El Govern tomba el projecte de la incineradora de residus de Cercs

BarcelonaNo hi haurà planta de crema de residus al Berguedà. El projecte de reobrir les antigues instal·lacions de la central tèrmica de Cercs per ubicar-hi una incineradora queda descartat per "incompatibilitat urbanística", segons ha anunciat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. L'actual plantejament urbanístic municipal no permet la implantació de l'activitat tal com s'havia sol·licitat i, per tant, la tramitació de l'autorització ambiental que havia sol·licitat l'empresa privada EM Spain Waste & Treatment queda també aturada.

Calvet ha concretat que la comissió d'urbanisme de la Catalunya Central publicarà una resolució que recollirà que els terrenys on es volia implantar la indústria de crema de residus "no són susceptibles de llicència urbanística directa". El conseller ha afegit que cap recurs que pugui presentar la companyia "no arribaria a bon port" perquè les incompatibilitats tenen a veure amb els usos del sòl i els plans de millora urbanístics, entre altres aspectes.

El rebuig frontal i majoritari del territori al projecte d'incineració també queda plasmat en la resolució de la Generalitat. "El departament ha recollit la voluntat del Berguedà, que defensava que el projecte no encaixava amb l'estratègia i el que volem projectar de comarca verda, que s'orienta cap al turisme i les activitats a la natura", ha defensat el president del consell comarcal, Josep Lara. Ha recordat les mocions que pràcticament tots els ajuntaments van aprovar posicionant-se en contra d'aquesta activitat.

Calvet ha reconegut el neguit que va despertar la incineradora des que es va anunciar (encara sense cap paper damunt la taula del Govern) l'octubre de l'any passat. "Vaig poder escoltar tots els alcaldes un per un", ha afegit. A partir d'ara, ja amb el projecte descartat, ha fet una crida a treballar des dels municipis i el consell comarcal en el plantejament urbanístic vigent i introduir-hi canvis que permetin activitat econòmica "compatible amb el que vol el territori".

Lara ha subratllat altres oportunitats econòmiques que s'obren davant la comarca alternatives al projecte industrial a Cercs. Ha posat com a exemple el nou polígon industrial d'Olvan que a la tardor "s'hauria de començar a materialitzar" per atraure empreses petites a establir-s'hi.

La plataforma Anti incineradora de Cercs, que ha liderat l'oposició al projecte des del principi, ha celebrat la decisió del Govern d'escoltar "el clamor popular". Va recordar que havia presentat un recurs d'alçada on es recollien les deficiència que presentava el projecte, que no podia tirar endavant. La plataforma ha insistit en el risc que suposava pel territori una instal·lació on s'havien de cremar "el 60% dels residus industrials que es generen a Catalunya". Més enllà de la planta de Cercs que finalment no serà, els opositors van criticar la crema de residus per ser "una font de contaminació ambiental" i que contribueix a la crisi climàtica.

Defensa de la incineració

Més enllà del problemes urbanístics que han dut a aturar la incineradora de Cercs, Calvet ha defensat la crema de residus com una manera d'aprofitar-los com un recurs energètic abans d'enviar-los a l'abocador, que ha remarcat que és "el gran emissor de gasos d'efecte hivernacle" i la solució "menys sostenible".

"Hi ha plantes de valorització energètica que gestionen governs de tots els colors polítics", ha puntualitzat, i ha insistit que la normativa europea posa la incineració per sobre de l'abocament en la jerarquia de com ha de ser una correcta gestió dels residus. Calvet ha remarcat que el repte a tot el país en matèria de residus és important, ja que el 2035 no podrà entrar a abocador més del 10% de tota la generació que faci Catalunya.

Per això, ha defensat que el departament ha de vetllar per una correcta gestió i, a través de l'Agència de Residus de Catalunya, assegura en el cas de les plantes incineradores que tinguin la millor tècnica disponible per reduir el seu impacte ambiental.