esprai a la mà en una estació de metro. “Aquesta és a qui suposadament van ruixar esprai a la cara. No devia ser a l’inrevés?”, es pregunta qüestionant la versió oficial. “A mi si m’insulta un vigilant, que cada cop són més violents pel que veuen a les notícies, no l’agrediré. Intento que no augmenti la tensió, i si ens empaiten, fugim”, explica, en la mateixa línia d’evitar enfrontaments amb què TMB i Renfe justifiquen no intervenir més.

Lluny de voler justificar-se, el jove diu que pinta perquè és la seva “missió” i que no pensa gaire en el dany, sinó en “com ha de quedar el mural”. “De vegades, quan fa mesos que no pinto un tren, el cos m’ho demana”. El seu company de pis, assegut al sofà de casa seva davant un cartell vermell robat d’una estació de Rodalies i una bandera de Bob Marley mentre per la tele apareixen vídeos de rap de YouTube, es planteja: “S’escandalitzen pels graafitis, però després la Renfe arriba tard sense explicació o un polític els roba i ningú reacciona”. Ell, paleta, ha pagat milers d’euros en multes, la majoria de 300 en 300, i va passar unes hores al calabós. Però no es planteja deixar-ho. “Com que ens volen criminalitzar, em plantejo deixar un missatge que faci pensar, i no només la firma”, conclou.