Els governs català i espanyol no tocaran (de moment) la immersió lingüística
Educació diu que té "garanties" que Sànchez no demanarà canvis i envia una carta als centres perquè no modifiquin el percentatge de català
BarcelonaL'última estocada judicial del Tribunal Suprem deixa en fals el model d'immersió lingüística amb què quatre generacions de catalans han crescut i estudiat. La providència de l'alt tribunal espanyol d'aquest dimarts fa bona la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixava un 25% de castellà a les aules. Ara bé, l'execució d'aquesta sentència no és automàtica i de moment cap de les dues administracions implicades en el cas, els governs català i espanyol, tenen intenció de moure fitxa i obrir el meló judicial i polític que suposa fer efectiu el manament judicial.
Després de la providència del Suprem d'aquest dimarts, el TSJC haurà de declarar ferma la sentència del 2020 i instar el Govern a complir-la, tot i que l'executiu català ja va deixar clar ahir que no ho faria. "El català a l'escola no es toca", han repetit en les últimes hores el president Pere Aragonès i el conseller d'Educació, Josep González-Cambray. A la pràctica, el Govern pot mirar cap a una altra banda i no moure fitxa perquè el tribunal contenciós no té entre les seves funcions vigilar si les sentències es materialitzen o no. Per això el Govern ha tornat a enviar un missatge de tranquil·litat i dona per fet que no caldrà aplicar, de moment, cap canvi a les aules. De fet, el conseller d'Educació ha adreçat una carta als equips directius de tots els centres per demanar-los tranquil·litat i que no alterin res dels seus projectes lingüístics.
Ara bé, l'article 104 de la llei reguladora de la jurisdicció contenciosa estableix que si en un termini de dos mesos no s'ha executat la sentència, la part que ha instat el procediment judicial, el govern espanyol –aleshores liderat pel PP i ara en mans del PSOE i Podem–, pot instar el TSJC a fer que la Generalitat compleixi l'ordre. També ho pot demanar un tercer, però abans, diu la normativa, haurà d'acreditar que té un interès legítim en la matèria. El termini també es pot escurçar si alguna d'aquestes dues parts considera que el fet que no s'estigui modificant res està causant un greu perjudici a l'interès públic. En aquest sentit, el líder del PP Pablo Casado ha advertit al govern de Sánchez que "prevaricarà" si no insta a l'execució de la sentència i l'ha animat a aplicar un 155 educatiu a Catalunya per recuperar-ne les competències transferides a la Generalitat en cas que es mantingui insubmisa.
Cambray ha assegurat a RAC1 que té "garanties" de la ministra d'Educació, Pilar Alegria, que el govern espanyol no mourà fitxa, de moment. Ara bé, fonts del ministeri especifiquen que no ho faran perquè entenen que el primer pas correspon a la Generalitat i no volen entrar en un escenari d'insubmissió a la sentència per part del Govern. "S'haurà d'anar veient com es va resolent el procediment d'execució de la sentència", deia la ministra de Justícia, Pilar Llop, a Antena 3. De fet, des del ministeri d'Educació també diuen que són els inspectors del departament els primers que haurien de detectar si s'està complint o no la sentència del TSJC i, si no és així, fer-ho saber al tribunal.
La llei Celaá, un blindatge?
En cas que més endavant els inspectors d'Educació, el mateix ministeri o un tercer actor instés el tribunal a fer complir la sentència per part de la Generalitat, fonts judicials expliquen que aquesta ordre tampoc seria immediata. El TSJC hauria d'escoltar els arguments de totes les parts, per decidir si el més beneficiós per a l'interès general és executar la sentència o si cal deixar les coses tal com estan per no causar un perjudici més gran. Arribat aquest cas, el tribunal hauria d'avaluar si el marc legal vigent és el mateix que quan es va encetar el procediment judicial. En aquell moment, imperava la llei Wert, que la nova llei Celaá va enterrar. Ara bé, aquesta llei blinda realment la immersió lingüística?
La llei socialista elimina les referències al castellà com a llengua vehicular a les aules, però estableix que tant la Generalitat com el ministeri "han de garantir el dret dels alumnes i les alumnes a rebre els ensenyaments en castellà i en la resta de llengües cooficials". Davant una eventual insubmissió del Govern a la sentència del TSJC, el ministeri es continua remetent a aquesta premissa de la llei. D'aquí que el president Aragonès, avui de visita a Palma, ha exigit "un compromís del govern espanyol" en ferm amb la immersió lingüística.
"Al final tot és una qüestió de voluntats polítiques", diu el professor de dret administratiu de la Universitat de Girona, Josep Maria Aguirre. I arribat el cas, el professor entén que el Govern tindria marge de maniobra per repel·lir l'embat judicial, no només perquè el marc normatiu de la llei Wert queda superat per la llei Celaá, sinó perquè la Generalitat podria intentar demostrar amb "indicadors lingüístics objectivables" que el català és el germà pobre del castellà en la majoria de les escoles. De fet, l'última radiografia del Govern feta pública fa dues setmanes assegura que menys de la meitat dels professors fan servir habitualment el català per dirigir-se als alumnes.
Més enllà del camí judicial, una altra cosa és el debat polític dins i fora de Catalunya. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, instava a recuperar "la unitat" històrica entorn de la llengua de la majoria de les formacions. La dreta espanyola ja ha deixat clar que no s'hi sumarà, i des de les files del PSC, Salvador Illa ha avançat a la SER que el seu grup no veuria malament que s'impartís una assignatura més en castellà.