El Govern aprova la nova llei per blindar l'expropiació temporal d'habitatges

BarcelonaDriblar la suspensió de la llei 24/2015 que va decretar el Tribunal Constitucional (TC). Aquest és l'objectiu del Govern, anunciat des del primer dia, amb una nova llei sobre desnonaments i pobresa energètica, i que aquest dimarts s'ha materialitzat amb l'aprovació per part del consell executiu de l'avantprojecte de llei que ara haurà de debatre el Parlament.

La nova llei de protecció del dret a l'habitatge de persones en risc d'exclusió social s'ha definit en un "temps rècord" i el seu redactat ha comptat amb la participació d'entitats socials, el sector de l'advocacia i les entitats municipals, segons ha explicat la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs. "No volem que els ciutadans més vulnerables es vegin sotmesos a la insensibilitat del govern de l'Estat", ha insistit Borràs, en defensar una llei que ara troba "impecable" jurídicament.

El TC havia admès el recurs presentant pel govern del PP a la llei catalana i, tot i que va preservar bona part dels articles que feien referència a la pobresa energètica, també va anul·lar aquells punts que tenien a veure amb la cessió obligatòria d'habitatges a l'administració pública per part dels grans propietaris, o bé la necessitat que es produís una mediació abans del desnonament de les famílies.

Borràs, que ha defensat que l'executiu català ha actuat amb "fermesa i decisió", ha assegurat que confia en què el Parlament aprovi aquest avantprojecte de llei al mateix mes d'octubre. "Hem anat de pressa però hem estat molt rigorosos en la redacció del text" perquè no sigui possible cap recurs, ha insistit, perquè la nova llei defensa mesures per fer el mateix que havia suspès el TC, però "per altres vies". En definitiva, segons el Govern, es tracta de la millor manera per incrementar el parc d'habitatges públics i per aturar el desnonament de famílies vulnerables.

A grans trets, com es concreta la reforma legislativa? En primer lloc, es manté l'obligació de mediació abans d'un desnonament, però en base al codi de consum català i la creació de comissions territorials. En segon lloc, s'explicita que l'expropiació d'habitatges als grans tenidors que en tinguin de buits es farà quan aquests habitatges no compleixen una funció social, però en comptes de tres anys per un període que anirà de 4 a 10 anys. Per acabar, per mantenir el lloguer social obligatori es renuncia al caràcter permanent de la mesura i s'establirà un període de tres anys prorrogables a tres anys més.

A més a més, la llei s'amplia a un nombre més elevat de municipis sobre els quals es pot actuar. Fins ara eren 72 en els quals es considerava provada una necessitat especial de més habitatges socials, però amb la nova normativa aquesta xifra s'amplia a 234 municipis.