“El preu d'una plaça d'un dependent sever continua sense cobrir el que costa el servei”

BarcelonaCelebració continguda, aquest dijous, en el sector de les residències de la tercera edat després que el Govern hagi anunciat que augmenta un 5,8% el preu que paga per les places per a dependents severs (grau 2) a les residències pròpies i concertades amb l'objectiu de "millorar-ne la qualitat assistencial i les condicions laborals". És a dir, les empreses i entitats rebran més diners de part de la Generalitat per cada plaça sense que això repercuteixi en el que paguen els usuaris. D'una banda, el sector expressa satisfacció perquè feia molt que esperaven aquest augment; de l'altra, contenció perquè la pujada, diuen, arriba "tard" i tampoc soluciona tots els problemes del sector.

Segons ha explicat el departament de Treball, Afers Socials i Famílies, aquest augment vol que les tarifes residencials dels usuaris amb un grau 2 (dependència severa) s'igualin amb el preu que paguen per les places de grau 3 (gran dependència) en un termini màxim de dos anys: al final, les dues places costaran 1.869,41 euros, sigui quina sigui la categoria, que és el preu en què se situa el preu públic de la plaça de grau 3. Per a la conselleria, anivellar les dues tarifes i donar, per tant, el mateix suport públic als dependents de grau 2 i 3 és necessari perquè "les exigències d'atenció són cada cop més semblats, ja que tots dos tendeixen a ser perfils de malalts crònics de complexitat i discapacitat similar".

"Estem contents, esclar, perquè feia 10 anys que teníem les tarifes congelades", expressa Cinta Pascual, presidenta de la patronal del sector, l'ACRA. Ara bé, el sector també és crític tant amb la lentitud en actualitzar les tarifes com amb el mètode que ha fet servir el Govern. El fet és que per accelerar ara aquest procés, el departament ha optat per augmentar de cop aquest any el 2,9% corresponent al 2018 –que no es va arribar a apujar– i el 2,9% corresponent al 2019. "No és el mateix un augment percentual sobre una tarifa rasa que sobre una que ja havia augmentat l'any anterior: és una petita trampa", assenyala Montserrat Falguera, presidenta de la Federació d'Entitats d'Atenció a la Tercera Edat, Feate. La presidenta de la patronal ACRA hi coincideix i ho quantifica: "Haver-ho fet d'aquesta manera, de cop, en lloc d'any a any, ens ha fet perdre uns cinc milions d'euros", concreta Pascual.

"En definitiva –continua Falguera–, el preu que queda per una plaça d'un dependent de grau 2, aquests gairebé 1.900 euros, continuen sense cobrir el que costa en realitat el servei", assegura. "Nosaltres som una entitat del Tercer Sector, però em pregunto com ho fan les societats mercantils perquè els surtin els números", reflexiona Falguera, que subratlla que calen encara "més recursos i més personal". "Des del 2010 [quan es van congelar les tarifes] hem perdut capacitat d'inversió; és a dir, la infraestructura es va deteriorant, però no la podem millorar i això afecta l'usuari", explica.

El paper de l'Estat

El Govern assumirà pràcticament la totalitat del cost d'aquest increment a l'espera que l'executiu espanyol augmenti el finançament de l'atenció a la dependència, congelat des del 2011. De fet, aquest any s'han invertit uns 1.550 milions d'euros, dels quals el 88% provenen dels recursos públics de la Generalitat. És l'any amb més inversió des del 2007, segons les dades de la Generalitat. La llei de dependència estableix, amb tot, que s'hauria de finançar a parts iguals amb l'administració espanyola.

La importància d'anivellar les dues tarifes i de desplegar, a més, la llei de la dependència és cada vegada més cabdal. Els usuaris de grau 2 ja representen el 50% del total de persones en residències a Catalunya, mentre que l'any 2012 eren només el 35%. En canvi, els de grau 3 han passat de ser el 65% dels usuaris al 50%. Amb tot, fins ara la cartera de serveis socials del 2011 establia una tarifa diferent, amb una diferència d'uns 300 euros.

A Catalunya hi ha 39.936 places residencials que reben finançament públic i que donen cobertura al 8,3% del total de persones més grans de 80 anys. Una dada superior a la de qualsevol comunitat autònoma.