El Govern diu que el tripartit va gestionar malament la sequera

BarcelonaLa notícia avançada per l’ARA ahir de la imputació de l’exdirector i l’exgerent de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de l’època del tripartit, Manuel Hernández i Joan Compte, per delicte ecològic en la construcció d’una canonada entre la dessalinitzadora de Blanes i la potabilitzadora de Cardedeu, ha reobert velles ferides entre Iniciativa i CiU sobre la gestió de la sequera que va viure Catalunya entre el 2007 i el 2008. “Sempre tenim la discussió amb ICV perquè estem convençuts que el període de sequera extrema es va gestionar molt malament, amb prejudicis ideològics, fent inversions com aquesta [la canonada] que no es van acabar de justificar mai del tot, perquè es van planificar de pressa i corrents, i així ens ha anat, que hem fet malbé molts diners”, va dir ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, a Catalunya Ràdio.

Malgrat aquesta opinió, el conseller va assegurar: “Més enllà de la discrepància amb alguna cosa que van fer en aquella època, que segur que nosaltres hauríem fet diferent, no dubto de la seva honorabilitat [de Manuel Hernández] i que volia fer les coses ajustades a dret”. També va recordar que la imputació és un instrument de defensa per a la persona que és acusada. Vila va dir: “Una cosa és que quan un polític s’equivoca, a les eleccions se’n pugui anar cap a casa, com va passar [en referència a la fi de tripartit, el 2010], i una altra és que hi hagi la mínima ombra que no es fessin les coses honestament”.

Lluís Quer i la canonada

Les obres de la canonada entre Blanes i Cardedeu es van dividir en quatre trams i es van adjudicar a moltes empreses diferents, que van aconseguir el contracte sense cap concurs públic perquè el decret d’emergència de sequera ho permetia per accelerar el tràmits. L’ARA ha pogut saber que una d’aquestes empreses va ser Auding (Auditorías e Ingenierías SA), que es va encarregar de la redacció del projecte de dipòsit de Fogars de la Selva, per 258.000 euros. El director general d’Auding en aquell moment (8 d’abril del 2008) era Joan Lluís Quer, que va ser gerent de l’ACA des del 2002 fins al 2004 i que actualment és el president de l’empresa pública Infraestructures de Catalunya -anomenada GISA fins al 2012-, de la qual ja va ser gerent a finals dels anys 90.

El deute bancari de l’ACA és de 1.000 milions

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va tancar els comptes del 2013 amb un deute acumulat d’uns 1.000 milions d’euros, un 30% menys que el tancament del 2009 (1.350 milions). Una reducció aconseguida, en part, gràcies al fet que l’ACA ha aturat les inversions hidràuliques i no té previst reprendre-les fins al 2017. Manuel Hernández, l’exdirector de l’ACA del segon tripartit, va admetre el 2010 al Parlament que si l’Agència fos una empresa privada estaria en fallida. ¿I per què va arribar als 1.350 milions de deute? Les grans obres que es van fer d’emergència durant la sequera del 2008 -anticipant obres planificades per al període 2010-2015-, com la canonada entre Blanes i Cardedeu, la dessalinitzadora del Prat i la canonada sota Collserola, van disparar el deute, però també el descens del consum -per la crisi i per la consciència estalviadora-. Amb el deute pels núvols, l’ACA va pactar amb la Generalitat que es faria càrrec d’una part del deute -com va fer amb la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió-, però la crisi va fer que la partida dels pressupostos del 2010 per a l’ACA fos mínima. Hernández va intentar pagar les inversions fetes apujant la tarifa d’ATLL (15%) i el cànon de l’aigua de l’ACA (9,5%), que es va aprovar per unanimitat pels respectius consells d’administració, però, segons explica a l’ARA un alt càrrec de l’ACA d’aquella època: “El conseller Baltasar es va negar a fer aquests augments a la tarifa, l’ACA es va haver de menjar el deute i això va fer que Hernández es distanciés molt d’Iniciativa”.